La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats,
Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
Qui ho vol ser ?
Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ?
Què mos semblen els aspirants ?
Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
Obrím-nos al món, al descobriment de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Occitanitat i de la Iberitat. Gaudiu dels treballs dels nostres historiadors de la veritat. No tinguem por a la llibertat.
Nadal es el naixement de Jesús i les seves commemoracions litúrgiques, i es la celebració de l'any nou dels solstici d'hivern de les tradicions antigues.
Els dies de Nadal serien la vetlla ( 23 i 24 de desembre, la preparació i l'espera, la cagada del Tió, la Missa de Gall ), Nadal ( 25 i Sant Esteve ), el 28 dia dels sants innocents i de la fugida a Egipte, el 31 dia de l'home dels nassos i de fi d'any, dia de Cap d'Any , del Ninou, i del nom de Jesús, dia 5 de gener espera i cavalcada dels Reis Mags, i el dia de Reis, 6 de gener.
El 26 de desembre català, San.tes.te.ve, l'endemà de Nadal, deu venir "del dia de la cabra, de Nadal ".Ara amb el sopar de la nit bona i major estrés, encara n'hi deu haver més necessitat. A la Vall d'Àneu del dia després de lea festa major se'n diu "el dia de la Cabra", pel cansament que s'arrossega pel dormir poc i menjar i beure massa, ...per això es diu que la festa major dura els seus dies i un de més.
No sembla pas que vingui de la veneració de Sant Esteve protomartir, que seria el primer mort per la fe dies abans de la Passió de Jesús ? Si ja se'n pot considerar, deu ser una tradició molt nova o jove. Es un constum de Barcelona que s'ha estès a tot Catalunya. Hauré de mirar que en diu l'Amades en el seu Costumari. (Vegeu nota a sota ). El dilluns de Pàsqua Florida podria ser d'un orígen diferent. Tindria la necessitat en la festa de primavera, del despertar de la carn, de cant de ronda de les Caramelles del jovent, i de sortir a menjar la mona al camp.
* Aquest sant era el patró dels fadrins ( els nois solters ). Això li donaria un altre caire.
* Quant hi entro trobo que es una gran festa antiga, el segon dia de Nadal dels nostre món. *Pronúncies, dicció.- "San-tes-te-ve" fa joc amb Santander, Santiago, Santisteban, Santolària, Santantoni, Santandreu, Santàngel, Santamanç, .....
La Vetlla de Nadal.- Complir i guardar la tradició.
*La tronca dels padrins / el tió dels avis. Acte familiar dels avis per als nets. La religió animista dels indis que ha travessat els temps. Els avis / padrins son els transmisssors dels costum, dels ritus i tradicions, i especialment d'aquestes de Nadal.
*La Missa de Gall, a les 00:00 del dia de Nadal. Acte comunitari, de poble. Un barri te un poble. Es missa però encara més és pessebre i tradició. La cel.lebració del naixement de Jesús, del Noi de la Mare, cants de joia, ja es un pessebre vivent on tots som poble i pastors .... Juguem-hi! Anem-hi a cantar. No estem pas abrallats el poble i la parròquia, el poble i la religió. Un acte de poble o de cumunitat el el temple de la teva confessió cultural.
Si fem sopar i festa de la nit bona ja no tindrem gana ni ganes ni esma de Dinar de Nadal. Massa mejar, massa beure, embafats abans d'hora i son l'endemà. Com si tots fessim horari de discoteca.
Visqui el Poema de Nadal ! Bon Nadal, família Vilaweb.
L'acusen de cobdícia i afany d'or i de tots els mals i al quart viatge el varen tornar detingut, presoner i carrtegat de grillons i d'acusacions per desposseïr-lo. Encara ara l'acusa i degrada l'espanyolisme. Passa amb ell perquè no era castellà. Per desposseir-lo el varen declarar estranger a Castella. Tan sols va arribar a les illes caribenques ( jamaica, salvador, la hispaniola, .... ).
Va ser el descobridor de les Índies i prengué possessió en nom del seu Rei i si de cas també de la Reina de Castella, de les terres descobertes, però no en fou el conqueridor militar, destructor, colonitzador i esclavitzador. A què jugava Ferran II aqueixos anys ? A rei de Castella ? Aragó no hi va dir res ? Perquè els esdevingué un enemic ?
Poder anar a peu, de poble a poble, per vies no asfaltades, és un bé social.
