Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Espai personal, de casa, de la família i del poble i país d'origen, de les amistats perdurables.
  • Occità, català, valencià. Filosofia de la llengua. Primer fou el parlar i després l'escriure i saber llegir.
  • La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa, En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
  • Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978. Dret, Economia i Liberalitat. Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
  • Recull d'escrits amb idees i reflexions sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia. Les causes del fracàs : castellanes, espanyoles i catalanes.
  • Si no hi ha finançament suficient no hi ha autonomia. Si hi ha espoli fiscal no hi ha autonomia.
  • Economia i borsa son categories diferents, relacionades i se toquen, però son separables. Cal separar Economia, Diners/Tresors, Política i Natura.
  • L'occitana es la llengua mare, la nació mare. Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya. 2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.- Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
  • *Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional, i una guerra nacional. *La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht. * Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
  • Natura, Economia, Religió,Dret i Política camps humans diferents autònoms que es relacionen i interactuen.
  • Després de l'Estatut del 2006 i les eleccions del Parlament de 2006.- Eleccions generals espanyoles de 09.03.08.-
  • LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona. Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa. Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
  • Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes. Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
  • MalaMAT, Renfe,Adif, Aena, Endesa, Telefònica, Els monopolis d'estat castellà privatitzats a la russa.
  • Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari. Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
  • Memorial obert de la Guerra d'Espanya. Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets. Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
  • Lo Sr Josep Pla en diva Homenots. Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
  • El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
  • Dret polític, civil, internacional, marítim, fluvial, del mercat comú , de les llengues, drets humans.
  • Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
  • Noms de moda cultura nacionalitat i llibertat. Els noms a més de catalans i bonics han de ser escaients i que rimin bé amb els cognoms.
  • Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats, Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
  • Opinions, propostes i conclusions al moment.
  • Qui ho vol ser ? Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ? Què mos semblen els aspirants ?
  • Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
  • Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats. 2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
la crisi europea i la crisi espanyola
jordicarrera | la crisi europea i la crisi espanyola | dimecres, 13 de juliol de 2011 | 22:00h

Com mos en sortirem ? 

Devaluació, pagar deutes a llarg termini i Economia i solidaritat nacional.  

Primer, devaluació de l’eu, moneda de l’Estat de la UE-MU.

 

Segon, suspensió de pagaments i concurs de creditors de les administracions públiques independents que s’hagin de declarar en fallida.

 

Cal separar categories:   Públic i Privat  ; Economia i Diners

Les nacions poden ser relativament riques, pobres o arruinades  segons la càrrega d'Estat  excessiva o antieconòmica que hagin de suportar.

A més rescats, mes deute. A més refinançaments per concurs més deute inassumible.  Qui el pagarà ?


jordicarrera | la crisi europea i la crisi espanyola | dilluns, 13 de juny de 2011 | 20:01h

La crisi europea i la  suplementària crisi espanyola que encara duren. 
La Crisi Autora encara mana  en la oficialitat i la paraoficialitat.
Quins efectes tindran ?
Qui haurà de pagar els deutes  i la devaluació ?

De crisi no n'hi ha a tot arreu, es localitzada i obeeix a causes  i comportaments  públics i socials, i no ha segut igual per exemple  a França , a Alemanya, al Regne Unit de la Gran Brentanya, a Espanya. I dintre d'Espanya no es igual a Nabarra i Euskadi  que a la resta - la comuna espanyola dels 15 -  on tampoc no es igual a Balears, Catalunya i València que a Madrdid o en altres comunitats, segons comportaments, situacions relatives, desigualtat de tracte i inversions, arbitraietat del Govern Central. La crisi espanyola es una crisi comunista i falangista.  Al Japó fan uns quants anys  que va esclatar i ací no en varem fer cas. Si els altres països no van bé els teu no pot vendre. Si el teu treball i producció no es competitiu no pots vendre a l'estranger ni tan sols pot defenar el teu mercat interior. Si no pot vendre  et quedes a l'atur com a societat. Hi ha una crisis europea occidental  i americana  general, de  no competitivitat, i  una crisi xauxa  i de monopisme public i privat d'estat particular espanyola.


jordicarrera | la crisi europea i la crisi espanyola | divendres, 11 de març de 2011 | 13:56h

Entreu a la nota informativa d'ahir de Banc d'Espanya.  Hi surten els bancs, caixes d'estalvi, i caixes rurals i altres coopereatives de crèdit existents i el seu estat de capital i insuficència. 

http://www.bde.es/webbde/es/secciones/prensa/Notas_Informativ/anoactual/presbe2011_666.pdf


jordicarrera | la crisi europea i la crisi espanyola | dilluns, 3 de maig de 2010 | 19:53h

Grècia, hauria de fer suspensió de pagaments i no jugar temeràriament a la borsa. Però cal disseccionar i separar les coses i no posar tothom en el mateix sac.  Qui hauria de fer suspensió de pagaments es l'Estat Grec i no pas els particulars i empreses privades.L'Estat es el sector públic i no pas el país, el poble o el món privat. Podria passar que hi hagués administracions públiques  municipals o regionals que en quedessisn  fora, en ser solvents i no estar en aquesta situació.  Als particulars ja els passa si van malament.  

