La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats,
Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
Qui ho vol ser ?
Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ?
Què mos semblen els aspirants ?
Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
Obrím-nos al món, al descobriment de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Occitanitat i de la Iberitat. Gaudiu dels treballs dels nostres historiadors de la veritat. No tinguem por a la llibertat.
Antoni Cayrol ( Jordi Pere Cerdà poeta ), català, pagès,escriptor, pirinenc, cerdà, Sallagosa, veu, cara, posat, gegant, salvador, salvat, al Cel siau.
'Jo no vull ser exemple de res; només vull que la gent senti això que sento, aquesta passió pel que faig. I no oblideu mai que, si ens llevem ben d'hora i penquem, sense retrets, sense excuses, creieu-me que aquest és un país imparable.' De discurs de Josep Guardiola, davant el Parlament de Catalunya en rebre el guardó d`honor 09.09.11.
En Ramon Torramadé i Garcia, fuster de Salt, ens ha deixat als 83 anys després d'una vida incansable i indomable de nacionalista català i de lluitador per la llibertat, la justícia i la vida social autònoma de la política. Fou un dels principals impulsors de la recuparació de la independència del seu poble, la ciutat de Salt. Deia que el poble es la seva gent. Si Salt es un miragle ben segur que es deu a tota la gent de bona voluntat, i particularment a persones capdevanteres com ell. Un home lliure i íntegre.
El vaig conèixer en l'expedició d'autocars a Ginebra del 84 o 85, amb escala al país d'Aosta, organitzada per la Crida a la solidaritat amb la nació i cultura catalanes, on també era amb la seva esposa. Després el vaig tractar a les assemblees i actes de l'ADAC de Girona i en moltes manifestacions, i als sopars tertúlia de la Clandestina.
Era fill d'un mestre d'Estanyol qui el 36 formà part del comité d'aquest poble i a resultes de la guerra civil i en la represssió de post guerra, any 40 o 41, fou mort després d'un judici sumari. En Ramon ha defensat i cregut en la innocència del seu pare i ha investigat el judici per demostrar la injustícia d'aqueix judici, acusació i condemna i per fer reconèixer la honorabilitat del seu pare. Forma part de l'Associació de familiars de represaliats pel Franquisme de les comarques de Girona.
Parlant amb ell i recordant altres coses viscudes, vaig tenir la impressió i vaig veure que en les detencions dels anys 60 i 70, la por davant de la Dictadura de les persones de les famílies represaliades era mes gran i esferiadora que no pas la de les persones de famílies que arran de la guerra havien sigut favorables a Franco.
Adeu siau Ramon. Amb vos també m'han quedat coses al tinter de que hauria volgut parlar.
El dia 21.04.10 que tornava del regne de València moria el Sr Joan Antoni Samaranch. Una cosa es si legislen i governen bé o malament i una altra qui mana en un país. Venia amb una impressió i una idea en formació: a València manen els amos i a Barcelona els mossos.
El Sr. Joan Antoni Samaranch és sens dubte un català universal i un homenàs que ha estat al centre de les batalles. Devia ser un representant dels amos de Catalunya del seu temps i fins ara.
A Vikipèdia en català i en castellà hi ha una biografia. Vegeu-ho a sota. Nascut el 1920. El 36 en començar la Guerra en tenia 15. En esclatar la Guerra a partir del 19 de juliol del 36 a Catalunya, a València i a l'Aragó passaren moltes coses desastroses en mans del terror roig i negre, amb la persecució religiosa i moltes morts i fugitius. Es degué fer falangista a conseqüència de la Guerra i ho feu molt jove. Per què se'n feu, si sempre continuà essent català ?
Va fer matar gent ? O en va salvar ?
Eren mala gent i mals catalans els vluntaris que s'allistaren al terç de la Mare ded Deu de Montserrat ? Eren mals catalans i mala gent els catalans de Burgos o de Santsebastià o aquells que s'amagaren o marxaren afrança per tal de no anar a lluitar amb l'exercit de la República ? Què era en Josep Pla ?
Que en diu el partit Memorial Democràtic oficial de la Generalitat del Tripartit,de tots aquests protagonistes de la Guerra i de la post guerra, i especialment dels capellats, frares i monges morts i temples i sants cremats ? I de Samarach?
Era Samaranch president del COI qui nomenava els corruptes i promovia el doping o els estats i les federacions i els esportistes ?
Era més antidemocràtic i contrari a la reforma democràtica que Adolfo Suàrez, Calvo Sotelo, el princep Joan Carles de Borbó, Gutièrrez Mellado, el bisbe Enrique i Tarancon, ....? Va ser favoirable al derrocament de Suàrez i al 23 F ?
Va ser un parallamps o un aprofitat per a la Caixa de Pensions ?
El moviment internacional olímpic es positiu o no per al Món i per a les nacions ? ( Durant la seva presidència el IOC han canviat els estatuts limitants l'accés tan sols als estats reconeguts internacionalment quan abans hi podia haver execepcions acdeptades pel COI ).
Quin Tribunal de Justícia l'ha jutjat per condemnar-lo ?
Un altaret contradictori en el Memorial obert de la Guerra Civil caldria fer-li i no la condem-na tòpica de les esquerres roges.
Pel que publicava sobre ell el Sr Albert Manent a la Vanguàrdia d'avui 16.12.08, i per la Barcelona Tractions, i per moltes coses més.
Altres personalitats que hi posaria, sense cap ordre de prioritat:
Pau Claris
Joan Fuster
Josep Pla
Jaume I, els rei de tots.
Mercè Rodoreda
Ramon Berenguer IV
Francesc Macià
Joan Sales
Avelí Artís Gener ( Tísner )
Mn Jacint Verdaguer
Mn Antoni Maria Alcover
Enric Prat de la Riba
Josep Terradellas
Salvador Dalí
Víctor Balaguer
Josep Trueta
Joan Prim
Pau Casals
Sabin Arana i Goïri
Duran i Bas ( Defensor de la recuperació i de la vigència del Dret Civil català al costat del Codi Civil supletori . Hi hi aconsegué durant la Renaixença ).
Joan Jaurès ( occità, líder del PS Francès assasinat el 1914 dos dies abans d'esclatar la primera guerra mundial - França contra Alemanya - perquè s'hi oposava i era acusat de traïdor. )
Ramon Trias i Fargas
Xavier Cugat
Carme Amaya
Ladislau Kubala
Vicent Enrique i Tarancon, Cardenal de la Transició.
