Son temps diferents. El Camp Nou del 58 era part del miracle econòmic català. De prosperitat i reconstrucció a temps de crisi europea i inflació i bombolla futbolística. Despesa corrent astronòmica fitxatges insostenibles, ingressos corrents incerts aleatoris i enfeudaments perillosos i suïcides amb Qatar, Nike, … un FCB bombolla actuant com a Crisi i sortint-ne víctima. El Barça conta el Barça ?
Prenc de ” Francesc Miró-Sans i Casacuberta”, de Viquipèdia.
Directiu quan les cinc copes.-
Miró-Sans va formar part de la directiva del FC Barcelona presidida per Enric Martí i Carreto fins el setembre del 1953, però va dimitir amb el president i la resta de directius després de la resolució del “cas Di Stéfano”, que frustrava el fitxatge d’Alfredo Di Stéfano pel FC Barcelona, en benefici del Real Madrid i va causar una gran polèmica a Barcelona i al futbol espanyol.
Primer mandat.-
Els dos candidats finals van ser Miró-Sans i Amat Casajuana. Miró-Sans va basar la seva campanya en la idea de la construcció d’un nou estadi, el Camp Nou, com a base per a construir un nou i pròsper Barça. El seu lema va ser “Pel millor camp del món”. Enfront, Amat Casajuana, “concessionari d’una marca d’automòbils, soci veterà, partidari de la prudència i el seny, tenia el suport d’aquells que, com ell, pensaven que era molt arriscat construir un camp nou i que n’hi havia prou amb remodelar el camp de Les Corts”, apunta el periodista Santiago Codina en el llibre Els presidents del Barça.
El principal problema de la construcció del Camp Nou va ser el finançament de les obres, ja que els seus costos van superar clarament els pressupostos previstos. Miró-Sans va sol•licitar ajuda als socis perquè avancessin el pagament dels seus abonaments i va llançar una emissió d’abonaments i obligacions. Encara així, el club només va poder cobrir 191.093.329 de les 242.853.989 pessetes que va costar l’estadi, incloent la compra de terrenys, la construcció i les despeses financeres. Això va deixar un dèficit al club de gairebé 58 milions de pessetes, una quantitat molt alta per l’època, motiu pel qual Miró-Sans va ser durament criticat des de diversos àmbits.
Segon mandat.-
El 1958 es va convertir en el primer president de la història del club a ser reelegit pels socis. Les eleccions, celebrades el 7 de gener del 1958, no van ser universals, sinó que només van votar 200 socis homes triats com a compromissaris. Miró-Sans va ser votat pel 75 per cent dels electors, obtenint 158 vots enfront els 55 vots aconseguits per l’altre candidat, Antoni Palés.
Inaugurat el Camp Nou, i una vegada reelegit president, Miró-Sans va fer una forta aposta esportiva. Però aquesta vegada no es tractava de fitxar a un jugador, sinó a un entrenador, el més prestigiós del moment, Helenio Herrera. Després dels fracassos dels anteriors entrenadors, Miró-Sans es va decidir a apostar fort per H.H., pel qual va pagar una important quantitat de diners. Helenio Herrera es va convertir en el primer entrenador fitxat en la història del FC Barcelona.
*Costs i finançament.-
Quan eren aqueixa inversió, finançament i deutes en eus de 1958-59 en comparació amb el valor del diner i cost de la vida dels temps de l’euro ? I amb la vida corrent i econòmica del seu temps ?
Seria bo comparar-ho amb valors de cada època.
El club només va poder cobrir 191.093.329 de les 242.853.989 pessetes que va costar l’estadi, incloent la compra de terrenys, la construcció i les despeses financeres. Això va deixar un dèficit al club de gairebé 58 milions de pessetes, una quantitat molt alta per l’època, motiu pel qual Miró-Sans va ser durament criticat des de diversos àmbits.
INE.- Variació del índex general nacional
segons el sistema IPC base 2011 des Gener de 1961 fins desembre de 2014
Índex Percentatge (%)
Nacional 3.570,10
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!