Camins, carreres i camins reials, antics o nous alternatius quan els antics hagin set convertits en carretreres per als cotxes. No porten gaire despesa corrent si no cal que siguen aptes per al trànsit de vehicles. Salvar-los, reestabalir-los, recuperar-los, fer-ne una classe, una tipologia especial, per anar de poble a poble, o d'un poble a un santuari, etc No son ni les carreteres locals, ni les pistes forestals ni els camins de muntanya. Els realment antics i tradicionals son històrics, d'anar a festa major, .... son els camins dels indis, de comunió dels sants.
1.- La manifestació de València.- Gran i nombrosa però incomplerta.
Vaig anar a la manifestació de València amb l'ADAC de Girona. Vaig tornar a caminar i assaborir parts centrals de la ciutat que parla de la capitalitat d'un Regne nou i propser; el primer estat crioll fundat per Jaume I. Carrer Cavallers on hi ha la seu de la Generalitat, la Catedral de Santa Maria, el temple de la Geperudeta ( Marededéu dels Desemparats ), carrer de na Jordana, el Jardí Botànic de la Universitat, el llit del Túria. Tingueren sort dels aiguats que varen forçar el desviament del riu.
La manifestació, de les Torres de Quart, pels carrers Guillem de Castro, Ferran el Catòlic i les Blanqueries, fins a les Portes de Serrans. Feia goig. Sobre toto hi havia gent. Hi havia molta presència d'una part del poble valencià. Colles de doçainers i una banda de música valenciana de Rafals, penso recordar. Les manifestacions de València son música i ball quan toca la banda.
Vaig saludar - ens vam saludar - el meu parent - ( parent de parents, de famílies que es feien ) - Joan Ribó i Canut, enginyer agrònom, ex PC i ex EU, que serà el cap de llista del Compromís a les eleccions municipals de la ccapital. Li desitge sort. Deu ser el millor candidat per València, de tots els partits. ( Jo també n'havia set de partits semblants ). No es un polític professional i té ofici i benefici al marge de la Política. Vam parlar de la bipolarització i divisió sectària valenciana de " dretes " i "esquerres ", molt a l'espanyola i a la italiana, i ens preguntarem com es pòdria canviar això.
De partits hi havia ACPV, Esquerra, el Compromís, ...... però no hi havia signes de PP, de PSPV-Psoe o ex UV, em va semblar. No vai veure ni tan sols una bandera oficial de la Comunitat Valenciana, llevat les que coronen els monuments de les torres de Quart i de les torres de Serrans.
2.- La Unió Valenciana de Dret, que pensava l'altre dia. Potser els mals de València també venen de la Guerra d'Espanya i hi ha qui els conrea i en viu.
3.- Dur Espanya als tribunals per reiterada discriminació, opressió i pro-genocidi lingüístic i nacional. Un estat contra un o diversos dels seus pobles es culpables i n'ha de ser desposseït.
Com pot ser que encara no hàgim dut el cas de la llengua catalana i la TV en català a Espanya als tribunals; al TC i al TEuDH ?
Foto.- Hi poso Jacint Verdaguer, la més forta tradició catalana en les cançons i poesies que ara surt i reneix de sota terra i del record.
El dia 2 d'abril a Alcarràs, els cantaires de les corals del Carràs i de Bescanó, varem tornar a cantar junts la posesia “ Molt lluny d’aquí ” de Màrius Torres que el músic David Esterri ha musicat. Les grans poesies porten la seva pròpia música que surt en dir-les en veu alta i esperen d'algun músic que les descobreixi. I aquesta n'és un cas. Com més la penses i cantes, més bonica és. Per això en dic la Cançó de Lleida.
La ciutat de Lleida quan mos l'expliquen bé es un descobriment d'una història que havia quedat secreta i censurada. La Mola de Lleida o la Zuda abans o alhora que ciutat havia de ser muntanya santa que es veu, es divisa, es contempla i se us apareix des de lluny, al mig de la plana i de l'horta, vingueu per on vingueu. Capital ilergueta, capital romana, capital del regne taifa de Lleida, i capital catalana central de la Corona d'Aragó pensada pel rei Pere el Catòlic, pare de Jaume I. Allà va instituir la primera universitat dels seus regnes. Quina catedral i quin claustre podem contemplar. I el palau del Rei que s'ha volgut ignorar per no dir de quins reis era. Claustre monumental amb v finestrals obertts i amb vistes, model del de Santes Creus i del gòtic català. La ciutat central era al cim de la zuda camp desèrtic - despoblat - i militar durant segles.
La Seu Vella es també la Seu reial, dels nostres reis.
La ciutat explusada del castell-ciutat antic ? o, La ciutat mare destruïda i convertida en fortalesa militar de dominació per Castella - guerres de Secessió primer, Felip IV i el comte duc d'Olivares, i de Successió, Felip V, després ?
