ui guaita la bandera dels estats units com un somni de llibertat?
Algú com jo? que la vaig perdre rera en un viatge estúpid , en una estupida balsa i vaig renunciar a ella per sempre, i ara busco el meu lloc que no existeix, on em queixo i ningú em sent, on no soc ningú, i visc on ningú, en una escala ficticia, que em porta a un pis improvisat on hi tinc una llibreta, on escric, visca sud-amèrica ,lliure i socialista, en llibertat.
jordhill |
Cosetes |
dimecres, 23 de juliol de 2008 | 23:09h
Us vull parlar d'un vei del barri, un nou vei que prové del país valencià i que te una parla molt semblant a la meva i amb qui es pot gaudir d'un... Hola que tal ? Com anem?. El cas es que fa uns dies en varen dir que havia patit una ambolia i que estava prou fomut, i al cap d'uns mesos sense saber-ne res ni pensar-hi avui l'he vist, amb una crosa, un braç penjat i amb mitja boca, m'ha tornat a respondre...Doncs per ací, que hi vols que hi fasem!!, no ho se però jo estic content, es trist fer-se gran per recaure en ser un no res.
jordhill |
Música |
dissabte, 12 de juliol de 2008 | 17:07h
Si sou propenços al insomni o a tenir malsons, si sou gent sensible tingueu en compte que aquest video pot ferir la sensibilitat del mes dur esser d'aquest planeta.
Quins collons!! Ara de nou ataquen amb la tercera hora de castellà, la reclamen i d'altres faran concentracions en favor del seu dret lingüistic espanyolista,, no se pas quantes hores de castellà vaig fer jo a l'escola, soposo que les mateixes que els meus companys doncs tots viviam i vivim en un país ocupat, i per tant parlo i llegeixo, no se si perfectament però la conec per una imposició , l'he mamada al carrer, a la televisió , al cinema, fins fa pocs anys en la premsa esportiva, fa un munt d'anys que juguen a aquest joc i tothom sap que la millor manera de canviar una cultura i la seva societat civil recau en una substitució lingüïstica i l'instal.lació del pensament únic, es la batalla perduda dels autoanomenats vencedors d'una guerra els fills d'una dictadura que parlen de democràcia i cada dia apliquen moltes de les mesures que s'imposaven en el règim, a l'escola del meu fill, mes d'un ciquanta per cent dels pares dels alumnes parlen castellà a casa seva entre ells i amb els seus fills, a la clase del meu fill hi ha nens que no parlen el catàlà tot i fer cinc anys que viuen aquí i no em refereixo a cap fill de nou vinguts amb d'altres trets étnics, son fills d'espanyols que parlen la llengua de la madre pàtria, i no podem caure en l'exclusió ni en la criminilització d'aquestes terceres generacions, l'odi dels seus pares cap al seu entorn/país.
Tot plegat una brillant cortina de fum que crea divisió en la societat civil, debat pels carrers i ens oblidem per un temps del que el país i l'estat espanyol s'en van a la merda, els obrers ens anem a un pou.
Estic a casa mirant la tele gaudint d'aquesta mica d'airet fresquet amb que el Diumenge ens ha premiat, i de cop i volta sento crits i vivas i arribas i un grapat de coets i un viva es...( em nego a reproduir-ho) coño, surto al balcó i veig estanqueres penjades a dos balcons del meu carrer, la sorpresa em te corpres, potser aquest país a perpetrat un altre genocidi, o no de nou a iniciat un nou expoli fiscal, o ha decidit treballar fermament per matar d'altres cultures imposant el pensament únic o il.legalitzar un nou partit polític que amenaci l'unitat del país i l'estado de derecho , o se'n han ensurtit amagan noves tortures. Però no, em diu la dona que nomes han guanyat un partit de futbol.
