No sé pas que ho fa,

però tot sovint em trobo, pensant

dins la nit freda

finestra avall.

Potser serà l´estiu

que ens ha deixat menys verdor,

i ara al novembre

li manca tardor.

Potser serà l´obrer,

que en mans del poder

ni alça el puny enlaire

i no surt al carrer.

Potser serà el poder fàctic,

que no només

 hem remou l´estomac,

que hem fa venir fàstics.

Potser serà l´infant,

que res no demana, però

 serà l´hereu d´una vergonya

covarda i desbordant.

 

 

 

 

 

 

Aquest cop voldria parlar poc altrament de la violència econòmica.

 

La violència econòmica que farà que la veïna del davant deixi el pis on la seva filla encara no s’ha fet prou gran, doncs no vol obviar que fa dies que dorm amb  un estrany.

La violència econòmica que endeuta l’herència dels meus nebots.

La violència econòmica que buida pisos, cases i llars i fa de carrers rius de gent que omplen fabriques, obres i tallers i fan orfes els nostres fills mes de vuit hores al dia.

La violència econòmica que fa que el xicot de la ETT, treballi de dol, malalt de sol a sol, per reconquerir un sou.

La violència econòmica que augmenta les nostres nòmines un tres per cent i un mil per cent la nostra vida al carrer, de pagar el rebut de la llum a fer un trist cafè.

La violència econòmica que fa dels avis sense sostres, que troben flaçada en bancs i caixers, i en papereres i contenidors rebost.

La violència econòmica que sacseja famílies a l’inici del curs escolar amb despeses desmesurades fetes a la mida pels guanys de editorial i professorat.

La violència econòmica que ara fa tremolar caixes i bancs, per que hem endeutat els nostres bens i ara al damunt no els podem pagar.

La violència econòmica que ens diu que puja l’economia del país a canvi de l’empobriment accelerat de les classes obreres populars.

La violència econòmica que farà dels pagesos masovers dels grans elaboradors, per no posar les claus en una taula de negociació venuda.

La violència econòmica que fa malviure gent per no poder assumir la despesa de tenir llar. Només això, tenir un lloc on viure prou bé.

Setze hores desprès del retorn, rere vuit de son, revivim de nou el desacord entre el cor i les mans, la feina i la son , la mandra descompon.

Un, bon dia! Que fem? Com anem? Volen dir: no ens entretinguem/eu nosaltres , que en el verb català de currar , vol dir que els cansats fem la feina i no seiem on volen tenint el cul llogat.

Quan acabareu? Entenc la pregunta però no la raó, encara no se que haig de fer , que ja em volen al carrer.

Un matí d’escala i ganivet. Màquines, tubs, màquines soroll i la suor que em degota damunt els vidres de les ulleres i aquest diantre de soroll que en farà parar boig.

Una bona estona. Esmorzem.

Un menjador ínfim, curiós, i més curiós qui hi seuen, en direm converses, Jose Luís, i com no l’Alonso , per cert sabeu que no és negre? I jo que no planyo cap dels dos.

Torno al soroll, es a dir, a dins de la fàbrica, val a dir que hi observo diferències, però encara hi ha masses similituds en les que descrivia el poeta dels tres noms.

De principi a fi. Un , dos , tres , cultura de fàbrica, un , dos , tres , en descripció el moviment d’una figura estàtica.

Retorno al meu matí d’escala i ganivet.

.

Quina mena de lluna

que s´enbanaglòria de ser-ho

pel sol fet d´enlluernar-nos les nits.

observa impassible la mort d´un nen

ofegant-se en un mar ben arrissat,

acusat d´assetjar el seu botxí

d´un cop de pedra alliberant-se així

del seu fusell,

que de ben entrada la nit

l´hi crema al clatell.

perquè va perdre la llum ,

una llum pròpia fent esclaus.

L'Hospitalet del Llobregat.

Estado de derecho, democràcia, paz, marco legal, institucion, libertades, sonen mes que suades, el Partit Popular les utilitzava a cada moment i el PSOE al poder n'apres bé la lliçó de la repressió.

Que volen aquesta gent!

Que cada un de nosaltres mesuri la seva pròpia llibertat, delimiti l’ombra de les seves quatre parets, abans d’assumir com a pròpia una fictícia llibertat.

Que mesuri la seva solidaritat a mida de les seves necessitats, que dos, son dos, aquí i enlloc.

Que ningú senti com a pròpia una llibertat imposada, un límit disfressat, i cap suor regalada a aquell que segueix limitant-la.

He tornat, he tornat a aquell racó ínfim que m’ofereix la meva precària llibertat, he marxat que era fosc, i he tornat de nit. Assumiré sens més, sobreviure, que en cap dels casos serà viure.

Tenim a les nostres mans el deute moral i la responsabilitat històrica d’assolir, situar al llindar que els hi pertoca, a les classes obreres populars.

Avui hem fet una barbacoa per dinar amb uns amics , i a la casa d'un d'ells, no se pas que ho fa però sempre acabo jo davant de les graelles, estic totalment convençut de no ser l'únic en rebre aquesta consideració, ara jo sempre quinto en mà, doncs com us anava dient a l'hora d'encendre el foc he cercat per aquella casa una Fura o res similar per tal d'encendre l'esmentat foc, hi havia un 3 de vuit però era d'aquesta setmana i no volia fer cap malifeta a l'amfitrió i al final he fet servir un Lecturas que tombava per allà, he fet el dinar i llavors hem dinat, val a dir que de puta mare i amb el cigaló de Baileys a les mans hi he caigut, cremant un Lecturas...No només he cremat la foto del rei d'espanya...doncs també la de tota la seva família i en diverses ocasions, tal com us deia, un dinar de puta mare.