La suspensió de pagaments de l'Estat Grec comportaria  per un costat concurs de creditors sobre l'Estat Grec i per l'altre reducció "de capital", de despesa, de jornals i sous de personal,  de càrrecs i de serveis públics governatius, parlamentaris, governatius, militars i de despeses generals, fòrums i costs  voluntaris o opcionals.  Treballar, pagar imposts i estalviar.

La reducció de personal  no hauria de ser enviar gent a l'atur sinó fent reduccions proporcionals de jornada i de sous. I les reduccions haurien de ser progressives  en  el seu percentantge de jornada en relació al sou base de subsistència familiar i a la responsabilitat en la generació de la crisi. En principi com més amunt més % de reducció.  

Potser comportaria vendre inversions i serveis públics com ara la companyia de línies aèries, aeroports, ferrocarrils o fer-ne concessions. Els serveis d'aviació  aniran millor amb companyies de lliure mercat en lliure mercat. Potser s'hauran de vendre illes com va dir algú, a inversos privats sense predre'n la sobirania. Rússia en vengué Alasca i França la possessió de la Luoisiana, la conca del Mississipí, sobirania inclosa, per pagar deute públic; Espanya  també es vengué possessions( Florida ).

El poble grec sencer i els particulars també en pagaran les conseqüències del malgovern que han tingut - que han escollit - pagant més imposts relatius, però el sector  més afectat per  la devaluació grega i el pla d'austeritat ha de ser el públic, l'empresa Estat grec. Per un altre costat l'Economia grega podrà començar a ser més competitiva, pagarà deute públic però començarà a a tenirt un estat menys car.

Els adquirents de deute públic grec, que s'aguantin. Qui hagi invertit en Grècia que  aguanti i ajudi Grècia  a sortir-se'n econòmicament. El deute de Grècia seria el nominal contractats al tipus contractat i no el que valguin els títols a la borsa. Els creditors, si no ajuden hi perdran tots. I Grècia no perdrà la sobirania.  La suspensió de pagaments seria un corralito per als inversos en deute públic grec ?

Es un atreviment pensar  i opinar sense dominar prou aquests temes  però  noto que finalment els comptes clars,  i les regles clàssiques del mercantilisme i dels pressuposts públics son el que ajuden a entendre les coses i com cercar solucions.  


jordicarrera | la crisi europea i la crisi espanyola | divendres, 12 de febrer de 2010 | 00:37h

Limitar i aïllar la Crisi que es la Macroeconomia, i alliberar la Microeconomia, que es  l’Economia.

1.- Fallida d’un estat ?

2.- Un estat com una societat econòmica  s.a. Es una forma de veure-ho. Una nació es  una família ? Hi ha solidaritat nacional ?

3.- Grècia ja ha estat ajudada i subvencionada al màxim per la UÈ i mireu on han arribat.

4.- L'accionista es amo i responsable. L'economia no es la Borsa. Una empresa  no es la Borsa. Hi hauria d’haver obligació de radicació al país i de vinculació amb l’empresa que compren. .......Una mena de “corralito” per al capital invertit.

5.- Caldria exigir  un ERO general  d’hores i jornada de treball i de retribucions de personals de l’estat  i de la banca i caixes d’estalvi en el % que calgui per posar-se a lloc. Del 10% al 25% ? No enviar els treballadors a l’atur sinó reduir feina i sou.

6.- Grècia te moltes possibilitats per a la seva microeconomia.


jordicarrera | la crisi europea i la crisi espanyola | dilluns, 9 de novembre de 2009 | 20:36h

Ensorrament, enderrocament, l'assalt, l'esclerosi d'un règim comunista, la desfeta, la caiguda, el desbordament  i el fracàs d'un règim i d'un estat.  

Qui el va fer caure el Comunisme ? Penso que va caure tot sol; el comunisme va matar el comunisme. La vaga general  de desànim, desafecció  i braços caiguts  dels pobles que van  ser esclaus de la lluita de classes que els feia còmplices de moltes injustícies, i que anys i anys varen treballar  gratis pel socialisme.   Va ser el fracàs de l'antieconomia. Van sortir les injustícies de les implantacions de les dictadures democràtique populars de post guerra. Van sortir  Hongria de 1956, Tcecoslovàquia de 1968, i els secrets del socialisme  imperial rus   que han anat sortint: Katín, .... La descomposició de l'imperi rus  amb la dissolució de la URSS  als temps de Ieltsin, les independències de les ex-repúbliques socialistes soviètiques, amb dret d'autodeterminació  reconegut al text de la constitució de la URSS de després de la revolució russa, d'abans del cop d'estat d'Estalin. 