( Així ho he anat copsant . Gràcies guies de Lleida i als amics de la Coral l'Alzina del Carràs ).
Barcelonencs. Participeu a la Consulta del 10.04.11.
Els catalans actuals som el rei col.lectiu, el sobirans, de Catalunya, i Barcelona la nostra capital enyorada.
Feu de capital. Per la vida i llibertat de Catalunya i de tota la Catalanitat.
Per Borrell II, per la reina Emerssenda de Carcassona, per tots els Ramons Berenguer i els Berenguers Ramon, ....... ( vegeu la llista ) de motius.
El Comte Borrell II es declarà sobirà inedendent de l'imperi Franc per incompliment d'auxili degut de l'emperador als pobles dels seus reialmes i pobles.
Ara, com a mínim i com a motiu suficient, Catalunya ha de trencar el vincle amb l'Espanya de 1977-78 per incompliment de la Constitució en tantes coses com han passat i han fet les institucions de l'estat espanyol contra les nacionalitats i contra els principis fonamentals de la Constitució i del Dret que han culminat amb els sistema de finançament, de infraestructures i serveis públics, de dicriminació nacional i lingüística, de menyspreu, d'espoli fiscal, i tantes coses viscudes aquests anys pels actuals citadans de Catalunya.
Votem Indpendència. Mai no ens han preguntat què som i què volem, i si volem ser lliures i amos de nosaltres mateixos i de la nostra terra.
Això es Democràcia i Dret.
Això es més Constitució que no tot el nacionalisme espanyol i el règim castellà anticonstitucionals amb que ens amenacen, roben i discriminen.
La primera dinastia del regne cristià de Sicília es la dels normands els Rogers de Palerm i de Monreale. Degueren ser el reconqueridors de l'illa per a la crisitiandat. Son els fundadors del regne sicilià.
Quan Pere I d'Aragona ( Per el Gran ) accedí al tron sicilià el regne es consolidà com a socii no com a colònia. Era un estat més un soci més del sistema d'estats de l'imperi català aragonès.
Hi varem passar uns dies auquest estiu i ferem la volta a Sicília. Val la pena veure-la, escoltar-la, pensar-la, ..... El parentiu polític es molt fort i present en la seva tradició i en molts detalls.
Avui us mostro la bandera. Els colors i el símbol helenístic dels temps de Siracusa que han adoptat.
Els sicans eren els pobladors antics amb algun altre poble. Després vingueren el grec amb gran esplendor. Foren part de la Magna Grècia.En altre parts hi foren al mateix temps pobladors fenicis aliat. de Cartago després. Després passe a ser de l'imperi romà ( el graner de Roma en deien; ...un altre graner ). Des pres Bizanci ( imperi d'orient penso ) i els moros de no se quin califat, menys temps que a la majoria d'Hispània. La reconquesta, els normands. L'esplendor monumental grec es per tot arreu.
Haurien guanyat molt, o no haurien perdut tant, si haguessin continuat com a regne o estat independent i passant a ser part d'Itàlia.
UN TEMPLE PER A LA UNIÓ i propi respecte DE CATALUNYA. ( Ja se sap que per que hi hagi Unió hi ha d'haver Democràcia i solidaritat nacional ).
La força de la religiositat cristiana catalana ens ha dut fins a l'acabament del Temple de Gaudí i a la festa major d'ahir, de la dedicació i consagració religiosa, amb el Papa al capdavant, i fent de Catalunya. ( Sense haver de fer de castellans i amb la presència respectuosa i discreta de Rei i la seva esposa ).
Agraim a l'Església Catalana la iniciativa, la litúrgia i la festa d'ahir; i als promotors, al benhaurat Antoni Gaudí i arquitectes Bonet i als donants de Catalunya i del món sencer, el Temple. Felicitem-los.
Per fora recorda Montserrat i per dins Santa Maria del Mar. Tradició i Modernitat és Llibertat.
Es més de Déu que del Cèsar.
Nota afegida.- Posició d'amos de Joan Carretero sobre la visita del Papa.
Gràcies Arquietcte Antoni Gaudí, que us hi vareu dedicar en cos i ànima.
Gràcies als promotors e a tots els donants, que l'han pagat. També hi han contribuit els clients, visitamts de tot el món.
Les coses son de qui les paga: El Temple Expiatori de la Sagrada Famíliia, de Dret es una Fundació. De Dret, és un capital fundacional acumulat i immemorial des dels promotors inicials i de tot un poble de creients i aimants del Temple. No es propietat lliure ni de l'Església ni de l'Estat.
