La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats,
Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
Qui ho vol ser ?
Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ?
Què mos semblen els aspirants ?
Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
Obrím-nos al món, al descobriment de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Occitanitat i de la Iberitat. Gaudiu dels treballs dels nostres historiadors de la veritat. No tinguem por a la llibertat.
a la Romareda, a Mestalla o a Pamplona per exemple. Totes les entrades s’han de pagar. Sense regals ni destinar-les a la revenda. Cantar el cant dels Segadors o el Gernikako Arbola o el Rosa d'Abril o l'Agur Jaunak, o l'himne d'Europa, quan posin l’himne injust. Guardar respecte al Rei. Una festa esportiva de nacionalitats, unió i respecte. ( La majoria de les Repúbliques més democràtiques son monarquies: UK, Suècia, Holanda, Dinamarca, Andorra, Suècia, Noruega, Bèlgica, Luxemburg, ..)
La final tocaria a la Romareda per per neutralitat, proximitat i equidistància, o a Mestalla, o a Pamplona. La raó principal es la comoditat i l’economia de les aficions dels clubs finalistes. Es una ruqueria que hagi de ser a l’estadi de més capacitat perquè donaria més benefici. I una mentida. Feu-los anar al Sant Denís de Paris, a Munich, a Winbledon , a Sant Siro, doncs! El benefici el tenen de la retransmissió per tv. El benefici el malgasten amb els regals d’entradesper a la revenda.
Quan posin l’himne espanyol canteu el Cant del Segadors o el Gernikako Arbola que son signes de llibertat, constitució i vera espanyolitat, ino xiuleu al Rei o al seu lloctinent, guardeu-li respecte, perquè es una institució constitucional que fa falta. Fem una final festa esportiva, de nacionalitats i d’unió i respecte.
Cada partit o eliminatòria FC Barcelona - València CF es un derby; una Copa Jaume I. No hauria de ser un partit espanyol sinó esportiu, i valencià i català.
Cada partit, eliminatòria o final Espanyol - Barcelona es el derby català, una Copa Catalunya. No hauria de ser un partit espanyol sinó català i esportiu.
Cada final FC Barcelona - Athlètic Club ( de Bilbau ), la Copa Nacionalitats.
Les finals Barça - Manchester son esportives i europees.
Els partits, les eliminatòries, les finals i les competicions FC Barcelona - Real Madrid son geurra nacional imposada; " Copes Estat d'Excepció ".
M'hauria agradat una final FCB - Espanyol o FCB - VCF. Ara espere que siga un FCB - Athlètic Club. Tenen la paraula els lluitadors balugana amb el permís dels valencians.
De vagades penso, a quí s'assembla en Xavi ? A l'Andreu Bosch o a l'Enric Ribelles potser ? La gent més veterana, ens ho podria dir.
He canviat l'ordre. No puc pas posar Castella al davant, seria sotmissió i no educació i cortesia.
Avui, Barcelona- Madrid, de Copa, el combat infinit, titula la Vanguàrdia avui, el derby hispànic, CATALUNYA-CASTELLA, dues espanyes, la conquesta impossible, la guerra nacional permanent, el matrimoni nul i no rat de Ferran i Isabel.
El que no es pot fer es dir-ne "el gran clàssic " com han fet els propagandistes de Rac.1 aquests dies. No l'han pas encertat. Imatge.- Escut heràldic dels reis catòlics Ferran i Isabel, de les corones unides d'Aragó i Castella amb la conquesta de Granada a baix. Nabarra encara no hi era.L'escut que acompanya el de Catalunya i Aragó es el dels regnes de Sicília i de Nàpols.La divisa de monta tanto era del nostre rei Ferran II.
Un casament dinàstic fals dels Trastàmara, de Joan II, per absorbir, engolir i matar l'altra corona ? Castella ho ha robat i mort tot. Els fet ho confirmen cada dia, cada any, cada segle. No hi ha Constitució que valga per a ells. ( Però en Dret valen, la Constitució i els Drets Humans !). Des del temps de Colom que dura, el combat infinit. Visca el Barça encara que perdi. Cada Barça-Madrid es un 11 de setembre esportiu.
Quin equip farem contra Tunísia?Quin equip farà en Johan Cruyff ?
Seleccionador: Johan Cruyff. Segon entrenador: Òscar Garcia.
