JORDI CARRERA for NuCCs
Posicions per una Política catalana central amb fonaments.
Sant Jordi 2016.- Llegir un clàssic, comprar un clàssic. L’havia de llegir! Eugeni Xammar, corresponsal a Alemanya 1922 – 1924.
Sant Jordi 2016.- Llegir un clàssic, comprar un clàssic. L’havia de llegir! Ha valgut la pena.
Eugeni Xammar, corresponsal a Alemanya 1922 – 1924. Gol! Això era un corresponsal d’un diari català o de qualsevol capital.
Llegir un clàssic, comprar un clàssic. L’havia de llegir! Ha valgut la pena. Eugeni Xammar, corresponsal a Alemanya 1922 – 1924. Quaderns Crema. Gol! “L’ou de la serp”. Encara no sé si el títol es de l’autor. Temo, avui, que tanca el llibre a una sola cosa.
Això era un corresponsal d’un diari. De la veu de Catalunya. De la Publicitat. Hauria de ser un cas d’estudi a les escoles de periodisme del segle XXI, sobre tot des de la declaració de la crisi desprès de la caiguda del mur de Berlín i de l’ensorrament de l’imperi soviètic rus. Parla d’Alemanya i parla d’Europa. Ens ensenya Alemanya tot just acabada la gran guerra del 14, el tractat de Versalles, la renúncia de l’emperador Guillem, la proclamació de la república de Weimar, el problema de les indemnitzacions o reparacions de guerra imposades a la potència perdedora, la gran inflació, la devaluació de marc, l’ocupació de la conca del Ruhr, etc. Pregunta i parla de que diu cadascú, que en diuen els diaris, etc, i ho sap pensar i explicar tot com un llibre obert. Tot just a Sóc a la plana 134, abril de 1923. Li agradava què deia el director del Welt am Montag, H. von Gerlach, “ clar i directe, renovella l’afirmació dels sagrats principis d’intel•ligència entre França i Alemanya, solidaritat internacional, desarmament, Estats Units d’Europa”, que desconeix el cansament.
Una finestra exterior oberta per als catalans. Això es un corresponsal especial d’un diari obert, que estima el seu país, la seva societat i el seus conciutadans. Quina diferència amb el que tenim ara, tant dolent, tant tancat. Potser tampoc no en feien cas ! Potser ara li passaria el mateix ! Però ara els diaris no tenen corresponsals com ell Aquest llibre es un clàssic perquè encara avui es vàlid; no passaria de moda.
Els nostres diaris, ràdios i televisions, avui, en lloc d’obrir-nos finestres al món es dediquen aprofitar els problemes i les crisis i desastres per fer la guerra ideologista interior i explotar les contradiccions, com fan els actuals enviats especials de La Vanguardia, Poch, Saura, Robins, la crisi grega, la crisi de Crimea i Ucraïna, l’acusació i culpar de la crisi a l’Àngela Merkel; un diari de dretes que sembla d’esquerres, de males esquerres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!