La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats,
Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
Qui ho vol ser ?
Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ?
Què mos semblen els aspirants ?
Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
Obrím-nos al món, al descobriment de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Occitanitat i de la Iberitat. Gaudiu dels treballs dels nostres historiadors de la veritat. No tinguem por a la llibertat.
Molt majoritàriament, i costa trobar excepcions, els components de la " classe política" d'Espanya incompleixen la seva promesa, o el seu jurament, de presa de possessió del càrrec de diputat, senador, regidor i conseller municipal, ministre, cap de govern, president o de rei; i d'embaixador, militar o d'alt funcionari públic, que en prendre possessió del càrrec diuen " prometo complir i fer complir la llei d'acord amb la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, - i està clar amb el Dret que n'està per sobre i inspira les lleis - amb lleialtat al Rei, al president de la Generalitat o del Govern i al poble ". Entre els alts i els no tants alts funcionaris públics que l'incompleixen hi son els jutges, fiscals i magistrats i els policies, militars, advocats de l'estat, defensors del poble i síndics de greuges, interventors, inspectors, etc cadascú segons la seva responsabilitat i poder. La majoria no aprovarien un exàmen de Constitució i Dret Universal, i en la seva actuació incompleixen la Llei.
No hi ha divisió de poders. Els jutges i tribunals no son independents ni neutrals sobretot en assumptes relacionats amb la qüestió nacional espanyola. La Justícia no pot ser poplítica. Quan això passa deixa de ser-ho. Els càrrecs judicial designats pels partits polítics son classe política burocràtica també.Els jutges nacionalistes espanyols - castellanistes - no poden jutjar casos que afecten el problema nacional i les altres nacionalitats i nacionalismes. Se n'haurien de declarar incompetnets.
Els candidats a president o cap de govern haurien de passar per unes primàries, igulament els a diputats i senadors ; no haurien de ser llisteros, i un cop elegits, ser representants del poble i dels seus electors independents del partits que els hagin promogut. Un dels mèrits dels partits hauria de ser els bons que son els candidats que promouen i proposen.
Una de les parts més bàsiques del Dret nacional i universal son els preceptes de "respectaràs les persones", "no robaràs" i "no mataràs". També ho són "honoraràs pare i mare"," conrearàs i administraràs la terra i no la destruiràs"i "seràs un bon hereu" de casa teva, del teu país, i el conservaràs per les generacions futures.
La organització i divisió territorial de les terres i pobles compreses en un estat no haurien de ser, per dominar els uns als altres, per perpetuar conquestes i imperis, per implantar nous feudalismes polítics , per dominar l'Economia, per establir un Estat absolut més que Déu de part, com passa aquí, per sobre de vides, natura, béns i llibertat de persones, terres, nacionalitats, regions i pobles.
6.- Una altra cosa.- Política i Natura.- La Natura hauria de ser un altre dels límits de la Política.- Quan aquí es planteja fer la reforma de les províncies i la creació de vegueries caldria adoptar una idea base objectiva de, natura, terra, recursos, població, sobirania i autogovern. Essent tant important vital i fonamental la qüestió de l'aigua i la dels transvasaments interterritorials d'estat que volen fer per apoderar-s'en o que no volen deixar fer , per raons de supremacia, monopoli d'estat, escanyament i guerra nacionals, el criteri de reajustament de províncies i de creació de vegueries hauria de basar-se per exemple en el principi "QUE MANI L'AIGUA", tant a Catalunya, com a Espanya, com al Món.
Espanya és un fracàs escolar cònic, volgut i promogut pels governs i pels reis.Un exemple: les Nacionalitats, regions i lengas. 1. L’espanyaoccitana catalana aragonesa valenciana mallorquina murciana. 2. La hispània gallega portuguesa asturiana lleonesa. 3. La ibèria d’euskalherria i de l’antic regne de Nabarra amb tota la Rioja inclosa. 4. L’espanya de les Illes Canàries i de les dues ciutats i penyals del Rif. 5. L’Andalusia - antic regne de Granada - que es constituí en nacionalitat legal el 80. ( PSOE contra UCD.- Vera o ful ?) 6. Tant sols la resta seria Castella. Mireu l’escut d’Espanya i en veureu la pluralitat d’estats, regnes i nacionalitats. Les dels blocs 1,2, 3 i 4 són transfrontereres, passen a altres estats. Espanya no es Castella, que no arriba a la meitat del territori i de la gent. El castellà - art 3 C E 78 - es una de les llèngües espanyoles però no l’espanyol. I no es la mida, el pes o el volum el que val en Dret, sinó la vida, la personalitat i la Història.
* Vegeu la Constitució del 78; preàmabul, motivació que la inspira, i arts.1, 2, 3i 10.
Declarar, aprovar i imposar el bilingüisme polític a Catalunya , imposar el castellà com a llengua oficial de Catalunya va ser per a mi el dolor més gran de la Transició.