Llista dels seleccionats per al partit de Nadal de 2011. N'hi falta molts que juguen fora o no tenien permís dels seus clubs. Podem fer un gran equip per jugar a la catalana. Un equip d'internacionals dobles. AQUESTA ES LA NOSTRA. Tunísia deu ser un conjunt atlètic. Ahir va guanyar a l'equip d'Euskadi.
Això va per al barcelonisme i tabé per als jugadors i entrenadors 2011-2012.
*Als esport s'hi juga a guanyar. Es guanya si es pot. Sempre es pot perdre. Son onze contra onze més els entrenadors. Recordeu Numància, Villareal, Hèrcules. No es una obligació guanyar; l'obligació es cuidar-se estar en forma, fer equip, lluitar, i aprendre'n,
*I l'obligació del seguidors de l'equip animar-los sempre, dur-los endavant, tant si gaunyen com si no, i si no els surt be, més.
*Els partits duren 90 minuts més els descomptes. Recordeu les lliçons de Santander ?
*A la Copa d'Europa moltes vegades els resultats canvien al darer moment, tot i semblar cantats. Ho veiem cada any.
* A la Lliga i a la Copa també hi ha resultats i títols ,de campions, del darrer moment: victòria del Tenerife, penal marrat per Juckics a la Corunya, de vegades hi ha títols de casualitat. Tant o més merescuts que pel segon però que podia haver set al revés.
*Les remuntades tenen gust de victòria i a qui se li escapa el partit que donava per fet li dol.
Aquestes de la Reial Societat i del Milan
*La Real ens va superar amb una tàctica de pressió i a l'atac a barraca sense por com el Madrid de Mourinho va intentar amb joc brut però mala resistència. La Real ho ha fet amb joc atlètic, fort i dur però net. Deu ser la tàctica bona per vèncer el Barça actual.
* No es la primera vegada ni serà la darrera. La manera de derrrotar el GC Barcelona quan es molt bò i quasi sempre sempre guanya, es l'adul.lació, dir que son les millors del món, ... tor esperant el dia que perden o no ho fan bé o tant bé per dir son dolents i declarar la guerra esperada i desitjada. Molta gent de l'entorn que viu del FC Barcelona també voldria que perdès i esperen. Passava abans i passa ara.
*La guerra nacional espanyola es contínua. No la podem defugir però l'hem de jugar bé, units i amb far play. El dia de la final de la Xammpions amb el Manchester, era futbol i res més. Era futbol i Catalunya; era esport . En canvi en les eliminatòries i finals i lluites Madrid Barcelona el rerafons dominant no es l'esport sinó Castella - Catalunya. Més que un partit. Els Barcelona - Madrid retraten Espanya per bé ( nacionalitats ) i per mal ( totalitarisme ).
Seleccions.- Denominació, colors, bandera, himne i llengua segons mèrit esportiu.-
L’ Espanha Nature.-“ ARAGONA “ parla català a Lituània. ( No es candidesa sinó humor negre ).
Si estimen Espanya han d’estimar totes les seves nacionalitats i llengües, i no les volen pas negar, amagar o exterminar.No es amic, correcte i just, ni constitucional, que internacionalment ens facin fer a tots sempre i obligatòriament, de castellans, com si “espanyol” volgués dir i no pogués ser altra cosa que castellans.En untemps que no hi ha servei militar obligatòria hi continua havent mili esportiva obligatòria i penada.
Hauria de ser la Selecció, seleció de la confederació hispànica de basquet. Per majoria de jugadors en aquest cas Espanya es diria: ARAGONA o CATALUNYA; senyera reial de les quatre barres i de l'escut de l'estat; llegua catalana, colors catalans aragonesos; himne el de la corona o regne que hi aporti més jugadors.
Això de l'himne seria difícil. Ningú no pot cantar un himne que sent o considera enemic. Per això he pensat en una canço popular basca que fa: Bat, bi, iru , lau( bis ) / bost, sei, zazpi / que continuaria " zortzi,... batzuk / askatutak / anistasun /Aurrera.
Entretantno puguem tenir lliure i voluntàriament federacions i seleccions nacionals separades per nacionalitats, la soluciópodria ser que la denominació i llengua de les seleccions espanyoles unitàriesfossinla de la corona o nacionalitatque aporti majoria de jugadors a l’equip.Les seleccions espanyoles de mèrit es dirien per exemple Espanha UK i a continuació segons escaigués, “Aragona” , “Catalunya”, “ València”, “Mallorca”, “Castella “, “Lleon”, “Nabarra”, “ Euskadi”, “ Galícia “, “ Canàries “, “ Andalusia”, “Astúries”, ...La llengua oficial de la seleccióseria la pròpia històricarepresentativa de la nacionalitat o regne que hi posés el nom i la majoria d’esportistes.
