La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats,
Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
Qui ho vol ser ?
Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ?
Què mos semblen els aspirants ?
Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
Obrím-nos al món, al descobriment de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Occitanitat i de la Iberitat. Gaudiu dels treballs dels nostres historiadors de la veritat. No tinguem por a la llibertat.
Esl socis del Barça son molt importants, en son els més adictes i presents , els electors, els que nomenen els presidents, els que van al camp, els que en tenen la responsabilitat de control de la gestió, en son el consell general. però no en sons els propietaris. No es una societat de capiat per accions i participacions. Tampoc no en son els amos els jugadors, el entrenadors, o les penyes que també l'han fet gran.
Sopta que encara diguin " els socies que en son els amos " quan saben que no es cert.
Serà privat si per desgràcia alguns per mala gestió i impossibilitats de pagar els dutes, ha de ser venut, com passà amb el Betis, l'Espanyol, l'Atlètic de Madrid, el València CF, etz.
La Lleida capital reial de Pere el Catòlic i la Lleida resistent del temple de Sant Llorenç.
Així ho vaig sentir i entendre durant la visita.
El cim de Lleida , la Zuda, es més que un turó, es més que la Seu Vella, es molt més gran que l'akròpolis d'Atenes. Allà eren la ciutat romana, la ciutat mora, la taifa; era la ciutat; i el que després de les guerres amb Castella i amb França en va quedar, costes avall cap al riu, eren la ciutat populosa fora de muralles i els ravals. Al cim eren la ciutat emmurallada, la catedral, els claustre gòtic públic esplendorós, la universitat , el palau reial, i els palaus, places i carrers de la gent principal comerciant, eclesiàstica i nobiliària.
Ens van contar que fou Pere el Catòlic, tercer rei de la Unió d'Aragó i Catalunya, - net de Ramon Berenguer IV i de Peronella, fill d'Alfons I i pare de Jaume I -, qui decidí construir-hi la ciutat, la universitat - la primera de la corona aragnesa - i un palau reial, i que es d'aquests ciutat que ens parlen la seu vella, el claustre i les altres poques restes quie en qeuden.
Lleida tenia una horta fantàstica, uns grans rius als peus, una situació estratègica, i resultava ser amig camí entre Barcelona i Osca o Saragossa.
Per tots costats i direccions que us hi acosteu, la Cerdera, Albatarrech, ..., podeu observar que Lleida, la Seu, es la presidenta del territori. Devia ser una muntanya santa en temps dels ilergets ( Iltirda ) i la capital del seu poble i del seu reialme del Segre i del Cinca.
Al costat de Sant Llorenç hi han fet el Museu de Lleida que conta la història de Lleida i conté dintre un temple amb les obres d'art sacre del museu episcopal del Bisbe Messeguer salvades moltes parròqies del Bisbat.
Quan Lleida, per les guerres de sessessió i de successió, per destinació de l'antiga ciutat a castell militar forticat des de 1707, o pels indendis i destruccions de la seu nova - actual catedral inaugurada el 1780 - fets pels exercits francesos i el 1936, el temple de Sant Llorenç ha sigut la catedral substituta entretan.
Arxius:*Nom el calustre- Descripció tres vegades capital reial, d'estat
La COPA SANTA dedicada per Frederic Mistral a Victor Balaguer, es una música, una tonada i un cant amb una força fantàstica. Es cantadora per excelència.
Haurem de combinar però, estrofes tradicionals i lletres noves. Es tradició viva als països d'Òc, i ací, sia recuperada!
Catalans alcem la Copa que mos ve dels occitans. Amb unió beguem en colla lo vi pur dels nostres ceps.
Provençaus, / occitans / vaicí la copa Que nos vèn dei catalans : A-de-rèng beguem en tropa Lo vin pur de nòstre plant ! repic Copa santa, E versanta, Vueja a plen bòrd, Vueja abòrd Leis estrambòrds E l'enavans dei fòrts !
Pèr la glòria dau terraire Vautres enfin que siatz consènts, Catalans de luenh, ò fraires, Comuniem toteis ensèms !
D'un vièlh pòple fièr e libre Siam bensai la finicion ; E se tomban lei Felibres, Tombarà nòstra nacion.
D'una raça que regrelha Siam bensai lei promiers greus ; Siam bensai de la patria Lei cepons e mai lei prieus.
Vueja-nos leis esperanças E lei raives dau jovènt, Dau passat la remembrança E la fe dins l'an que vèn.
Vueja-nos la coneissènça Dau verai e mai dau bèu, E leis autei joïssènças Que se trufan dau tombèu.
Vueja-nos la poesia Pèr cantar tot çò que viu, Car es ela l'ambrosia Que tresmuda l'òme en dieu.
Sis gols a Madrid i una lliga gran amb tots els mèrits. Una victòria esportiva i representativa. Cal que se sàpiga al món, què passa a Espanya. Per què som tant feliços avui ? Que contenia aquests partit ?
* La Catalanitat no es Castella i no volem ser ni ni haver de fer de castellans.
* L'Espanya catalana aragonesa en front de l'Espanya imperial castellana.
