Jo també vull un estat propi
Fa temps que no escric. Ara hi torno perquè quedi clar que Jo també vull un estat propi.
Fa temps que no escric. Ara hi torno perquè quedi clar que Jo també vull un estat propi.
Avui sóc a Dortmund on jugaran les seleccions de Suècia i la meva preferida en aquest Mundial, Trinitat i Tobago. Abans de marxar he fet un passeig per Frankfurt i he trobat una festa espontània de la selecció de Sudàfrica. Juguen el Mundial de futbol?. No. Els que m’he trobat ballant i saltant al centre
Sóc al Mundial. La competició esportiva més important del món on nosaltres no hi podem participar. Vaig arribar dilluns i no paro de fer quilòmetres. L’enviat especial per cobrir un mundial no pot viure al Segle XX. Els últims a arribar a Alemanya que no ho han lligat des del seu país, no podran trobar
Avui surto. I és la gran prova de foc. Fins ara he conseguit dominar l’addicció al tabac. Però, és clar, m’hi ha ajudat una oportuna grip i mirar-me les coses des de la serenor de la vida quotidiana. Què passarà en la foscor de la nit? Podré mantenir el control sobre mi mateix si l’alcohol
L’última cigarreta que vaig fumar va ser el dia 1 de gener a la tarda en un dels escassos espais per a fumadors de l’aeroport que la llei del govern espanyol no ha esborrat del mapa. La sensació de ressaca i pulmons carregats, combinada amb l’estampa de quatre marginats arraconats en un indret sòrdid de
És poc original però he deixat de fumar aprofitant la nova llei del govern espanyol i les restriccions al tabac. Necessito que algú em dóni bons motius per mantenir-me allunyat del vici perquè no paro de pensar i pensar… què deliciós seria encendre un cigarret després de dinar. ho aconseguiré!.
Parlant del Barça, el 2006 començarà amb un nou premi individual. Samuel Eto’o rebrà a Nigèria el premi que l’acredita com a millor jugador africà de la temporada. Merescut. Merescudíssim. Fins ara no he vist mai cap jugador amb tanta ambició per convertir-se en el número 1 mundial. És una llàstima per Eto’o compartir generació
El president del Barça, Joan Laporta, és un gran orador i fins i tot els seus adversaris més vehements li reconeixen que té "angel" i capacitat per convéncer l’interlocutor. Va quedar demostrat a la campanya electoral del 2003 i també en la roda de premsa posterior a la crisi per les dimissions del grup de
Quan era petit i jugava sol amb la meva imaginació, ho feia en castellà perquè era la llengua de la televisió. Va arribar TV3 amb el català estàndard i la consciència nacional es va despertar. Ja no jugava en la llengua de Donovan (el protagonista de la sèrie V) però, per mimetisme, els meus jocs tenien
Avui no parlaré del Barça. Un dels fets que més em va colpir en l’etapa, ja convulsa de per si, de l’adolescència va ser l’assassinat de Guillem Agulló. Va ser un autèntic trasbals per a la gent que en aquell moment teniem entre 16 i 18 anys. Un senyal d’alerta: el monstre era viu i
Torno a estar operatiu i reprenc l’activitat del bloc després d’un estiu mogut amb gira asiàtica i unes merescudíssimes vances. He canviat el títol del bloc en homenatge al Canal d’Urgell que rega els conreus de la preciosa i enyorada vila de Castellserà, a l’Urgell. En fi. He tornat i, què voleu que us digui?, em penso
Qui vulgui trobar algun vestigi de com era l’antiga colonia portuguesa de Macau fa un parell d’anys, que compri un bitllet d’avio i vingui rapidament perque aixo s’acaba. Aixo esta tan ple de grues monumentals i obrers treballant les 24 hores del dia que m’atreviria a assegurar que en 5 anys no quedara un solar
Soc a Macau, "l’equivalent de Las Vegas al continent asiatic, el paradis del joc i la prostitucio", segons la definicio de la guia turistica del govern local que ens va rebre a l’aeroport. Tot i que amb retard, no puc oblidar l’experiencia de seguir un partit en directe en un camp japones. Alguns comentaris em demanaven si
Hola a tothom. D’entrada us demano disculpes perque estic escrivint des del bussines center de l’hotel on estem allotjats els periodistes a Tokio i el teclat no te accents. Ens han rebut amb l’euforia moderada i controlada que caracteritza als japonesos. Sense estridencies, amb ordre, pero amb un punt freakie que a vegades els fa
Hola a tothom. Ja torno a ser a casa per dutxar-me, rentar una mica la roba, fer un intensiu d’enyorada vida familiar i tornar a l’Aeroport. Dijous marxem cap a Tokio. Encara tinc el cap a Dinamarca i en aquella fresca que ha anat tant be als jugadors del Barça i l’expedició de soferts periodistes que l’hem