Sens dubte l'ànima del Temple es la Religió, la religiositat.
Gràcies a la religiositat de Catalunya.
La consagració com a Basílica del Temple de Gaudí es una inesperada festa nacional de Catalunya que presidirà ael Papa i veurà tot el món, i sense l'interès i gusts de l'Església per donar-li el valor i simbolisme religiós que té potser no hauriem fet mai. ( Com que Catalunya es tant d'esquerres tòpiques, tant rebotada, tant avergonyida de si mateixa, tant fòrum, tant tapadora i amaga l'ou, ...? )
Nota.- Aquests dies el Papa de Roma va a Galícia ( per Sant Jaume / Xacob ) i ve a Catalunya ( per consagrar el Temple de la Sagrada Família de Barcelona ). I parlarà català. Incomprensiblement i infidel no va a Castella ni a Madrid. També parlarà en llatí que es la llengua pròpia de l'Església Catòlica Universal, tot i que totes les llengües humanes son pròpies de l''Església de Jesús i de Maria, i totes son, de Déu i universals.
Benvingut siau SS Benet XVI, per Catalunya i per les religions.
Les religions fan falta si son religió i no altres coses.
Per Tradició Catalana i Modernitat , i Llibertat.
El Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, i de Gaudí
El mal de la memòria política parcial censurada i " de classe".
Quines ruqueries catalanes i espanyoles. I si no son ruqueries i ignorància reiterada es mala fe.
Tenim els sants innocents de 1936 i el martiri dels temples. Tenim els sants innocents i els represal.liats de 1938, 39, 40,41,... Tenim els pobres soldats de la Batlla de l'Ebre d'un i altre costat ( 1938 ), tenim els capellans dels bisbats catalans valencians i aragonesos assassinats el 1936, tenim els sants innocents del Pallars de 1938, tenim els asassinats per la repressió dels nacionals en entrar i després d'acabada la Guerra. Tenim tots els morts del Camp de la Bota.
Quan l'Església catòlica ( Joan Pau II ) va beatificar i santificar persones mortes per la fe el 36 va contribuir a la recuperació de la memòria històrica i a obrir la caixa de l'oblit. Els capellans morts el 36 no varen pas morir "por Dios i por Espanya " com deien, sinó tan sols "per Deu i per la fe, per ser capellans ".
Expiatori, Unió i reconciliació nacional, Democràcia, Economia, competència,...... i NO lluita de classes, guerra civil, guerra nacional,....
A jo m'agrada més Benet XVI - més jurídic i coherent - que no pas Joan Pau II que era més populista i que pensava que l'Espanya d'avui era l'Espanya catòlica de l'Emperador Carles V i va auroritzar la divisió castellanista del bisbat de Lleida.
Per Sant Joan a Arties ( Aran, Gascunha ) fan la cremada d'eth Haro. A Isil baixen les falles des del Faro. N'hi ha més de llocs prominets i encimbellats que es diuen el Far o el Faro que no son pas a la costa. Gascunha sembla que vol dir el mateix que Bascònia i coincideix en molt part amb l'antic regne d'Aquitània. L'occità gascó diu hiestra per finestra, hesta per festa, etc. Potser l'haro que es crema no es tan sols l'arbre, fusta o falla que es crema sinó el lloc on es crema o cremava. Haro per faro o far ?
Les falles es feien a molts pobles del Pririneu. Les d'Isil no s'han deixat de fer mai, son sagrades. A Durro tampoc, crec. Semblaria que les falles de sant Joan - o de l'inici d'estiu - haurien set baixades pels nous pobladors fins a les ciutats del nou regne de València on en la capital, ciutats i viles guarden el nom i s'haurien fet falles de ciutat i de capital. De falles de poble a falles de ciutat ? Per què les hi fan per Sant Josep, inici de la primavera i en canvi a Alacant també son per St.Joan ? Per prevenció d'incendis en dies d'estiu de massa calor?
A la Catalunya vella més esteses que les falles son les fogueres de Sant Joan que es feien arreu i fan encara a ciutats, barris, viles, veïnats i pobles en la gran festa popular de la nit de Sant Joan. Les fogueres son el nom de la festa a Alacant on les falleres es diuen bellees del foc, les belleses dels foc.
També es tradició, llegenda o renaixença, que el foc per encendre les fogueres el baixen i l'escampen moviments voluntaris des d'un foc originari que encenen al Canigó, la muntanya santa del Nord català.
I si no les haguessin baixat sinó que ja hi eren abans dels romans i dels moros ?
