La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats,
Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
Qui ho vol ser ?
Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ?
Què mos semblen els aspirants ?
Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
Obrím-nos al món, al descobriment de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Occitanitat i de la Iberitat. Gaudiu dels treballs dels nostres historiadors de la veritat. No tinguem por a la llibertat.
Ni classistes ni guerracivilistes.- El memorial democràtic ha de ser civil, obert, contradictori, històric i cultural, però no políticni continuació de la guerra de cap manera, penso. També penso que fa falta. Que cadascú aguanti la veritat dels fets coneguts o que es descobreixin, la seva responsabilitat i la seva ignorància i prejudicis. Els crims dels uns no justifiquen els dels altres. Al Camp de la Bota hi haurien de ser tots, els morts pels uns primer, i els morts pels altres després.
Els primers han de ser totes les víctimes innocents. Els segons les víctimes injusta, sectària i desproporcionàdament condemnades, castigades o maltractades encara que haguessin set notoriament bel.ligerants, sense haver comés o afavorit assassinats provats i jutjats. Tercerament, les víctimes condemnades a mort en judicis o decisions injusts. I si hi poden ser les víctimes reivindicades també hi poden ser els botxinsi i autors ; els greuges i els desgeuges.
M'agrada que els Castell de Montjuich es destini a un museu del memorial històric i cultural, viu i obert, de la Guerra d'Espanya, fet i ofert per Catalunya.
El Memorial Democràtic ha de ser general, cultural i obert, i no continuador de la guerra, i de part com el varen parir. Ha de ser basat en la veritat i en el descoberiment dels fets, i en l'assumpció de les responsabilitats pròpia de cadascuna de les parts; per a la unió i democràcia de Catalunya, de València, de Mallorca d'Aragó i d'Espanya, per superar la guerra civil catalana, valenciana, mallorquina etc. Que cadascú aguanti la vela de la seva responsabilitat o reconeguent-la l'abaixi
Als estats de la Corona d'Aragó, zona republicana / roja, la Guerra va tenir unes característiques particulars: una determinada revolució social feta per catalans, valencians i aragonesos, justificada en el classime social i no per la demorcàcia, imposada per la por, per gent "proletarista" armada, i caracteritzada principalment per la persecució religiosa: asssassinats de capellans i de religiosos, i també de gent de dretes de la Lliga o Tradicionalistes que no havien segut pas ni bel.ligerants contra la II República ni favorables a l'alçament militar del 17, 18 i 19 de juliol. Contra l'alçament, ací varen guanyar els fills de Lerroux.
Les víctimes de la persecució eren els demòcrates o els protegits de la Democràcia, i els seus botxins no volien pas la República, sinó fer una revolució. Vegeu el quadre resum dels clergues diocesans assassinats als àmbits dels 8 bisbats catalans.
La reclamació dels Papers de Salamanca era general i d'unió però tan sols era la punta de l'iceberg. La Llei del Congrés de devolució dels papers era rupturista i feia justícia. Reconeixia el robatori de geurra i la devolució. La Llei del Parlament del Memorial Democràtic en canvi no em va agradar gens. Era parcial i acusador de part i un organisme hiperburocràtic ( càrrecs ). Havia pensat que s'hauria de desmuntar, però reconec que el que cal es reformar-lo, salvar-lo, obrir-lo, desburocratitzar-lo, fer-lo civil, obert, cultural, històric. Qui més el necessita per canviar son les esquerres catalanes.
La Guerra Civil política es va acabar legalment amb la restauració de la Generalitat, les eleccions de 1977, la Constitució de 1977-78 i els Estatuts d'autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia.
El «fin» de una película de «gangsters», simplemente
A la Vanguardiaespanyola del 17 de febrer de 1939 on descriu i comenta coses que va veure i respon al titular “LOS ÚLTIMOS DÍAS DE CATALUÑA” del setmanari Candide, de França, amb aquesta pregunta: ¿ FINIS CATALONIAE ? i aquest titular alternatiu.
17 de juliol comença la sublevació de l'Exèrcit contra la República.
18 de juliol l'alçament s'esten per tota Espanya. El Govern "desmobilitza l'exercit", envia els soldats a casa, i aplega tota la guardiua civil a les capitals de província. Deixa el país sense policia. L'Exèrcit dominat pels colpistes obliga els soldats a tornar als quartels. Assassinen els caps i capitans generals lleials a la República ( Batet, Balmes, Campins, .....).
19 de juliol els colpistes perden a Barcelona, València i Madrid i de seguida comença la crema de temples, convents, i la persecució religiosa. Al País Basc autònom governa el PNB amb els partits del front polpular i es manté lleail a la República; i es l'únic lloc on no hi ha guerra civil. Es dibuixen dues zones la "nacional espanyola" i la "republicana" amb aquests o altres noms. A Catalunya, València i part de l'Aragó es l'imperi dels comitès antifeixistes i la revolució social.
Uns varen fer una revolució - falange i militars - i els altres també; volien fer-la ! Tots dos extrems volien la guerra civil i no volien ni la República ni la Democràcia.
El govern de la República va fracassar i la Generalitat de Catalunya també.
El 16.07.11 Companys havia de convocar Cambó ......i
Cal que siga un memorial obert, civil i no oficial, de veritat i de perdó de qui perdoni les seves víctimes, d'història, de cultura, de llibertat, de reconeixement i reconciliació nacional, i de devolució, per superar-la. Que cadascú aguanti la seva. La Guerra d'Espanya ja no ha de ser una qüestió Política. Els absolutismes espnyols d'aquests anys l'han fet servir i conreat com a falsa ideologia i tàctica política de divisió i confrontació contra "els dolents", per guardar el ramat.
Aquests mapa pels seus colors potser parla del diferent que va ser la Guerra d'Espanya en unes i altres zones i països. Potser parla també de les diferents actituds i actuacions de les esquerres i de les famílies republicanes i d'esquerres amb morts i desapareguts.
Des que el Parlament va aprovar la llei del memorial democràtic tinc la sensació que a més de ser una organització burocràtica era un memorial democràtic de part. Com si qui governés Cat fos Iniciativa per Catalunya.
Des de fa uns anys penso que les esquerres catalanes del 36varen ser salvades pel franquisme per la repressió política i nacional, i assassinats dels nacionals quan entraren a Catalunya i després d'acabada la guerra fins quansivé el 1950.
Penso que burgesia, corrupció, racisme, terrorisme, són categories absolutes, totalitàries, acusadores i inquisitorials; i causen indefensió i divisió social.
I proletariat ? Ciutadans de la classe més humil sense propietats. Classe social dels proletaris ? Una categoria falsa i absurda. Per un costat com a ideal es una ruqueria. Ningú no ho vol ser si pot, de pobre o de treballador sense ofici i de subsitència. Es un prejudici polític absolutista i sectari, i una espècie de "religió antiburgesa" o de " religió atea" que justifica l'odi social als rics , als burgesos, més que no pas el drets humans, la libertat, la Democràcia, el Dret o l'Economia. I els proletaris arribaven del camp, a la ciutat, a la indústria i a la classe obrera. Es molt atrevida la ignorància !
Recordeu UHP - unión de hermanos proletàrios - del 36 ?
Heu sentit parlar de la "burgesia catalana " ? Per be o per mal ? Qui era i es la aquesta burgesia, els fabricants i comerciants ? Tots els catalans ?
Heu sentit parlar mai de la "burgesia castellana " o de la "burgesia andalusa "?
Aquest es George Orwell que va venir voluntari a lluitar amb les brigades internacionals contra el feixisme i per la democràcia i la justícia social, i va descobrir l'anarquisme ( la Fai ) i el poum específics i el comunisme.
