jordibrull |
divendres, 8 de febrer de 2008 | 22:11h
Els del PP estan consternats. La immigració provoca gravíssims problemes. Mireu què deia Arias Cañete quan parlava del "contracte" que proposen obligar a signar als immigrants:
"Aquellos camareros maravillosos que teníamos, que le pedíamos uno cortado, un nosequé, mi tostada con crema, la mía con manteca colorada, cerdo, y a mí uno de boquerones en vinagre y venían y te lo traían rápidamente y con una enorme eficacia". (Contiuna)
jordibrull |
diumenge, 3 de febrer de 2008 | 08:32h
No fa gaire vaig anar a Madrid en un viatge meteòric de només un matí, per una qüestió de feina.
La reunió que em va portar a territori Esperanza es va celebrar en el 25è pis d'una alta torre d'oficines. El nostre amfitrió —un tipus amable i afectuós, amb un caràcter de dolçor evident però natural, gens apelagosa, ni una mica artificial— ens va mostrar les vistes sobre la ciutat (continua).
jordibrull |
diumenge, 3 de febrer de 2008 | 00:04h
Najat el Hachmi és una escriptora procedent de Marroc que ha guanyat la vint-i-vuitena edició del premi de narrativa Ramon Llull amb una obra titulada "L'últim patriarca". Abans ja havia publicat un llibre autobiogràfic, "Jo també sóc catalana".
Najat es va criar a Vic durant uns anys en què aquesta ciutat era un model positiu de gestió de la diversitat cultural i d'acolliment dels immigrants, especialment pel que fa a l'escolarització dels nens i nenes. Ara no sé com ho porten.
Crec que és una magnífica notícia i una demostració que la integració dels nouvinguts no s'aconsegueix amb vídeos i cartells oportunistes a les campanyes electorals, sinó treballant dia a dia, discretament i amb constància, amb intel·ligència i respecte, sense alimentar prejudicis i estereotips, donant suport a les escoles i els docents, evitant la marginació i els ghettos i fomentant la tolerància. (Continua)
Duran i Lleida va assistir a la missa prèvia a l'acte de la plataforma "Pacte per la Vida i la Dignitat", oficiada pel cardenal arquebisbe de Barcelona Lluís Sistach. La plataforma "Pacte per la Vida i la Dignitat" està formada per organitzacions catòliques conservadores i l'acte que van convocar anava en la línia de les darreres manifestacions i concentracions a Madrid contra el matrimoni entre homosexuals, la simplificació dels tràmits del divorci o l'avortament.
Quan els altres partits, i, fins i tot, tímidament, algunes veus del soci de Federació, Convergència, van criticar la presència de Duran en el ritual catòlic, ell, i el seu partit, van al·legar que només havia anat a missa i no havia assistit a l'acte posterior. Duran venia a dir que no ha de demanar permís a ningú per a anar a missa. En pren per idiotes a tots plegats, aquest home de Déu. (Continua).
No entenc per què el PSC fa un programa diferent del del PSOE tractant-se les que s'aproximen d'unes eleccions de les denominades "generales". Si el PSOE està d'acord a recollir els suggeriments programàtics del PSC, si està disposat realment a portar a terme les mesures que demana el seu soci català, no veig perquè no incloure-les al programa estatal, i llestos. El que està ben clar és que no es farà res que el PSOE no vulgui fer, per més que aparegui al programa del PSC. (Continua)
Crec que CiU preten cometre un acte tan vergonyós, antidemocràtic i antipatriota que em costarà resumir tants arguments com puc oposar davant tan enorme mesquinesa. A més, és una acció maldestre, pròpia dels sapastres més rudimentaris. És una peça política plena d'osques, bonys i forats, dissenyada amb mà simiesca i retolador gruixut i confeccionada a cops de mall. És una bretolada cívicament rebutjable i intel·lectualment reptiliana. (Evidentment, continua...)
David Madí, segons que he llegit al diari digital "El Singular", considera "un honor" ésser "l'enemic públic número ú"del tripartit. Possiblement, com a persona, sigui un tros de pa beneït, una persona humil i afable, sàvia i mesurada. Però aquesta declaració la fa com a polític, i com a polític em sembla una mena d'acné per al país. Sentir-li dir això ha estat la gota que m'ha impulsat a intentar expressar la meva repulsió no vers la persona, sinó respecte al seu estil de fer política, malauradament força estès, i tot el que representa.
És ben curiós que els espanyols se sentin més no-nacionalistes i fins i tot més antinacionalistes quant més encensament proclamen, reivindiquen o defensen les glòries i la unitat d'Espanya i la universalitat de la llengua espanyola. Y quant més antinacionalistes es consideren, més els molesta qualsevol veleïtat de plantejament plural i plurinacional d'Espanya, i més s'oposen a qualsevol descentralització del poder polític.