Per una altra part  la descomposició va arribar també per dintre,  pel creixement de les oposicions democràtiques ( Solidarsnorc , .... ), per obra de l'Esperit Sant que va encertar en  fer sortir un Papa de l'Est,  de la catòlica Polònia, Joan Pau II;  i amb la Perestrica i la Glasnots del reformador d'estat Gorvatxef,....... Van impedir una guerra. Els partidaris a la desamortització del capital socialista  també volien el desmuntatge.

També va obrir les portes a la reunificació d'Alemanya,  i H. Khol ha va  saber decidir. Dret d'autodeterminació dintre de la UE.

La CRISI  que aquests anys ha deixat clavat  el sistema financer i ha dut a  la crisis espanyola es podria dir que comença amb la caiguada del mur, quan molts alts interessos varen cantar victòria, ha caigut el socialisme,  i  varen pensar que no tenien trabes, i es va engegar aquesta crisi.


jordicarrera | la crisi europea i la crisi espanyola | diumenge, 18 d'octubre de 2009 | 17:56h

QUI ÉS LA CRISI ?  Potser caldria parlar de la Crisi Subjecte, autors, i  dels efectes i resultats de la crisi econòmica o antieconòmica que han causat.

La Crisis té un subjecte;  i  un objecte: la natura,l'economia, la propietat i la riquesa del món, dels pobles, de les nacions, de les persones, de les famílies. I uns efectes econòmics, nacionals, socials i internacionals.  El més important per veure'ls  i per solucionar-ho es tornar al Dret, a la Democràcia
i a la Microeconomia, deixarr lliure i no matar la microeconomia.

Si mirem que han fet tot aquest temps els que manen per solucionar el desastre creat podrim dir que la Crisi s'ha salvat i continua al poder. Els perjudicats i els penjats, els infeliços que varen picar per por, per necessitat, o que per desesper es varen posar la manta al cap, i varen fer tard o no els ha anat bé que es facin fotre ! Que tronin a començar ?

El Papa de l'Església Catòlica  va denunciar la cobdícia humana com a causa. Deu ser un dels pecats capitals. Tothom llevat  les pesones molt honrades i justes  la porten  a l'ànima. Es com dir qui no roba es perquè no pot. I tothom no ho faria pas.

En els temps actuals  tothom es dependent de la Política, de l'estat,. de les lleis i normes que estableix, que fa o que desfà, que millora o que empitjora. La legislació urbanística, de contractació pública, d'opcions públiques d'adquisició d'accions, de fusions i concentracions d'empreses, de desgravacions fiscals, les línies de subvencions, el repartiment dels ingressos públics, etc  les  acorden els Parlaments i els Governs. I son els governs de qualsevol ordre qui les aplica.

A Espanya, la Crisi  subjecte es  financera-borsària, financera-constructora, política i urbanística ( que es política ) amb autorització i creació d'una imensitat de sòl urbanitable i urbà  i  impuls de la borsa de l'habitatge que no podia solucionar el rpoblema de l'habitatge, i de contractació monopolística d'estat de les obres públiques. Era xauxa ! Espanya es una país malgastador. Parlen de com  distribuir i repartir els ingressos i no parlen mai d'estalviar o de limitar i reduir les despeses, i d'establir priotitats de despesa i  de fer uns pressupost de base zero, i d'afavorir la bona gestió. Segurament durant tots aquests anys, l'únic govern que se salva es el de la CA d'Euskadi. Governs malgastadors i inflacionaris i que aparien el camí  per fer possible allò que els alts interessos volen.

Tot això ha dut a una  descomunal explotació i endeutament del poble, del país i de l'economia i a fer una generació d'esclaus de les hipoteques d'uns pisos que no valen  de bon troç el que en varen pagar.  

La Crisi efecte no la causen les Caixes sinó els que se n'han apoderat per via política i les manaven ( feudalisme polític ) i com a buròcrats  treballaven amb els diners i estalvis dell poble i del país. Tampoc no la causen la Indústria o l'Agricultura o l'oferta de serveis; ni les Caixes d'Estalvi o les Mútues  pel fet d'existir.

Nota.- Aquest de la fotografia es en Ramon Tremosa, un diputat europeu de Catalunya i d'Espanya que fou presentat per CiU-PNB com a cap de llista. Es un dels pocs polítics nous, que no ha estat implicat en les causes de la crisi. Que sàpiga i entengui que ell es diputat del poble i no es deu als partit que feren la coalicció. El poso aquí perquè entèn d'Economia, d'Espanya i d'Europa  i perquè es un polític nou i net, no rersponsable del passat.
Això no vol dir que no n'hi puga haver molts d'altres d'honorables però penso que n'hi ha molts més que son gent tacada per la Crisi com a mínim per sotmissió i complicitat, o perquè son llisteros  i no diputats.  



RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats