Tot el meu suport a Carles Mateu Blay És realment alarmant el que passa al País Valencià i que sembla que s’hagi convertit en una norma en comptes d’una excepció. Només cal que doneu un cop d’ull al llibre d’ Ignasi Bea ‘En cristiano!, policia i guàrdia civil contra la llengua”. Ho titllo d’alarmant perquè
De cara l’onze de setembre Des de la Via Catalana recorrent una part del país. No oblidem, però, el Sud: Per aquest poble, que ha estat sempreapallissat, mullat, afusellat. Per aquest poblecaminantque ja no esper res dels homes,trossos de draps a les feridestacats de sang,enterraments de caritat. Per aquest poble itinerantentre els pobles de tota
Article publicat a El Singular Digital el 25 de juliol de 2013 En el procés de comunicació teatral i en tota experiència dramàtica hi apareixen tres espais. L’espai d’actuació (on els personatges actuen), l’espai de recepció (on l’espectador escolta) i, el més important de tots, l’espai del marc, un espai, en principi hipotètic però que ha
Censurats, demandats, escaldats, i tot i així, demostrant, dia rere dia, que és el ciutadà de peu qui ha de començar a propugnar una transparència i una radicalitat democràtica que posi sobre la taula tots els abusos que estem patint com a classe treballadora. Vaig tardar molt a saber alguna cosa de CafèAmbLlet. Probablement
Contra la mala fe: desobediència A casa, la meva àvia, sempre m’havia llegit les faules d’Isop. Aquestes faules haurien de ser conegudes arreu perquè formen part d’un coneixement molt lligat als valors que ens fan créixer com a éssers. Si teniu la oportunitat, doncs, llegiu-les. Amb tota l’actualitat sempre se’n pot agafar alguna per intentar
Article publicat a El Singular Digital el març del 2013 És possible que no ens haguem parat a pensar mai que gairebé totes les accions que desenvolupem en el nostre dia a dia tenen repercussions immediates, a mig o a llarg termini. També és possible que molts de nosaltres, vosaltres, o tu, lector (semblant meu!, recordant Baudelaire)
Ni oblit, ni perdó Silenci altra volta. Després de 20 anys la impunitat es fa visible. És negre nit. Recordo l’afer. La ràbia. Els somnis. Recordo en Guillem. No el conec. Me l’imagino com a concepte i l’extrapolo. Una altra responsabilitat sobre les nostres espatlles. I una dignitat presa al vol. Avui, després de 20
D’aquells grups que t’acompanyen sempre Experiències viscudes al voltant de la música. A les comarques del país. Al nostre, el de totes. Saltant entre amics perquè avui com ahir. Breus escenaris de gom a gom de bones lletres. Escoltant, gaudint, aprenent. Perquè la música ha de transmetre. La dolçaina. Les trompetes. La guitarra. La veu.
Una lectura Què és el capitalisme? I la societat del consum? En què deriva? Lo que se llama ‘capitalismo’ es básicamente un sistema de mercantilismo corporativo, con inmensas y en gran parte inauditas tiranías privadas ejerciendo un vasto control sobre la economía, los sistemas políticos, y la vida social y cultural, operando en cerrada cooperación
No es tracta, només, d’aturar desnonaments. Es tracta de construir una llei que no prioritzi el benefici econòmic a les persones. Es tracta de construir un nou model econòmic, polític, social i cultural. Des d’aquest breu article d’opinió vull agrair i donar tot el meu suport a TOTES les persones que, en un moment o
amb Gioconda Belli Després de llegir la novel·la “La mujer habitada” de Gioconda Belli hi ha alguns passatges que m’agradaria destacar i que s’interrelacionen amb el nostre dia a dia d’alguna manera. La bona literatura ens ensenya tantes coses! -Para mí que la naturaleza de los seres humanos no es tan generosa. ¿Cómo es que
Diguem-ho clar: la independència dels Països Catalans no serà la solució perfecta per a construir un país més just i solidari. Fa poc que ens hem declarat sobirans. Aquesta declaració de sobirania, des del moment que fou creada fins els diversos texts que han anat sorgint, m’ha recordat en tot moment la carta pòstuma
S’acaba el 2012 i comença el 2013. Dates, números, res més. El calendari maia s’equivocava? El 21 de desembre de 2012 s’acabava el món. Potser la lectura no era l’adequada. S’acabava el món tal com fins ara l’enteníem. Res de tsunamis diabòlics, res de meteorits gegants, res de desastres naturals que ens havien d’enviar a
Article publicat al Singular digital el febrer del 2010 L’aprenentatge no és innat. Hauria de ser permanent i variable, tot depèn de nosaltres. Lluís Llach, poc abans de començar una de les seves cançons més aclamades, ens deia que aprendre és un ofici extraordinari que mai s’acaba. I hi ha moltes maneres d’aprendre i una