És ben curiós que els espanyols se sentin més no-nacionalistes i fins i tot més antinacionalistes quant més encensament proclamen, reivindiquen o defensen les glòries i la unitat d'Espanya i la universalitat de la llengua espanyola. Y quant més antinacionalistes es consideren, més els molesta qualsevol veleïtat de plantejament plural i plurinacional d'Espanya, i més s'oposen a qualsevol descentralització del poder polític.
El diari ABC ha filtrat la lletra guanyadora del concurs de lletres per a l'himne espanyol, i de passada ha aixafat la guitarra als convocants del concurs —el Comitè Olímpico Español i la Sociedad General de Autores—, que pretenien presentar-la per sorpresa en un gran esdeveniment i cantada per Plácido Domingo.
S'han erigit defensors del bilingüisme. I al mateix temps en reneguen allí on s'imposa la llengua castellana. Analitzant a fons el discurs Partido de los Ciudadanos, amb una atenta lectura dels seus documents, declaracions i discursos, es pot confirmar, fonamentar i argumentar que el seu projecte no és de coexistència lingüística sinó de simple aniquilació de tot el que no aparegui als diccionaris de la RAE.
Partidisme sectari, partitocràcia, estratègies partidistes a curt termini, màrqueting electoral. De veritat pensen en el futur del país, aquesta gentola?.