* L'Espanya liberal i de les nacionalitats , de Dret i Constitucional, en front de l'Espanya nacionalista castellana d'estat, de règim castellà, contra Dret i contra la Constitució de 1978..
* El mal d'Espanya, - que es el nacionalisme espanyol castellà d'estat i de guerra nacional permanent contra els altres, i especialment contra tot allò que siga Catalunya - ; i el bé i la solució de dret i la llibertat que seria una hispano suïssa o el divorci i separació de cossos i béns que desfaci el casament dels reis Ferran II de la Unió catalana aragonesa amb Isabel I de Castella.
* L'Espanya de la conquesta contra l'Espanya de la llibertat,l a desconquesta i la descolonització nacional, cultural, tributària i econòmica.
3.- Guardiola es el líder del Barça 2008-2009. Vegeu el comentari a sota i l'equip 2008-2009 per recordar.
4.- Ironies de la Història.- Respectaràs a pare i mare diu el manament universal.- L'equip del FC Barcelona amb aquesta victòria tant volguda i esperada ha honorat els pares i avantpassats de Bernabeu, de Saporta i del viatjant i industrial català que va fundar el club de futbol que després esdevindria aquest Reial Madrid.
A Perpinyà fan una processó molt diferent de les espanyoles actuals. Es una tradició arrelada , es molt senzilla minimalista podriem dir i per això xoca a la gent que hi anem d'ací baix. No té connexió amb la política i els poders. Es popular.
Surt a primera hora de la tarda, va un llarg recorregut pels carrers de la ciutat vella, passa per la Catedral de Sant Joan i acaba al temple de Sant Jaume.
Les dones no porten vesta; duen mantellina. Els homes en canvi van tapats amb vesta.
Demà amb la Colla dels Isards pujarem caminant al Mont lloc verdaguerià on hi ha la Marededeu del Mont patrona de l'Empordà. Els goig son molt bonics de música i de lletra. Fa goig de poder-los cantar.
Recordaré aquests gran home del món, català de la Índia.
Aquesta nit veuré la cremà pel canal TVV.I, Televisió Valenciana Internacional, que es capta amb la parabòlica pel satèl·lit Astra. Anit i la vesprada i nit anteriors ha vist l'Ofrena, la desfilada de cosiissions falleres i la feina dles vestidors. Parlen un català molt bonic a València i en aquests canal.
Els homes porten pantalons i sabates de mudar corrents i a la part de dalt una camisa blanca bufarosa i armilla de faller, lluida i de colors de festa, i a voltes faixa i manta o tapabouqes sobre l'espatlla. Algunes colles porten pantalons de calça curta a mitja cama que en diuen torretíns.
Les dones van molt més mudades de forma extremada en vestit d'estil fixat amb joies. El cap el porten pentinat i atrreglat, de dames iberes valencianes, semblen la dama d'Elx. Pels vestits semblen reines, senyorasses i dames de la cort de les pintures de Goya. Les falleres majors i les acompanyants porten bandes creuades amb la senyera valenciana, de vegades senyera a dalt i per sota l'espanyola i en alguns casos tota la faixa es política d'estat.
Les colles porten el penó distintiu, senyeres, i van acompanyades de banes de música que toques passos dobles i quan entre a plaça de l'Almoina toques el popular València es la terra de les flors, de la llum i de l'amor,....Taronges,..... De músics,....Un poble,..... que balla i parla català / or valencià.
Els vestidors , contaren els locutors, abans de començar, tots junts, dintre de la Basílica, davant de l'altar de la Marededeu dels Desemparats, diuen en veu alta en ritual : Vestidors, tots a una, Visca la Marededeu!
Religió, Tradició, Idiosincràcia, Lluiment, Festa Major. Molt bé valencians.
Foto dels Vestidors pujats al cadafal al començament de la llarga feinada.
