El bloc de Jordi Castells i Guasch
Del Tomb del Balcó
El dijous de la setmana passada feia un post introductori sobre els vins dels Països Catalans. Deia el final d’aquest post, que properament parlaria de dos cellers de la Conca de Barberà , del primer ja en vaig parlar el mateix dia, el Celler Carles Andreu de Pira, em faltava dons parlar del que deia “l’altre és el reflex de la bona adaptació de varietats foranes en aquesta D.O.” aquesta segona referència, és dons el Celler Rosa Maria Torres de Sarral.
Aquest celler neix de la voluntat del seu propietari el Joan Vidri i la seva difunta esposa Rosa Maria Torres, de transformar les seves plantacions de vinya, sobretot de macabeu i parellada, amb noves plantacions de les varietats que han fet possible bona part dels grans vins a França, és així, que a finals dels anys vuitanta van plantar cabernets, sirà, chardonnay, pinot negre i una varietat amb una especial estima el viognier.
Dels bons cabernets fets els primers anys (el primer s’embotella el 1993) i els primers intens amb el viognier, és aquets últims anys, sobretot amb un complex Vinya Plans fet de cabernet franc i sirà del 2003 que agafa ja una molt bona embranzida, rebent les millors qualificacions de la Conca l’any que va sortir, aquest vi, va acompanyat amb el domini cada cop millor del viognier, un vi que m’ha fet retornar el gust per els bons vins blancs, tancant el cercle amb uns dolços de cabernet molt ben aconseguits, que acompanyats d’una molt bona varietat de productes molt interessants, fan d’aquest celler una referència de la D.O. i mes.
Es importat veure en la revista cupatge nº 18 setembre – octubre, que prenia en consideració el Viognier de Rosa Maria Torres, com un dels cinc vins blanc passat per bota, mes interessant de Catalunya juntament amb el Milmanda, Ctònia, Augustus chardonnay i Cérvoles blanc.
Finalment cal dir, que tot i ser un celler dedicat a la producció de bons vins, també fa un cava amb un fort component de chardonnay i que no se perquè, em recorda alguns xampanys francesos.
L’incorporació de la nova generació el celler, sobre tot del seu actiu fill Enric, farà segurament que l’aposta que varen fer els seus progenitors es consolidi amb un celler de referència el nostra país.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Conec comptats vins de la Conca de Barberà i algun cava. Ara, sempre que he tastat quelcom he quedat gratament sorprés.El darrer han estat uns vins negres de’n Josep Foraster. Excel·lència pura.
Serà qüestió de cercar aquests que tan ben raonadament reculls en aquest post. S’agraeix molt aquesta mena d’informació
Gracies per la informació, molt interessant, és ben curiós que siguem pocs que parlem de vins i coincidim amb cellers i ampolles. El Vinya Plans només l’he trobat a una vinacoteca de Barcelona, enlloc més i , com ja esmentava al bloc, sense la recomenació del vinater tampoc l’hauria tastat. És una pena que productes tan bons estiguin tan mal distribuits i siguin poc coneguts.
Salut