Els llocs on es fan xeres o fogueres de Sant Joan son d'antiga terra ibera ? També en fan a l'antiga terra celta ?
Esl socis del Barça son molt importants, en son els més adictes i presents , els electors, els que nomenen els presidents, els que van al camp, els que en tenen la responsabilitat de control de la gestió, en son el consell general. però no en sons els propietaris. No es una societat de capiat per accions i participacions. Tampoc no en son els amos els jugadors, el entrenadors, o les penyes que també l'han fet gran.
Sopta que encara diguin " els socies que en son els amos " quan saben que no es cert.
Serà privat si per desgràcia alguns per mala gestió i impossibilitats de pagar els dutes, ha de ser venut, com passà amb el Betis, l'Espanyol, l'Atlètic de Madrid, el València CF, etz.
La Lleida capital reial de Pere el Catòlic i la Lleida resistent del temple de Sant Llorenç.
Així ho vaig sentir i entendre durant la visita.
El cim de Lleida , la Zuda, es més que un turó, es més que la Seu Vella, es molt més gran que l'akròpolis d'Atenes. Allà eren la ciutat romana, la ciutat mora, la taifa; era la ciutat; i el que després de les guerres amb Castella i amb França en va quedar, costes avall cap al riu, eren la ciutat populosa fora de muralles i els ravals. Al cim eren la ciutat emmurallada, la catedral, els claustre gòtic públic esplendorós, la universitat , el palau reial, i els palaus, places i carrers de la gent principal comerciant, eclesiàstica i nobiliària.
Ens van contar que fou Pere el Catòlic, tercer rei de la Unió d'Aragó i Catalunya, - net de Ramon Berenguer IV i de Peronella, fill d'Alfons I i pare de Jaume I -, qui decidí construir-hi la ciutat, la universitat - la primera de la corona aragnesa - i un palau reial, i que es d'aquests ciutat que ens parlen la seu vella, el claustre i les altres poques restes quie en qeuden.
Lleida tenia una horta fantàstica, uns grans rius als peus, una situació estratègica, i resultava ser amig camí entre Barcelona i Osca o Saragossa.
Per tots costats i direccions que us hi acosteu, la Cerdera, Albatarrech, ..., podeu observar que Lleida, la Seu, es la presidenta del territori. Devia ser una muntanya santa en temps dels ilergets ( Iltirda ) i la capital del seu poble i del seu reialme del Segre i del Cinca.
Al costat de Sant Llorenç hi han fet el Museu de Lleida que conta la història de Lleida i conté dintre un temple amb les obres d'art sacre del museu episcopal del Bisbe Messeguer salvades moltes parròqies del Bisbat.
Quan Lleida, per les guerres de sessessió i de successió, per destinació de l'antiga ciutat a castell militar forticat des de 1707, o pels indendis i destruccions de la seu nova - actual catedral inaugurada el 1780 - fets pels exercits francesos i el 1936, el temple de Sant Llorenç ha sigut la catedral substituta entretan.
Arxius:*Nom el calustre- Descripció tres vegades capital reial, d'estat
La COPA SANTA dedicada per Frederic Mistral a Victor Balaguer, es una música, una tonada i un cant amb una força fantàstica. Es cantadora per excelència.
Haurem de combinar però, estrofes tradicionals i lletres noves. Es tradició viva als països d'Òc, i ací, sia recuperada!
Catalans alcem la Copa que mos ve dels occitans. Amb unió beguem en colla lo vi pur dels nostres ceps.
Provençaus, / occitans / vaicí la copa Que nos vèn dei catalans : A-de-rèng beguem en tropa Lo vin pur de nòstre plant ! repic Copa santa, E versanta, Vueja a plen bòrd, Vueja abòrd Leis estrambòrds E l'enavans dei fòrts !
Pèr la glòria dau terraire Vautres enfin que siatz consènts, Catalans de luenh, ò fraires, Comuniem toteis ensèms !
D'un vièlh pòple fièr e libre Siam bensai la finicion ; E se tomban lei Felibres, Tombarà nòstra nacion.
D'una raça que regrelha Siam bensai lei promiers greus ; Siam bensai de la patria Lei cepons e mai lei prieus.
Vueja-nos leis esperanças E lei raives dau jovènt, Dau passat la remembrança E la fe dins l'an que vèn.
Vueja-nos la coneissènça Dau verai e mai dau bèu, E leis autei joïssènças Que se trufan dau tombèu.
Vueja-nos la poesia Pèr cantar tot çò que viu, Car es ela l'ambrosia Que tresmuda l'òme en dieu.