Capellans diocesans morts de 19 de juliola 31 de desembre de 1936
Capellans
per 1000
Diòcesi
Habitants
Sacerdots
Sac. morts
%
habitants
Tarragona
210.000
404
136
33,66
1,92
Barcelona
1.400.000
1.251
277
22,14
0,89
Girona
390.070
900
195
21,67
2,31
Lleida
182.000
410
270
65,85
2,25
Solsona
117.400
380
60
15,79
3,24
Tortosa
667.525
515
316
61,36
0,77
Urgell
139.254
548
107
19,53
3,94
Vic
210.800
652
180
27,61
3,09
Totals
3.317.049
5.060
1.541
30,45
1,53
Dades : Quadre resum que dona Hilari Raguer a l'obra " Arxiu de
l'Església Catalana durant la Guerra Civil" tom Ides del 19 a juliol a desembre de 1936.
Edicions de l'Abadia de Montserrat.
1.- El Bisbat de Lleida tenia la major part del territori i moltes parròquies a l'Aragó.
que recentment varen serseparadesi passades al Bisbat de Barbastre- Monsó.
A la part republicana d'Aragó passà el mateix imésencara.
2.- El Bisbat de Trortosa comprenia i comprentot el nord de la província de Castelló.La presa del poder pels comités i lapersecució religiosa també passaren a Valencia . Diuen queel cas de Catalunya tan sols
Cercant Incerat Glòria i l'experiència d'en Joan Sales trobo l'escrit "Joventut turmentada" publicat per J Guillamon a la Vanguardia el 5.11.2003, en els 65 anys de desgraciada la batalla de l'Ebre i que parla de la joventut d'un temps i d'uns canvis.
Recordo que quan fa "molts anys "- allà pel 1985 - varen fer per Cat Ràdio la novel.la Incerta Glòria i em van impressionar les coses que contava.
L'hauria de sentir tita la gent que se sent i es diu d'esquerres, sobretot aquells que ho son per principis i per prejudicis.
Es un testimoni directe i important del necessari Memorial Obert de la Guerra d'Espanya.
Fotografia de www.companys Companys en una escursió a Santa Fe del Montseny. Eixerit i senzill...
Vegeu a sota la SENTÈNCIA del Consell de Guerra militar que condemnà a mort el pobre President LLUÍS COMPANYS.
Si el 36, aquí a Aragó, Catalunya i València, la persecució religiosa i els assassinats d'innocents varen donar la Guerra a Franco, els nacionals la varen perdre moralment i políticament amb els assassinats de la repressió del 38 i del 39,40, 41,....
Aquesta nit fa 70 anys, a partir de les dotze de la nit del 24 de juliol , va començar la Batalla de l’Ebre..Les unitats de l'Exèrcit de la República passaren lel riu gran per fer una contraofensiva en una Guerra que ja estava perduda. El dia de Sant Jaume començava la Batalla de l'Ebre. La tropa d’un i altre costat eramajorment de catalans però els Exercits contendents eren espanyols castellans. Catalunya ja estava desfeta per la guerra civil interna i l'exèrcit Nacionalja havia ocupat Lleida i havia arribat fins a la Vall d'Aran. Diuen que hi varen morir 50.000 soldats d’una i altra part. No hi deu haver cap poble vila o ciutat de Catalunya que no hi tingués morts i combatents. Els excombatents del Terç de la Merededéu de Montserrat que havien concentrat a la Serena, Extremadura, no varen entrar en combat fins en aquesta batalla; els hi dugueren en tren expressament. Després no tornaren al front perquè els Nacionals no volgueren que a Catalunya hi hagués sota cao concepte una guerra d'alliberament amb catalans com a protagonistes. De l''exèrcit que entrà a Barcelona en digueren "Ejèrcito de Ocupacion de Catalunya" N'hi ha fotografies.
Els altars de Cavalls, Pàndols i la Mola d'Irto, i les planes i turons de la Terra Alta solcades de trinxeres i plenes de morts son això ALTARS i un immens cementiri. Els sobrevivents de la Quinta del Biberó i del Terç de la MD de Montserrat han sigut protagonistes aquests anys de la rememoració unida de la Batalla de l'Ebre i de la reconciliació nacionals dels catalans.