La selecció espanhola de basquetque aquests dies juga el campionat d’Europade seleccions nacionalsa Lituània, llevat altre veïnatge o nacionalitat civil adquirida, compta amb 1 valencià, 2 mallorquins, 6 catalans, 1 lleonès ( Extremadura), 1 càntabre i 1 andalús. En aquesta ocasió s'hauria de dir, penso, “Aragona” per inclure-hi tota la gent de la nostra nacionalitat gran i que parli català com a llengua de la corona d’Aragó. Aragona, tots els de les quatre barres que som a l'escut però que segons l'espanyolisme totalitari no existim. ( 9 de 13 ). Si som catalans perquè hem de fer de castellans i acceptar el "suïcidi" ?
Una grada jove de socis i de penyes, selectiva i de qualitat. Esportiva i cantadora. Corals esportives.
No hauria de ser violent ni maleducada. Hauria de ser animadora, jove, de nois i noies, afiliats i admesos, reservat el dret d'admissió, esportistes - far play - exemplars, participatius , fer una massa coral destinar-hi, director de coral, cant coral d'animació i cultura, podrien fer bandes musicals per ambien a l'aire lliure. A més d'una escola de futbolistes ( cara , inversio econòmica i esportiva ) podra fer una escola de cantaires corals i música d'animació ( voluntaris, molt barata ). Tan sols caldria pagar el servei del director de Coral, la col.laboració de corals o cantaires i de monitors de lleure i col.laboradors musicals, artísitcs, Els aprtíceps haurien de pagar entrada o quota.
Exlcoses coses antidemocràtiques, anticatalanes, xusmeres, com coses passades i presents.
Ajudaria a fer que els catalans cantem; que mos assemblem més als valencians, i als occitans; que els camps i festes catalans cantin com els d'Anglaterra o Escòcia o de la USAP de Perpinyà.
Els pobles antics teniem deus per a totes les coses vitals i més importants. No se si era un deu o una deessa de la guerra el que teniem els ibers. "Bonviatge pra'ls guerrers ".
Un Madrid - Barcelona es un Catalunya - Castella de la guerra nacional espanyola, en torneig esportiu, però amb el problema nacional espanyol per sota. Es la guerra de conquesta d'Espanya per Castella. Es la guerra nacional espanyola que no para. Aquesta es la raó dels derbis hispànics Barcelona-Madrid son tant importants i passionals. No la volem ni la fem nosaltres aquesta guerra. El que volem es la llibertat, la propietat i la independència nostra, però si ens la imposen no tenim més remei que acceptar-la i fer-hi front. No podem amagar la situació , ni abaixar el cap i posar-lo sota l'ala, ni acceptar de passar per castellans o fer de castellans, ni acceptar l'esclavitut, ni suicidar-nos. Hem d'afrontar les batalles i tornejos que puguem assolir i guanyar la vida i la lliebrat de la pàtria per la Política i el Dret i davant de la Justícia Internacional si cal.
Catalunya i la Catalanitat es la Constitució i el Dret. Volem lluitar esportivament, netament, amb far play, però el Dret no es respecta si no ets unit, fort i decidit en els estats dominats per règims totalitaris, i en cal ser forts, lluitar i vencer en el torneigs i en les batalles, i fer front a aquesta guerra nacional que ens imposen a diari amb Dret i amb força.
El FC Barcelona es l'exèrcit de Catalunya feren notar R Michels i Rob Robson. L'esport i els equips nacionals son el subtitut de la guerra per altres mitjans, pels equips nacionals. Esport, representació i cultura. Equips nacionals. Tornejos esportius.
Aquest anys hem tingut sort. Cinc batalles i tres tornejos enfronten Barcelona i Madrid. Fem-hi front amb claredat, determinació, unió i força. Ara som en les de la Copa d'Europa. Que el mon sencer sàpiga que es Espanya i què hi passa. Espanya no és Castella.
Què siguem forts. Què tinguem sort. Tenim el Dret. El Deu de la Guerra es amb nosaltres. Unim-nos i animem els nostres jugadors. Respectem-nos i serem respectats.
Demanem a la Deessa de la Guerra *que aquest any guanyi qui fa la guerra justa. *que s'escampi pel món la nostra existència, la nostra èpica i la nostra imatge .
El Madrid es Castella i no representa Espanya. - Ho nego perquè som majoria les nacionalitats i antics regnes que no som castellans i que ja nom som de Castella. El Barça representa l'Espanya catalana aragonesa, les nacionalitats, i l'espanya liberal democràtica i econòmica i de Dret. El Madrid que vanten es part ideològica del totalitarisme ideal d'una "espanya castellana" que contra Dret i contra Natura promou el nacionalisme espanyol, com si representés tota Espanya contra el Barça que tan sols seria Catalunya,per encerclar-nos i escanyar-nos, i això no es cert ni acceptable.
Diumenge 13 de febrer de 2011, futbol, Osca 0 - Girona 1. Roda de premsa posts partit.
El Girona gana en Huesca en el minuto 92 El entrenador del Girona, Raul Agné, suspendió la rueda de prensa posterior al partido que su equipo disputó y ganó este sábado en casa del Huesca (0-1) al sentirse insultado porque algunos periodistas se quejaron de que respondiera a una pregunta en catalán. "¿No puedo hablar en catalán? Pues no hay rueda de prensa"
Raül Agné es aragonès de Mequinença ( Saragossa ) i català d'Aragó i del Món. Català aragonès i aragonès català de la Franja Catalana d'Aragó.
Del poble de l'escriptor Jesús Moncada, autor i creador d'una serie de les millor noveles de la llengua catalana. Hi dic així quequè em varen agradar molt. Us en dic els noms: El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999) i de les novel·les, Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997).
Del poble de Justiniano Sanjuan i Sanjuan, primer alcalde de la Democràcia pel Partit del Treball d'Espanya que va guanyar les eleccions municipals del 79 per majoria absoluta.
Tots tres tant seriosos semblaven acusats en una sala d'espera. Tanmateix Messi al mig, rutil.lant, pel seu estil, pentinat i vestit negre i corbatí, sobresortia. Quan l'han declarat el millor de l'any 2010 amb el seu estil he pensat en Carlos Gardel. Tot i que ell , penso, es més beatle que tango.
Josep Guardiola ha anunciat la nominació en català, i després en la llegnua imperial i en la lingua franca.
Els electors sens fronteres han distingit el jugador d'un temps, i com en una democràcia tranquil.la el resultat , la mitjana, deu tenir la raó. No han derrotat ningú.
Brau, taure, fura, llamp, davanter golejador i passador, atleta professional boig pel futbol, el més millor d'aquest temps.
M'ha agradat veure l'intervew record Xavi 550 d'ahir dia de Reis a TV3. Una cosa es el seu joc i una altra la persona, les circumstàncies ambient del FC Barcelona i de Catalunya, i la família. Tot fa la personalitat d'en Xavi Hernàndez de Terrassa.
Ell es el centre i referència del joc de l'equip. L'estil Barça 2010 es el d'en Xavi & Guardiola però l'estil català de futbol ve de lluny. Jo el recordo i reconec des de les seleccions juvenils catalanes i de l'amateur del Barça dels anys 60-66 aproximadament.
Ambdós son líders al camp i fora del camp.
Fa dos anys descobrírem que en Josep Guardiola era tot un hommenàs. En Carles Puyol ja era un home, i en Valdès. Ara hem de dir que Xavi, Iniesta i Messi ja se'ns han fet grans i ja no son uns nois. Ara aquests tres son els candidats a la pilota d'or de 2010-11. La pilota d'or serà per a un d'aquests tres candidats proclamats que son els màxims exponents actuals de l'estil català de futbol. Al meu entendre si l'han de donar a un únic jugador hauria de ser per a en Xavi, com la nominació al millor entrenador hauria de per a Guardiola. I si no, serà pra'n Messi o pra'n Niesta.
El futbol futbol del Braça al cim del món. Aquest Braça es l'estil català de futbol. Encara que la selecció espanyola el pactiqués en guanyar el campionats d'Europa i del Món, es el futbol català i no el castellà, independenment de la nacionalitat dels jugadors. Com hi ha el futbol basc, el futbol anglès, el canari, el brasiler, l'alemany, l'italià, el nigerià, l'argentí, ....
L'estil Barça 2010-2011 es el de Xavi & Guardiola però l'estil català de futbol ve de lluny.
De pobres toros, pobres bous, a visquin els toros braus. Això es Catalunya avui.
Les curses de braus espanyoles no son bullfighting. No son esport i fair play. No es un home valent davant d'una bèstia salvatge en pla d'igualtat. Son turment i martiri, maldat i crueltat; i un pretès dret de dominar, fer mal i matar els altres.
Per dignitat d'un poble, avui el Parlament ha anul.lat l'excepció de les curses de baus.
Les tradicions inhumanes no son, ni Religió, ni Tradició, ni Dret, ni Modernitat, ni Civilització. No son ètnics ni identitaris els toros espanyols. Son poder.
Potser es el seu signe de supremacia i conquesta. Potser es per això que l'espanyolisme diu i ha dit tantes paraules i mentides i s'ha vestit de català i tot, però per dins, per sota i per tot n'ha fet i en fa guerra nacional.
Nota.- Felicito els promotors i signants de la ILP i els dono les gràcies.
També considero que els correbous i curses o tancades de bous i vaques semblants de festa major i pels carrers, també siguen prohibits si continuen essent degraedants i de martiri i maltractament dels animals. Les tradicions han de ser humanes i ni inhumanes. La tancada del braus dels Santfermins no martituzen els bous. Els que no pot ser es la continuació la cursa de braus espanyola de la vesprada.
Visca el Barça manque perdi ! Però a l'esport de competició es juga per guanyar i aquell equip que guanya es qui juga més bé. Defensar bé i saber contratacar es una forma indiscutible de jugar bé. De fet quasi sempre els gols es fan al contratac, i no embotellant el contrari. I els campionats no els guanyen ni els globetroters ni els cinco magníficos.
Han sigut molts més forts que nosaltres i no els hem pogut guanyar. Tot i així amb uns mica més de sort podia haver vingut el 2-0. El desmarcat Bojan estigué a punt:el gol anul.lat per unes mans prèvies inexistents i el del cop de cap fallat. L'àrbitre potser ha compensat el gora de joc d'en Gerard al primer gol. L'any passat varem tenir la sort del gol d'en Niesta al darrer minut a Londres. La sort s'ha de cercar amb fe i força. Llevat d'al final del partit el Barça no la cercava.
El Barça actual, com tots els equips anteriors, es els dels dies que guanya i el dels dies que perd.
La ideologia de l'estil de joc bonic del Barça es una trampa que es torna contra l'equip i el descol.loca. I quan no van bé les lloances es tornen llances. No es guanya per que som el barça. Guanyem si podem.
Moltes vegades el Barça ha perdut i ha estat derrotat i desfet per l'adul.lació enemiga, fòrum o aprofitada. El dia que Laporta va dir aquell "Ojo i al loro !" parlava d'això, potser.
Tradició espanyola ? Que lletja i conqeridora la volen !
Èpica ? La Fai, la Legió, Queipo de Llano, Ben Laden, Hitler o el KKK també eren èpica, o en son.
Senyores i senyors diputats del Parlament de Catalunya.
Per civilització, per humanitat i per catalanitat acolliu i feu cas, de la ILP de modificar la llei catalana de protecció i respecte dels animals per treuren l'excepció de les curses de braus a les places de toros que en diuen la Festa Nacional, pel motiu ecident que maltracten, trumenten, mertiritzen i maten els teures a la plaça com si fos una festa, amb liturgia i apologia dels sacrifici i amb passió nacional.
Desterreu el toreig amb turment, martiri i mort a les arenes o als carrers. No als "toros " i també als "correbous", "embolats " o qualsevol mena de "toro de Còria"que encara que no maten també maltracten i torturen. Destrereu de Catalunya aquestes incivilitzades i indignes pràctiques encara que en tinguin o es fan passar tradicions ètniques. No son ni glòria ni honmor nacional per a ningú, sinó vergonya. No accepteu que en facin una estampa més de la guerra nacional espanyola.
A la Camarga fan jocs i curses de braus sense matar ni ferir. Els jocs camarguesos. Els joves o homes ( i també dones si vulguessin ara ) surten a la plaça a prendre el ram o la cinta que el taure o la vaca ( de raça brava sinó no tindria cap mèrit ) del tossal del cap entre les banyes. Son uns jocs de festa i els fadrins que ho fan tenen mèrit. Als lllocs on hi ha vestiar d'aquest el armenters lluiexen fent passar les vacades i eguassades pels carrers a certes hores, per transit, lluiment, costum i gaudi dels turistes, com vaig veure a les Santes de la Mar.
A Portugal fa molt de temps que no toregen a l'espanyola. No els maten ni trumenten. Surten a la plaça els xicots en colles i el joc consisteix en agafar, dominar la bestia i fer-la ajaure al terra.
A les Canàries fa anys per autonomia varen decidir suprimir la festa nacional i ningú el acusa de no ser espanyols o antispanyols.
La nacionalitat catalana aragonesa es "un tor mans " a qui els nacionalisme conqueridor toreja en el ruedo espanyol. El toreig, el rejoneo ( amb reixons ), les banderilles, l'espasa, el capot, l'estoc, i la puntilla i l'arrastre. Passa toro catalan, passa, passa, i lles grades conqueridores o aduladores de la conquesta, desgraciades, criden òle, òle, olè. Voldria que Catalunya i la catalanitat fossim un teure ben brau que no es deixés torejar, escarnir, acusar, negar, perseguir, maleir, ....
Visquin els toros i fora el toreig d'aquesta manera.
La dignitat d'un poble es veu en el tracte que dona als seus animals i a les seves persones.
Publié le 22/02/2010 09:08 - Modifié le 22/02/2010 à 09:54 | LaDepeche.fr
( Lo diari de Tolosa per execelència )
Biathlon. Le Catalan Martin Fourcade décroche l'argent
Le Catalan termine deuxième de la Mass Start.
L’IndependentTout le sport Edition du 22 02 2010
JO D'HIVER Et Martin Fourcade s'envola
Auteur d'une chevauchée fantastique, le Catalan a décroché la médaille d'argent, hier à l'issue de la mass-start. Une performance exceptionnelle pour le cadet des Fourcade qui a triomphé devant ses parents venus de la Llagonne.
També va corria aquesta final el seu germà Simon Fourcade que va acabar el 18 de mes de 40 participants.
Oi que podem dir visca Catalunya i visca els catalans ? Ells son del Capcir, de la província catalana de França ( el Pirineus Orientals ) i els d'ací baix de la Catalunya d'Espanya. Aquestes efmèrides com les del rugbi perpinyanès ens ajuden a trencar fronteres i prejudicis culturals.
Avui es un bon dia per recordar en Cèsar Rodríguez davanter centre del Braça de les cinc copes,el dels gols de cap; jugador- entrenador de l'Elx que amb ell va pujar en tres temporades de tercera a primera, i després, entrenador d'èxit del Saragossa. I sempre més un senyor de Barcelona, casa seva.
Encara que no es conegui gaire Lleón es una de les nacionalitats hispàniques, germana, continuadora i regne gran d'Astúries .
Galícia, Astúries i Lleon fan el GAL dels països celtes. De la llengua lleonesa també en diuen bable ( parla ) i es bessona de l'asturià.
Hi ha un nacionalisme lleonès. Diuen : Lleon solo. I els nacionalistes castellans ( nacionalistes espanyols ) hi posen a sota....a continuació...." de Castilla" ( solo de Castilla ). Mireu com els estimen!
Un exemple més de la incultura política volguda i del fracàs escolar espanyol.
Amb el gol d'en Messi he recordat els gols i baixades de pilota amb els cap d'en Sàndor Kòcsis.
.........jugadors, som la gent blaugrana, tant se val d'on venim, ...... una bandera ens agermana, ......
la del FC Barcelona, i la de les quatre barres , i la de la Llibertat.
La Pobla der Segur ara es dirà la Pobla d'en Puyol, i així tornarà a l'origen. Del Puy de Seguir a Sant Miquel del Puy cristià, o després s'hi feu la Pobla. Ara amb en Puyol torna a ser del Puy.
Avui i totes les finals son el dia dels jugadors, de tots els de l'equip 2008-2009. Gràcies nois!
Ànim nois! Per vosaltres, pel FC Barcelona i la Catalanitat! Lluiteu i guanyeu ! Sense por. Teniu molta gent que, amb devoció, resa, i pensa en vosaltres i us envia la força mental i l'agraïment . I els que seran a Roma no pararan d'animar i cantar tot el partit; i si va malament més !
Si guanyeu ho cel.lebrarem. Si perdeu però heu lluitat com els valents, que es segur que ho fareu, també us rebrem en victòria amb rues, cants i visques per a vosaltres. Amunt els cors !