L'associació tortosina Joventuts Musicals varen portar al teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa la portentosa veu de l'algueresa Franca Masu, la nit de la diada nacional de l'11 de setembre. Va ser un acte musical i cultural d'un altíssim nivell, de la qual cosa cal felicitar l'organització, que va entusiasmar veritablement tot el públic assistent que dempeus va acomiadar aquesta bellíssima cantant que ens va portar els sons més esplèndids de la Mediterrània i que va saber transmetre el seu gran amor a la llengua catalana. Primerament, se'ns va presentar dient que era un orgull per a ella poder interpretar als Països Catalans (tot un acte de reivindicació). Ens féu saber que personalment, l'alguerès, la variant de la llengua catalana de la seua ciutat, va suposar una gran descoberta, atès que no el parlava de menuda perquè els seus pares no eren algueresos. Aquesta descoberta la portà a implicar-se en la cultura de la seua ciutat en tot moment, i fer-ne bandera tothora. Ens presentà el seu nou disc, Aquamare, la consolidació de la seua carrera musical. Durant l'espectacle va introduir diverses cançons en italià, castellà i sard, que li donaren un gran sabor mediterrani. Voldria fer esment de la cançò Minyona morena, a través de la qual crec reconèixer que es descriu a ella mateixa, aquesta morena bellíssima que "amb la barca del temps, amb el vent de llevant" ens transmet tot el seu art i l'encant del país català de Sardenya. Franca Masu, coneguda en el món artístic com la diva, ens anava donant explicacions d'allò que sentiríem a cada cançó i ens exterioritzava voluntàriament els seus sentiments. La cantant vol deixar constància de les virtuts del cant alguerès antic: "La cançó algueresa és molt particular, no hi ha res igual a l'illa. Té una "contaminació" dels cants napolitans, que es van meselar amb la música dels pescadors d'aquí. Es tracta de motius molt senzills, gairebé ingenus, simples, peró en aquesta simplicitat hi ha una força increïble." Franca Masu va iniciar-se en el món de la música interpretant jazz, fet que ha condicionat el seu estil musical positivament. Tot i això, el fet d'usar l'anglès com a mitjà no li feia sentir l'art com a propi. El seu món artístic necessitava de l'empenta que li va portar el descobriment de la llengua catalana. L'any 2000 la seua recerca personal la va dur a l'enregistrament de "El meu viatge", un homenatge a la seua ciutat, ja que descrivint l'Alguer exterioritzava tot aquest magnífic ambient mediterrani, que explicita universalitat. Ens posa al davant càntics de poetes com Antoni Canu o Rafel Catardi, i és que com li agrada recordar: "En la simplicitat del cant alguerés hi ha una força increïble"
Ens vol fer sentir en tot moment la nostàlgia que porta a dintre: nostàlgia dels amors i vivències d'adolescència, nostàlgia d'una ciutat emmurallada que vol preservar els arrels, nostàlgia d'una llengua que ve d'antic, nostàlgia d'una cultura sarda que té l'origen amb els nuracs prehistòrics i que no se l'ha d'engolir l'imperial Itàlia. Les següents declaracions són la viva mostra de l'ideal que l'encamina: "Potser amb la meva música podré fer néixer més amor i més curiositat per la llengua. Les noves generacions no acaben de comprendre que aixó és una riquesa. Jo tenia trenta anys quan vaig decobrir aquest món, i puc dir que m'ha canviat la vida". S'ha convertit en el pilar indiscutible de la música algueresa. El seu èxit personal serà l'èxit de tot un món cultural entre muralles, que ens arriba als Països Catalans amb gran empenta
Les opinions que expresso son això opinions, però cal donar les gràcies a totes les colles. Son els que es queden a ciutat qui fa poble. No n’hi sobra cap. Penso que casdascuna ha de fer la seva evolució i reconciliació; que no ha de ser una processó tancada, que suposo que no ho és. Durant molts anys ha sigut com ha sigut, la processó de menys de mitja Girona, sia per connotacions, prejudicis o records de determinats moments recents, del 36, 37,38, i 39,40,41,42,43,44,45 o fruit dels temps.També hi haurien d’entrar el Concili i els anys 73,74, 75,76,77,78,79 i 80. ( Dies després, en escriure aquets comentaris hi afegia:..”i el 2003, 2004 i 2006 ”. Avui un any després,en publicar-lo, disgustat, no entenc per què, però va i penses, “el 2008 ha confirmat el 2004” ).
N’hi falta una, la del Memorial Obert de les Víctimes Innocents i injustes de la Guerra d’Espanya. No política, no! Anònima, cultural i privada de les famílies i descendents de les víctimes i dels militants de les parts. Amb vestes i recolliment, i amb sermó propi. No la poden fer els altres. També hi podrien ser per separat les Confraries del Perdó d’aquells queel necessiten.No es cosa de tapar sinó de destapar i reconèixer.
Aquesta imatge es de la processó de la Sang de Perpinyà, any recent indeterminat. Les dones no porten vesta. En canvi els homes si.
VEGEU a sota una crònica de la processó de Girona de 2007
L'associació tortosina Joventuts Musicals varen portar al teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa la portentosa veu de l'algueresa Franca Masu, la nit de la diada nacional de l'11 de setembre. Va ser un acte musical i cultural d'un altíssim nivell, de la qual cosa cal felicitar l'organització, que va entusiasmar veritablement tot el públic assistent que dempeus va acomiadar aquesta bellíssima cantant que ens va portar els sons més esplèndids de la Mediterrània i que va saber transmetre el seu gran amor a la llengua catalana. Primerament, se'ns va presentar dient que era un orgull per a ella poder interpretar als Països Catalans (tot un acte de reivindicació). Ens féu saber que personalment, l'alguerès, la variant de la llengua catalana de la seua ciutat, va suposar una gran descoberta, atès que no el parlava de menuda perquè els seus pares no eren algueresos. Aquesta descoberta la portà a implicar-se en la cultura de la seua ciutat en tot moment, i fer-ne bandera tothora. Ens presentà el seu nou disc, Aquamare, la consolidació de la seua carrera musical. Durant l'espectacle va introduir diverses cançons en italià, castellà i sard, que li donaren un gran sabor mediterrani. Voldria fer esment de la cançò Minyona morena, a través de la qual crec reconèixer que es descriu a ella mateixa, aquesta morena bellíssima que "amb la barca del temps, amb el vent de llevant" ens transmet tot el seu art i l'encant del país català de Sardenya.