Escolteu, LES CAMPANES DE CATALUNYA TOQUEN A MORTS aquests dies.
Dol, record, condol i oració pels morts de la trista i desgraciada Batalla de l'Ebre. Una oració molt bonica pot ser el Parenostre, o cantar una Salve. Tocar una sardana bonica, com Somni. O una Missa de Rèquiem adient. O llegir, escoltar o veure el missatge d'en Pau Casals a les Nacions Unides.
I banderes blanques o senyeres amb senyal de dol.
Tothom té dret a recordar (*) però ja no valen les litúrgies de la Guerra d'Espanya. Tampoc no s'hi adiuen els Segadors o la Santa Espina, ni desenterrar per a l'ocasió el Cant de Pàtria tant bonic o el Cant de la Senyera. No es cap gestacatalana el querememorem.
(*) i a assolir la veritat, a aportar l'altaret al memorial obert de la Guerra d'Espanya.
La República vingué sola - en unes eleccions municipals -. El 14 d'abril fou rams i esperança - Macià el benvingut i la República la venvinguda -, i massa Glòria.
L'Alçament i la Guerra foren un fracàs general. I la revolució social classita també. Es per les morts i persecucions del 36 que Catalunya i la República perderen la guerra, segurament. I dir això no excusa res a ningú. Tothom ha d'aguantar les seves responsabilitats, crims,complicitats, encobriments, censures, apologies i oblits voluntaris, amb totes les circumstàncies agreujants o atenuants que tinguen. ( Memorial obert contradictori ! ).
La Guerra durà fins al 77-78...tot i que els 70 ja eren de transició i dictablanda.
La Constitució del 78 donà la raò a la República i en certa manera la restablí amb nom i forma nova amb una Constitució millor. III República amb rei amb reconeixement de totes les nacionalitats i llengues i el Dret Universal, i democràcia de Dret. La reconciliació nacional havia de ser real i no rpomesa per capejar la situació, i també havia de ser entre les nacions.
La reacció nacionalista castellana ( espanyolista ) que derrocà Suàrez, feu el 23 F i dugué l'Aznarisme conspiratiu al poder, no l'acceptà mai la Constitució en la naturalesa i contingut nacional d'Espanya. Han practicat el nacionalisme d'estat castellà i la guerra nacional com a estratègia nacional, tàctica de conquesta del poder i ideologia de perversió de masses.
Han fet que contra Dret, Espanya continui essent l'Estat de Castella com ho era des de Felip V per conquesta i nova planta.
Declarativament per a propis i enemics l'Aznar es publicità retratat sota el quadre de Felip I ( d'Espanya ) Borbó. El 2004 Zapataero - tot hom ho volgué ignorar - també ho va fer.
Castilla o muerte practiquen sense dir-ho o emmascarant-ho amb l'Espanya bonita ! La mort no es la seva, no, sinó la dels altres.
Les CARAMELLES i les FLORS MORADES. Son dos llibrets de Mn. Pius Forn, prevere, organista de Calaf. Avui un dilluns de Pàsqua, dia de les Caramelles, es un bon dia per recordar-lo.
El presento per fer-li un altaret al Memorial Obert de la Guerra d'Espanya.
De Calaf amagat als bosc ( 36 ) a la presó de Lleida ( 37) passant per seglar. Es on conegué mon pare. Es feren amics i en continuaren essent sempre més. Tingueren sort. No els havien mort i el 38 quan els bombardejos i abans de la caiguada de Lleida els cap dels guardians els tragueren de la presó per dur-los a un refugi, i els deixaren anar, escapar, o els dugueren a Tremp. Mn Pio no sabia on anar i va tirar cap a França i arribà a Esterri d'Àneu ( 1938 ). Hi preguntà per casa Carrera del seu amic i company.
