Sempre he volgut viure en un carreró, aquí enmig de la fredor que amara un carrer empedrat, amb una justa pendent, (n’estic enamorat del sorolletdels rierols que hi fa la pluja) el meu i ombrívol carreró, que de mig tomb hi fa una cantonada i un estol de llençols entre balconades, i les plantes? Les plantes llueixen entre balcons , floreixen i juguen amb les del veí, i germinen entre prohibides, una veïna tant bonica com despreocupada , irreverent i poc meticulosa , desdibuixada enmig d’un terrat llaurat de roba estesa, el meu i ombrívol carreró , on res m’agrada tant com jeure al replà, i mirar la gent com passa i com em miren els que passen, el circuit del bar del racó, a la botiga com tanca, fa grinyolar la reixa deixant a dins un calaix eixut, passejant fins al replà una bata de butxaques plenes, el meu i ombrívol carreró, amb les cadires al replà esperant el vespre i així la fresca, una conversa animada de gent que ressona i omple la solitud d’aquests pisos, com música de colors mesclades amb el soroll de fregit que ressona en el cel obert i m’omple la nevera d’olors, i tot de nens que hi juguen i fan tard a sopar, que la mare crida , que la verdura ja es al plat i tota una suma de sorolls que frenen la curiositat de molts en visitar el nostre i ombrívol carreró.
Joan Boada promet, un any més, 9 setmanes intenses, recorrent Vilafranca en busca de les imatges que cada dissabte penjarà a Internet.
La sisena edició del concurs Vilafrancadigital proposa als participants identificar, setmana a setmana, 4 o 5 imatges de detalls arquitectònics de la Vila, que generalment passen desapercebuts quan caminem.
Com a novetat, enguany hi ha dues categories de participació: la sènior, per als que han guanyat el concurs en altres edicions o han fet bones puntuacions, i la júnior, com explica Joan Boada.
Cada categoria tindrà 5 premis que consisteixen en una fotografia panoràmica de la Fira del Gall del 2006.
La participació es fa a través de la pàgina web www.xtec.cat/vilafrancadigital on trobareu les bases i on, cada dissabte a la tarda, Joan Boada penjarà les noves imatges. Les respostes s’han d’enviar a través d’un correu electrònic.
En una entrevista al magazín La Plaça, Boada ha donat una pista sobre la imatge més difícil d’ aquesta primera setmana. És una torre de principis del segle XX que surt a la fotografia panoràmica de Vilafranca que hi ha a l’exposició del vestíbul del Casal.
La durada del concurs Vilafrancadigital és de 9 setmanes, al final de les quals es farà l’entrega de premis en un acte a l’Arxiu Històric de Vilafranca.
A partir del dissabte, dia en que surten les noves imatges, es disposa d’una setmana per enviar el correu amb la resposta, excepte la darrera setmana en la qual compta la rapidesa. La sisena edició de Vilafrancadigital arrenca aquest dissabte a les 8 del vespre.
jordhill |
Poesia |
divendres, 16 de març de 2007 | 18:39h
Jo crec en la justícia i en els justos, però, com que l'autoritat és mútua o no és, a canvi de la meva fe en la justícia, que cap jutge d'aquí en català ni de la terra no gosi posar la seva firma, o signatura..., sota una pena de 12 bales, si no ha de ser ell mateix, amb la pròpia mà, qui posi el garrot, la forca o la bala al condemnat, perquè la forca, la bala i la firma han de tenir la mateixa lletra. Si no, és que ets com aquells que estimen just el seu temps i certes imatges tradicionals de l'home, perquè s'han colgat més o menys amb Alemanya, i això és el pitxer de cervesa que aida a empassar-se el pa florit.
Una poma podrida en un cistell:Expressió que hom utilitza per a denominar certa peça de fruita que comparteix el seu estat de putrefacció amb la resta de companyes de cistell.
. f També es podria utilitzar, per aquell tipus de persona que en un acte col·lectiu fa oferiment de la seva putrefacció, i en qüestió de segons la resta de la taula acaben parlant en espanyol.Això si, caldria saber si l´acte de la putrefacció en sí, recau estrictament en l´individu/peça que en fa ofrena, o bé de la peça/individu que l´adquireix.
jordhill |
Música |
dissabte, 10 de març de 2007 | 21:15h
Fa un bon grapat de dies i anys escoltant Inadaptats, a tall d'introducció de les cançons s'hi sentia un enèrgic ha desalambrar! ha desalambrar! i a partir'aquí comencem a escoltar Víctor Jara i de retruc Silvio Rodríguez, tot això per dir i al mateix Cesk li vaig dir que gent com jo, l'hi agrirem el fet de versionar (al meu parer de manera excelent) cançons d'ambdós cantautors, ànims si et calen cesk! alhora d'enllestir el nou disc, pensa que un ja el tens venut!
I una dona lliure, lliure fets i actes en una botiga compra, amaga preus i tiquets, un fet que la fa lliure d’allò que li controla l’horari i el sou, viu sense control sota d’una ombra que li ofereix aquell que li nega el sol, el somni, el dubte constant de viure en una mentida, com les ones del mar esquitxen i entre salt i salt s’enfilen fins que l’ensorren, el somni de viure d’allò que voldria ser de gran, sense mesurar la seva solidaritat a mida de les seves necessitats.
Lleparia cada una de les gotes que ara t´envolten, em lligaria a la teva trena i em follaria cada un dels teus trenta anys, fins esgotar l´aigua de totes les aixetes.
Vaig seguir l'eclipse fins allà on vaig poder , la meva càmera de fotos i jo.