L'altra qüestió que es la mateixa es la militància d'estat contra la unió i la llengua de la nacionalitat catalana o corona d'Aragó o països catalans. Contr l'Espanya Catalana en dic ara des de sota de tot.
Ara amb el tancament dels reemissors de l'ACPV per impedir l'arribada de TV3 al Regne de València es veu clar que la Conquesta Castellana continua.
Hi ha coses vitals, de vida o mort i de llibertat, i altres que son opcions polítiques de "model de sopcietat" o d'accents econòmics, socials , tributaris o de model de serveis públics , d'esquerres i de dretes .
La majoria castellanitzada de l'Aragó no ha acceptat reconeixer i fer oficials les llengues antigues del regne l'occità aragonès i el català de la Franja Catalana. Igual que amb la politització i segregació del bisbat de Lleida, ho fan per castellanitzar tot l'Aragó i en persecució de la llengua catalana. I ningú no ha dit res.
Hi hagués Transició a la Democràcia i a les nacionalitats.
La Democràcia del 77 i la Constitució sense dir-ho donen la raó a la República.
El nucli dur i essencial de la Constitució el formen, la motivació i voluntatdel Preàmbul que l’ha d’inspirar, i els articles 1,- la democràcia, la llibertat, la igualtat i l’estat de Dret ;2,- el pacte nacionalde nacionalitats , 3, – les llengües espanyoles,i 10 – els drets humans. Tots els altres els estan supeditats.
Penso que el problema i la culpa no son de la Transició sinó de la política, govern, i legislació que han fet i/o han deixat fer els governants, els diputats i els partits, tots aquests anys.
De fet, de Castella, de Madrid, de l'Estado i dels monopolistes i neofalangistes publics i privats que el dominen, diriem tots. Igual com abans era de Franco, de l'Estado, de l'Església, dels terratinents latifundistes, dels banquers, de l'Exèrcit, dels militars..I el rei ? Des que no en pot disposar és el rei "constitucional" d'Espanya però n'és l'amo.
De Dret però - i segons la Constitució del 78 - no es pas així. Espanya no es Catalunya. Espanya no es Eukalherria. Espanya no es Castella. Tan sols la son les institucions, patrimoni i coses comunes a totes les nacionalitats i regions i a tots els espanyols. Les privatives de cada poble no son d'Espanya. Hi ha separació de terres i béns. Les coses comunes en canvi son societat de guanys.
De qui son el Museu del Prado, la Biblioteca Nacional o el Centre d'Art Reina Sofia, per exemple ? De tots en societat. No son de Castella per més que estiguin a Madrid que tants anys ha sigut la capital de l'estat. Les hem pagat tots amb els impostos de tots, per tant son patrimoni comú.
Si un dia es desfà la societat, per acord, per separació, per divorci o per condemna penal internacional, el patrimoni comú ara indivís s'haurà de repartir a proporció equitativa de les aportacions dels participants, o a tant per càpita.
Llegiu i responeu l'enquesta que ve a continuació. Que us surt de resposta ? Per què ?
L'Aznarisme va perdre pel seu fanatisme, per l'amenaça a la Democràcia i pels seus estralls, i no pel mèrit dels altres. El pecat va fer forat.
Aquest escrit de "Demano la dimissió d'Aznar" es de febrer de 2004, d'abans del seu intent electoral d'escalada de la guerra nacional mentint a cosnciència tot acusant Eta de l'atemptat terrotista de l'11- Madrid i d'aprofitar per assolir la màxima passió nacional i climax de guerra civil. ( Va ser publicat al Triangle ).
Actualment ja se parlar de Castella i de nacionalisme castellà en el concert hispànic de nacions i d'Espanya com a estat de fet de Castella en abús de poder i en contra de la Constitució de 1978.
Nota.- Aznar ha segut un destructor de la UÈ-CEE. Per això hi poso ara - 06.2011- la bandera europea.
Per Natura i per Dret a Espanya hi ha quatre nacionalismes propis generats per les quatre nacionalitats que el 77-78 la Constitució i els constituents recongueren, en ser les seves les quatre llengües en que fou publicada.
Nota afegida.- L'SGAE aquest octubre ha nomenat un tribunal per al concurs per posar lletre a l'himne dels Granaderos i del Franquisme.
No som Castella i no podem acceptar el seu imperi. A Espanya som com a mínim quatre nacionalismes propis, de quatre nacionalitats, i també Astúries i Lleon i Canàries,per exemple. Per llibertat, igualtat, respecte i desconquesta hauriem de canviar d’himne, de bandera i de capital. Tan sols l’escut es pot considerar plurinacional i constitucional.
L'himne no està constitucionalitzat. Que no posin lletra a l'Arriba Espanya. Que en facin un de nou, per concurs obert. Que no siga cap dels himnes de la Guerra i la Dictadura.
Aquestes eren les meves raons per "VOTAR NO SENSE POR" al projecte d'Estatut del linxament que ens demanaven d'aprovar. Per què haviem de DESAPROVAR aquesta reforma. Encara es una reflexiò important.