No se si a Calaf el recorden i si hi té família. De coneguts segur que si. Acabada la Guerra hi tornà. Escriví una poesia per al recodatori de la meva primera comunió i casà a una germana meva a Montserrat l'any 59.
Pregunta.-
Llegeixo els seus poemes. A les seves poesies no diu res de les morts en revenja i represssió que feren els nacionals d'abril a agost del 38 al Pallars, molt especialment a la Vall d'Àneu, i ell, els metixos mesos, era a Esterri. Tampoc no parla dels mort del Pallars del 36. No son un diari ni una crònica d'un temps, sinó moments personals. No inspira i demana revenja sinò pau compassió i es plany de la ignorància.
19.03.11.- He pogut tornar a llegir "Les Flors Morades" i hem anat a Calaf. Ara ja podem aportar més coses a l'altaret de Mn Pius i respondre les preguntes fonamentades o tòpiques que seriosament o per ignorància es puguen fer. Catalanista, demòcrata, culte, de la Renaixença, de bona voluntat, fugitiu de la revolució i guerra civil catalana del 36.
L'organitzi qui l'organitzi, si no son d'apologia política dels seus o de de continuació de la Guerra, els actes de rememoració i presentació dels assassinats innocents o injustament en el temps dels comités o per la represió dels nacionals al final de la guerra i durant la postguerra, tots son actes del Memorial Democràtic.
Els fills de Salt, Anicet Falgueras i Casellas - frare de les escoles cristianes - mort pels comités de Salt i d'Orriols el 02.09.36; i i Baldomer Margenat i Puigmitjà - marista - pres a la checa de sant Elies ( Barcelona ) i mort al cementiri de Moncada per la Fai, amb 45 membres més d'aquest orde el 08.10.36, han estat declarats martirs de l'Esglési Catòlica perquè van ser assassinats durant la persecució religiosa que es desencadenà aquells mesos pel fet de ser religiosos i cristians. Un postulant d'aquestes causes ha exposat que el procediment dura molts anys, es fan proves i estudi dels fets i circumstàncies i molt rigorosament. Els beats, els posen com a exemple a seguir.
Penso que va ser per aquest criminal i esperpèntic descarrilament revolucionari - tant ben recollit per en Miquel Mir a la novela Entre el Roig i el Negre - que la II República va perdre la Guerra i molt del seu suport social i quasi tota classe d'aliats.
Penso que en la demanda de veritat dels fets, de la recuperació de la memòria històrica i d'integració del Memorial Obert de la Guerra d'Espanya hi han de ser tots els fets i totes les víctimes.
En condol i reconeixement, als actes de la veritat dels familiar de les víctimes d'un costat hi haurien de ser també els familiars i partidaris de les víctimes de l'altre. Això val per a tohom.
De vegades penses, quan serà que els botxins perdonaran les víctimes ?
La beatificació per l'Església Catòlica dels 480 màrtirs es un acte de Memòria Històrica i una aportació al Memorial Democràtic. Si en el procés d'investigació i verificació dels fets haguessin fet trampa pitjor per a l'Esgésia, els pobles i les famílies. Està clar que hi va haver persecució religiosa. ( Prendre-ho com una aportació al Memorial es la posició oberta i justa ).
Si no han modificat el projecte de llei , el Memorial Democràtic que instituirà el Parlament de Catalunya es una llei sense ànima ni sentiment, i quasibé tot son organismes i càrrecs burocràtics. Espero que ho canviïn del tot. Hi han de ser igual els sants innocents del 36 i els sants innocents del 38 per dir-ho a la pallaresa. ( Serà un pas i una porta oberta però).
El Memorial de la Guerra d'Espanya ha de ser obert i civil, i contradictori, on cadascú pugui tenir el seu altaret i la seva veritat. La Veritat sortirà de la contemplació de totes les veritats grosses o petites de part.
Aquests també han de ser tots sants innocents del 36.
