El dijous de la setmana passada feia un post introductori sobre els vins dels Països Catalans. Deia el final d’aquest post, que properament parlaria de dos cellers de la Conca de Barberà , del primer ja en vaig parlar el mateix dia, el Celler Carles Andreu de Pira, em faltava dons parlar del que deia “l’altre és el reflex de la bona adaptació de varietats foranes en aquesta D.O.” aquesta segona referència, és dons el Celler Rosa Maria Torres de Sarral.
Aquest celler neix de la voluntat del seu propietari el Joan Vidri i la seva difunta esposa Rosa Maria Torres, de transformar les seves plantacions de vinya, sobretot de macabeu i parellada, amb noves plantacions de les varietats que han fet possible bona part dels grans vins a França, és així, que a finals dels anys vuitanta van plantar cabernets, sirà, chardonnay, pinot negre i una varietat amb una especial estima el viognier.
Ahir parlava dels vins els Països Catalans, i al finalitzar deia que començaria parlant de dos celler de la Conca de Barberà, un que elabora vins autòctons i l’altra correspondria, els que han apostat per varietats d’altres llocs.
El primer celler dons és el del Carles Andreu, de la nissaga Andreu Abelló. El Carles és el que ha fet una aposta per extreure les potencialitats de la comarca i oferir-les dins les ampolles de cava i del vi, que mereix un comentari apart.
La implantació d’aquest celler de forma pausada però segura en tots els passos que ha fet, dona tota l’impressió, que el Carles, abans de treure un nou producte, si ha pensat molt i molt.
Així dels primers caves del començament dels anys noranta, bruts i bruts natura, amb els segell de la Conca, és a dir nomes amb parellada i macabeu,va treure posteriorment un excel·lent gran reserva, per sorprendre’ns desprès, amb el cava rosat de trepat, i un reserva en barrica.
Tot aquest ventall de productes el fa un reconegut productor de caves de qualitat de la Conca amb vins de la mateixa comarca.
Un cop consolidat com ha productor de bons caves, ha fet un pas sòlid mes, elaborant un vi negra de trepat, que mereix un comentaria apart.
En el primer post feia una petita declaració d’intensions i deia que faria comentaris sobre temes que m’interessen i parlava del Perxe, casa rural del Priorat vinculada el món de la literatura el vi i el paisatge. Els primers post ja he parlat de literatura i paisatge, és per això doncs que en aquest post, encetaré el tema dels vins als Països Catalans, que de Fraga fins a Maó i de Salses a Guardamar i fins i tot a l’Alguer és un territori de producció de grans vins. Aquesta afirmació no correspon, però a la poca autoestima que bona part dels que i vivim, tenim envers els nostres vins, això no és res de nou, ben pensat,tampoc la tenim per la nostra literatura, la cançó o altres productes i manifestacions culturals del nostra país. En molts casos és per manca de coneixement, és per això que modestament intentaré, sense cap metodologia, parlar d’aquest tema, perquè crec sincerament, que conèixer és estimar.
El primer que sorprèna casa nostra quan vas a un restaurant, és la poca presencia dels vins de les denominacions d’origen més properes a les cartes de vins d'aquest restaurants. Es impensable a França o Itàlia i fins i tot a moltes zones del estat espanyol, no trobar a les seves cartes de vins, un percentatge molt alt dels vins de les D.O. (denominacions d’origen) mes properes i citaré uns quants exemples:
