Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

Independència, compte enrere

Escrivint un llibre

24 d'octubre de 2017

En vigílies de jornades transcendentals, l’estat major sobiranista ha tingut la molt bona pensada de convocar actes simultanis a moltes poblacions per informar, esvair dubtes i engrescar la societat. El de Tarragona s’ha celebrat al Col·legi d’Advocats, en un auditori replet, amb gent asseguda als passadissos, per escoltar el diputat Jordi Sendra. La seva informació

Llegir més

De divendres no passa

22 d'octubre de 2017

Ja tenim aquí la venjança final de l’estat, llargament preparada esperant el moment propici. La intervenció (i suspensió, de facto) de l’autonomia catalana suposa una mena de cop d’estat, o de declaració de guerra incruenta si voleu, en tota regla, de conseqüències imprevisibles. M’afegeixo als milions de veus que la condemnen i que es comprometen

Llegir més

President, potser que fem un pensament, no?

17 d'octubre de 2017

Primers presos de l’actual procés independentista. Dos tocais, presidents de dues entitats d’on sóc soci, engarjolats per motivacions estríctament polítiques, disfressades d’arguments jurídics que causen vergonya aliena i que es tornaran en contra de qui ho ha inspirat, més prompte que tard. La meva condemna absoluta i la meva solidaritat amb tots dos, amb el

Llegir més

Despatxos o carrers

15 d'octubre de 2017

“Que les corbates i els despatxos no matin el carrer”. Un amic meu retuiteja aquest missatge d’una diputada cupaire, aranesa per més senyes. Li contesto, amb ànim de polemitzar, “que el carrer no mati els despatxos, les corbates… i les faldilles”. Lo de les faldilles és per tocar allò que no sona: els despatxos, per

Llegir més

Declaració, sí o sí

9 d'octubre de 2017

Aquest serà el darrer apunt, així espero, que inclogui a la categoria “Independència, compte enrere”, creada un ja llunyà 16 de setembre de 2012, després de la multitudinària manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa” i en vigílies de les eleccions al Parlament de Catalunya que donarien la victòria a Artur Mas. Han passat més de cinc

Llegir més

Pereira per una estona (crònica de l’1-O)

2 d'octubre de 2017

La particularitat del procés sobiranista català (és un procés, jo no rebutjo aquesta paraula) és que com més força fa l’enemic, més resistència crea entre nosaltres, i com més intents per “convèncer-nos” fan, més conversos a l’independentisme hi ha, justament l’efecte contrari al buscat. Ahir, 1 d’octubre, jornada del referèndum d’autodeterminació, va ser el més

Llegir més

Quan falten 12 hores

30 de setembre de 2017

Falten dotze hores perquè obrin els col·legis electorals. Acaba la més peculiar de les campanyes electorals, que donarà pas a la també més peculiar jornada electoral de la nostra vida. El sol fet d’arribar-hi ja és un triomf. Sostinc que el referèndum d’autodeterminació ja l’hem guanyat intentant arribar a l’1 d’octubre, sortejant mil obstacles en

Llegir més

Avui comença…

21 de setembre de 2017

Quan es produí la primera de les consultes populars sobre la independència, la d’Arenys de Munt, recordo que el que més m’impressionà de tot el que vaig veure i sentir (per la tele, és clar) era la multitud cridant cadenciosament “aquí comença la nostra independència!”. Era en bona part veritat: més enllà de sentències nefastes

Llegir més

Una bona ‘faena’

15 de setembre de 2017

Que l’acte formal de començament de la campanya electoral fos l’antiga plaça de Toros de Tarragona no deixa de tenir el seu encant. No va ser a les cinc de la tarda sinó a les vuit, una hora tardana respecte a aquesta Europa on volem una Catalunya plenament integrada; el temps no ho va impedir,

Llegir més

Col·lapse a la fiscalia

13 de setembre de 2017

“I la fera embogirà…”. Com si d’una cita de l’Apocalipsi es tractés, més d’una vegada havíem llegit aquest vaticini per pronosticar la reacció de l’estat espanyol davant l’imparable procés sobiranista quan ja el considerés definitivament inevitable. Em pregunto si la fera ha embogit precisament ara, amb la darrera, enèsima i gruixuda resposta d’una de les

Llegir més

Que no falti l’alegria

9 de setembre de 2017

El Camp de Tarragona comença a tenir un insospitat protagonisme en la fase final del procés sobiranista, branca repressió policial. A la batuda en una impremta de Constantí (per ser exactes, una empresa d’arts gràfiques del polígon) cercant perilloses paperetes de votació s’hi ha afegit avui una altra actuació a la seu del periòdic El

Llegir més

Fa un milió d’anys

8 de setembre de 2017

Massa notícies, girs de guió i turbulències vàries i massa poc temps per comprimir-les i abocar-les en un apunt. Ja fa un milió d’anys del darrer, concretament tres dies, en què deia que s’acostaven transcendentals moments que ens exigirien ser alhora protagonistes i espectadors, i l’actualitat no està defraudant gens ni mica. Vaig tenir el

Llegir més

Espectadors i protagonistes

5 de setembre de 2017

A la imatge es veu una via ferroviària que es desdobla, permetent prendre camins diferents. La veu en off ens recorda que tenim la capacitat de decidir i ens suggereix no renunciar-hi. Res més, però les darrerament atabalades altes instàncies político-judicials espanyoles han cregut veure-hi, també en aquest innocent vídeo, un anunci del referèndum de l’1

Llegir més