Jo Voldria que la lluna

em portes fins el sol,

com la terra i el mar

dansen amb les ones.

que els migdies

com els vespres

fossin mes a prop

i que totes les nits

ens enxampi la nosa,

que els teus ulls blaus

i els meus ulls blaus,

siguin venuts

per el pes d’un somriure,

en un pam i mig

tot un destí,

la meva nineta bonica ,

l’Ona.

Caldria que ens poséssim d'acord, jo arrel de la prohibició de la setmana passada vaig explicar-li al meu fill que els nens borbons venen de Paris, per tal de no incomplir cap res i aquesta setmana li he hagut de rectificar la teoria i reafirmar-me sobre la pol.linització de les abelles reals i les flors del camp asturià.

Al final amb tanta confusió ens passarà com la Leti i els seus dubtes infantils.

Tot just ara que aniríem

mig farts, cada tres queixalades

ens mosseguem la llengua,

molts per menjar massa i

massa de pressa i tants d’altres

per por de mossegar,

ens assetgen amb dietes,

de fam de règim

retalls alimentaris que no afarten

ni tant sols el mes prim i segueixen

parlant del bon menjar i la fruita dolça.

Bom- bom, compassades les passes,  ressonen en la buidor del replà i el frec- frec, de les mitges, de les cames mig nues.

Descomptant, els metres per travessar el llindar de la porta, rebusca dins la bossa, el zinc-zinc,de les claus que aguditzen la pixera, que la porta a seure calces avall , a tall de tant preuat relax.

Flop-splats-clinc-clinc, la roba deixada caure en terra i les arracades damunt la taula.

 Sptss-sptss-sptss..., d’aigua aterrant sobre el seu tors nu, i el –plec, del pot, del sabó, de l’escuma que ara amaga uns pits menuts i rodons, com neu sobre el ventre, desplaçat en front el baix ventre i el frec-frec més endins de baix ventre tupit i l’-aixx i el sospir del millor blues, emmudit rere la cortina, i de cop ressona –slipsss esquena avall, fregant les rajoles, seguit de dos          –splash a l’hora, que descobreixen dos mugrons heretges i durs com a baquetes i l’ sclets-sclets de l’aigua caient, sobre un cos nu i ardent.

A la fi, el frop-frop, de la tovallola passejant-se amunt i vall, com la vara d’un director d’orquestra, en plena simfonia, sobre la pell tersa de la txell.

Que ara amaga dins una lleugera faldilla i d’una brusa tant suggerent, com transparent,

i s’adreça al concert del bar mes proper, a la recerca del poeta vulgui posar lletra a la banda sonora del seu plaer.

No tibis tant els fils!

Que sóc una titella

que ballo al teu desig.

i ves cap a la porta

que vull sortir,

que el sol em demana

la meva sobrietat,

el neguit de l’oblit,

el fosc amarg d’un retrat,

en un passadís,

sense portes, ni sortida,

ni final.

Una petita recomanació a empresaris/constructors:

Realitzeu cursets intensius de lèxic català als vostres operaris muntadors de tanques, doncs es complicat per al moviment corregir totes les pintades polítiques que hi han en el territori.

Estic convençut que entre tots i totes ens en sortirem. 

Avui al migdia es feia l'inauguració dels nous jutjats de Vilafranca del Penedès, i es contava amb la presència de la consellera Tura, prop de tres-cents veïns de la Granada del Penedès s'han personificat davant dels jutjats per demanar una solució per al seu poble i els seus veïns que viuen atemorits pel comportament violent i incivic d'una família veïna del poble, al final la consellera a parlat amb els representants del col.lectiu a la sortida, a l'entrar a expressat: un any sense fer res, i ara en venen a tocar els collons, i al sortir: jo sóc consellera de justícia i faig jutjats, i això he vingut a fer, inaugurar un jutjat . Bravo !! quina eloqüència i quina efectivitat.

Un guardia civil ha agredit una dona gran i aquesta ha hagut de ser atesa per una ambulància, altre gent ha rebut cops i que fort es veure gent gran encarant-se a la policia.

Molt be pel poble de la Granada .

Com diu el Cesk, si aquesta es la seva democràcia, la desobediència segueix sent l'única sortida.

Penso amargament

en la melmelada,

en el seu tacte melós,

 aquell que m’endolceix

les torrades i el paladar

de desenes de colors,

sobre un llit de mantega,

estesa amb un ganivet

i servida a cullerades.

Tot dependrà,

de qui tingui el pot i

reparteixi les cullerades,

de si les torrades són fetes a casa

o bé comprades,

i que la fam sigui la nostra,

no pas aquella que ens volen vendre.

A quin indret (poble ,vila ,ciutat ) pertany aquesta imatge, que molts veiem cada dia.

Dificultat : Mitja - Baixa

Avui a la tarda sobre les sis de la tarda , he recollit a la meva filla de cinc mesos de ca els avis amb intenció d'anar a Vilanova i la Geltrú a retrobar-me amb la meva companya i el meu fill Pol. El cas es que he trigat dues hores en un recorregut que prudentment s'assoleix en menys de quaranta minuts a molt estirar.

Hi feien una cursa ciclista, cosa on jo hi dono el meu recolzament com a qualsevol pràctica esportiva, els senyors agents en una hora de màxima afluència de transit han tingut la brillant idea de tallar la carretera en ambdós sentits de la circulació, amb el caos circulatori que això a creat, estic del tot segur que existia la possibilitat de crear una pas alternatiu, o be alternar la circulació per la via alternativament en ambdós sentits de la marxa, però no, han decidit tallar la carretera, hi hem estat mes d'un centenar de cotxes parats a la carretera a ple sol de Juliol, entre tant ells lluïen motos i sirenes al nostre voltant, val a dir que l'idea no es del tot dolenta, doncs amb els vehicles aturats no hi ha cap risc d'accident ni de sinistralitat.

Un cop mes , a banda de les tortures comeses, pallisses, abusos de poder, falta de servei a la ciutadania, i moltes altres coses, avui el Mossos d'en Saura han demostrat de nou : Que son uns inútils, uns pedants, uns inoperants i que en cap dels casos estan preparats per a dur a bon terme la feina que els hi encomana.

Aquí, assegut en aquest bar,

lluny de la casa,

amb un got de vi a les mans,

unes mans plenes de treball

i buides de guanys.

Me´l veure d´un sol glop,

perquè vull!!

perquè tinc ganes d´oblidar.

El, si senyor!!

El qual he fet ofrena

a aquell que amb la meva suor,

s´engreixa,

ja s´ha sap, això va com va.

Senzillament la miro

i senzillament la veig,

descabellada, amb les cames nues,

aixecant pols amb les sabates,

que, ves quin cas,

 ja no paga ell.

Tot tornant del meu comiat,

aquí, assegut en aquest bar,

tot descobrint l´Ovidi,

 esperant un got de vi

i un poc d´engany.

Tothom,

voldria tenir

una vida fabulosa,

una família fabulosa,

uns amics fabulosos,

i al mateix temps,

que aquests

tinguessin una vida fabulosa,

llavors,

la vida de ben segur

seria fantabulosa.