El diari ABC ha filtrat la lletra guanyadora del concurs de lletres per a l'himne espanyol, i de passada ha aixafat la guitarra als convocants del concurs —el Comitè Olímpico Español i la Sociedad General de Autores—, que pretenien presentar-la per sorpresa en un gran esdeveniment i cantada per Plácido Domingo.
jordibrull |
divendres, 4 de gener de 2008 | 21:41h
Un comentari que he rebut relatiu a l'article sobre el vídeo de Duran i Lleida, l'immediatament precedent en el temps a aquest, m'ha fet reflexionar. Potser el titular d'aquell article sigui excessiu.
Poossiblement, el vídeo no sigui específicament xenòfob ni racista, sinó només oportunista i populista, mancat d'escrúpols a l'hora de "pescar" vots en les aigües tèrboles dels prejudicis i els tòpics, i de triar una fórmula fàcil, beneficiosa però tremendament injusta i inoportuna de plantejar els problemes socials associats a la immigració.
Potser no és xenòfob, pèrò sí que s'aprofita d'una visió parcial, viciada i esbiaixada, carregada de prejudicis, de tot el que envolta la immigració.
Duran i Lleida es defensa. Diu que el seu vídeo preelectoral no és xenòfob. No sé si ho és, però, sincerament, m'en fa tota la pudor, de xenòfob.
Del que estic absolutament convençut és que aquest vídeo és oporunista i populista fins a la repugnància, i ha estat concebut amb una total manca de principis ètics i pensant només en el rèdit electoral, i de cap manera orientat a fer una contribució positiva a la societat amb una proposta política constructiva. Si no és xenòfob, com a mínim, sembla una obra d'éssers mesquins i covards. [continua]
S'han erigit defensors del bilingüisme. I al mateix temps en reneguen allí on s'imposa la llengua castellana. Analitzant a fons el discurs Partido de los Ciudadanos, amb una atenta lectura dels seus documents, declaracions i discursos, es pot confirmar, fonamentar i argumentar que el seu projecte no és de coexistència lingüística sinó de simple aniquilació de tot el que no aparegui als diccionaris de la RAE.
que Zapatero diu "Jo conec la societat catalana, i sé que s'alegra perquè l'alta velocitat arriba a altres indrets, encara que no ho faci a Barcelona, un lloc on hauria d'haver arribat ja fa temps".
I què insolidaris arribem a ser!. Volem totes les alegries per a nosaltres. Ara, estem radiants perquè el TGV (AVE en espanyol) no arriba a Barcelona i sí a altres indrets. Pobres sevillans, pobres madrilenys, que han hagut de canviar una tan profunda felicitat per quatre ferregots acollats a terra i un vehicle allargassat que hi circula per sobre. I el millor de tot va ser la humorada del mateix Zapatero assegurant que el TGV arribaria a Barcelona el dia 21 de desembre. Encara ric ara, i especialment ahir en recordar-ho, perquè des del principi sabia que una amenaça tan greu només podia ser una broma, i que Zapatero és amic de Catalunya i no ens tallaria el rotllo tan aviat fent arribar així de cop el TGV, amb la gràcia que ens fa la demora i tant bé que ho passem mentre no el tenim!.[Continua]
A les espanyolíssimes ciutat i autonomia de Madrid, a la televisió regida i manipulada pels superpatriotes del l'ala dura del PP amb Esperanza Aguirre al davant, hi ha un imperdonable símptoma de desafecció a Espanya .
Quina provocació. Quina visió limitada de la informació meteorològica. El mapa del temps només hi surt Madrid, i ni tan sols diuen la temperatura de Reus o Cáceres, per posar exemples. És una visió provinciana com només els nacionalistes poden tenir.
El cavaller Joan Ferran, si fos de la Federación de Madrid del PSOE, segur que hauria pres l'espasa i el cavall, renovat el jurament de lleialtat a la Pàtria Constitucional i d'amor etern a la candidata Chacón de qui en defensarà l'honor fins a la mort si cal, i engegat una croada personal contra la crosta separatista de Telemadrid. O potser no?.
Sembla, però que els socialistes de Madrid no tenen a la seva formació cap membre prou patriotacom per a aplicar també a la capital els arguments llepafils del seu correligionari, el nostre no-nacionalista d'actualitat Joan Ferran [Continua].
Espanya plural i federal, afegiria. Aquest és el somni, diuen, dels amics del PSC, també a estones dels ICV, quan les circumstàncies els obliguen a decidir-se i opten per una solució estètica. Creuen, diuen, que es pot transformar Espanya en un Estat plurinacional, respectuós amb la diversistat interna, compromès amb les nacions que el formen, repectuós per igual amb tots els seus ciutadans. L'Estatut avui motiu de recurs al constitucional era un pas en aquesta direcció.
Partidisme sectari, partitocràcia, estratègies partidistes a curt termini, màrqueting electoral. De veritat pensen en el futur del país, aquesta gentola?.