Salut i república!!

I perquè em presenten l´odi, com si fos un escut ?

Si ben sabut es per arreu, que no hi ha millor cuirassa que l´omissió a la mentida.

I  l´enveja? Ara enveja l´enveja de llurs companys!

Si tot plegat no el durà mes enllà, que odiar l´odi, que ha rebut de manera desproporcionada sobre les seves espatlles, ja prou castigades per aquell, que encara li recorda, que per odiar s´ha d´estimar.

I vet aquí, que ara odia la seva autoestima, que tantes alegries li ha donat, pintant de color cru, desgracies d´un color carnós, vermell com els ulls del diable.

Al que un dia li oferí la seva ànima, no pas per poder viure mil anys, només per no sentir, ni por, ni odi, ni tenir por a la foscor, la que ara l´envolta dins d´aquest sot.

creieu que hi ha algú al que realment li preocupi el fet de que a Girona hagin cremat una foto del rei d'espanya, o tot plegat es una cursa mediàtica que justificar el fet de que no ens empassem mai mes l'efecte cicatritzador que ens venen els polítics del país.

Si cremar un retrat del rei d'espanya es delicte, ja em poden venir a detindre doncs jo espiritualment també vaig encendre l'anomenat retrat.

Són les onze del matí tocades

amb prou feines escalfa el sol

les voreres són mullades,

 la rosada ho mulla tot. 

 

 I a través de la finestra   

 tot agraint un raig de sol

veig,

com oneja l´estelada al balcó.

Bona jornada de lluita a totes i tots.

 

..

Com és habitual, cada any, l'assemblea del Penedès d'Endavant organitza pels voltants de la vigília de la diada nacional un sopar popular i acte polític, que serveix per fer balanç de la feina feta de l'organització independentista a la comarca, com també per marcar pautes de treball de cara al futur en base les reivindicacions del col·lectiu independentista. ----------////----------////----------////-------- Enguany, la diada, agafa una importància rellevant degut a la celebració, aquest 2007, de la pèrdua de la batalla d'Almansa i la commemoració dels 300 anys d'ocupació espanyola i borbònica als Països Catalans. ----------////----------////----------////-------- L'acte començarà amb la presentació del mateix i l'inici del sopar popular (amb un bo d'ajust de 6 EURO per cobrir les despeses), després, hi haurà l'acte polític a càrrec d'un membre de l'organització al Penedès, i en acabar, es faran projeccions que reflecteixen la feina que durant tot aquest temps s'ha fet des del col·lectiu a la nostra comarca. ----------////----------////----------////-------- Per finalitzar l'acte es convidarà a tota la gent a participar de la marxa de torxes que començarà a 2/4 d'11 des de la plaça de la Vila i què recorrerà els carrers de la capital de la comarca per reivindicar la defensa dels drets nacionals i socials del poble català. Aquest acte, organitzat per la comissió 11 de setembre, homenatjarà a Lluís Maria Xirinacs. Des del Penedès, els Països Catalans ... cap a la independència i el socialisme!!

Dia i hora: 10 de setembre a 2/4 d’11 de la nit.
Lloc: plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès.
Venda de torxes: a partir de les 10 de la nit i fins a l’inici de la Marxa.
Recorregut: Plaça de la Vila, Plaça de St. Joan, Carrer de St. Joan, Passatge Alcover, Carrer del Casal, Carrer Amàlia Soler, Carrer General Cortijo, Carrer del Camp del
Cellerot i Plaça dels Països Catalans, a l’inici de la Rambla de la Girada.
La marxa finalitza davant del monument al President Lluís Companys.

A les 10 de la nit s’iniciarà la venda de torxes a la plaça de la Vila, on també es podran comprar estelades. La venda estarà oberta fins a l’inici de la marxa.
A 2/4 d’11 s’iniciarà la Marxa amb l’entrada a la plaça de la Vila de 4 columnes en representació de les 4 comarques de la Vegueria del Penedès: Alt i Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia; seguidament hi haurà la primera actuació de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa. Un grup de la mateixa capital del Baix Ebre, format fa 14 anys, que interpreta música tradicional amb dolçaines i tabals i ve acompanyada pels “abanderats” que representen diferents figures al compàs de la música.
La Marxa sortirà de la plaça de la Vila; anirà encapçalada per grallers i anirà recorrent l’itinerari fins a la plaça dels Països Catalans, a l’inici de la Rambla de la Girada.
Un cop els participants arribin al monument al President Lluís Companys, es donarà pas a la part central de l’acte en què es remarcarà el lema d’enguany: la defensa del territori.
A continuació es realitzarà un homenatge a Lluís Maria Xirinacs, recentment traspassat, que era l’encarregat d’elaborar i llegir el manifest d’aquest any.
Després s’aixecaran els pilars per cloure les intervencions i es cantarà l’himne “Els Segadors”.
Com a final de la marxa, la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa farà una demostració del seu repertori.