Us vull explicar un fet que la veritat m’ha fet enfadar bastant. Sóc mare d’un nen de l’escola Dolors Piera. Al costat de la porta d’entrada al centre hi ha, bé hi havia, una muntanya de runa (totxos, ferros, fustes, cables...) de totes les obres (TGV, escola...). També hi trobem al costat d’aquesta, un petit racó buit de terra on es concentra més porcaria i on podem veure el final del enrajolat del carrer, quedant la punta de la rajola al descobert. Farà un mes, un infant va caure al racó picant de cap a la punta de la rajola, amb el nen li van posar set punts, “sort” que van ser set punts, perquè podia haver estat molt més. Desprès del incident es va tenir la iniciativa de fer una recollida de signatures de mares i pares, per lliurar-les al ajuntament i que aquest prengués les mesures corresponents. Els dies van passar i no hi havia canvi, la muntanya de runa seguia allà.
Però la sorpresa arriba el dijous 12, quan veiem que vehicles d’obres entrant el terreny del costat de l’escola, disposats a netejar el que fa mesos van deixar allà. La rematada final arriba el divendres a les cinc de la tarda. La muntanya de runa ja no hi és, el racó de porcaria tampoc i per fer més segura la zona hi ha posat una tanca.
Tot això, perquè el dissabte 14 el conseller Maragall inaugura el centre, i ja sabem que quan aquests personatges venen, tot ha de estar nét i polit. No s’ha de vetllar per la seguretat dels nostres infants si no el fet de quedar bé amb un personatge. Doncs no crec que les coses hagin de ser així. Què necessiten la mort d’un infant per fer bé la feina?
Qüotidianament diem "pípi" al fet d'anar a orinar, o sigui pixar, als meus fills o jo mateix quan vaig a tocar-me-la, de la mateixa manera ho podem dir dels gossos, quan fan "pípis" per les cantonades. Fins aquí una petita explicació per poder entendre millor la teoria dels "pípis".
Un presento l'intent de fer nèixer unes plantetes que tenen la vida contada, doncs a voltants de Novembre les tallaré i de cara Nadal seràn fum, tot això, si hi ha sort hi son famelles, en cas contrari la seva vida serà molt més curta.
Qui dia passa, any empeny! Dita actualment imprecisa, doncs si la localitzem hi afegiríem un: deutes acumulem! . Tot en dos mots per reflectir la crua radiografia del dia a dia de la societat civil i treballadora en la actualitat més immediata, el resum d’haver endeutat els nostres bens i no poder assumir la despesa de fer-los nostres, absurda qualificació aquesta de la propietat , oi?.
Detenen l'egarenc Franki, condemnat per haver ultratjat la bandera espanyola
Alerta Solidària preveu que el faran entrar a la presó d'ací a pocs minuts · El Suprem espanyol va desestimar fa dues setmanes el recurs presentat per l'advocadessa
Els Mossos d'Esquadra han detingut el jove egarenc Francesc Argemí, Franki, condemnat el 2005 a dos anys i set mesos de presó per haver ultratjat la bandera espanyola i haver atemptat contra l'autoritat el 2002 (vegeu-ne un reportatge de VilaWeb TV), segons explica el col·lectiu Alerta Solidària. El Tribunal Suprem espanyol va denegar fa dues setmanes que s'admetés a tràmit el recurs interposat el 2005 per la seva advocadessa, Montserrat Salvadó, i ara estava a l'expectativa de rebre la notificació oficial d'ingrés a presó. Alerta Solidària critica que no s'ha seguit el procediment ordinari per a detenir-lo.
També temia que el jutjat número 2 de Terrassa executés la sentència de seguida que rebés la notificació del Suprem espanyol. Si encara no s'havia fet efectiva, era perquè hi havia un recurs. Però des de la desestimació, la justícia espanyola tenia via lliure per a fer-o entrar a la presó, encara que la defensa apel·li a Estrasburg.
El col·lectiu Solidaritat Antirepressiva de Terrassa va fer dijous al vespre una concentració de suport a Francesc Argemí que va aplegar una vuitantena de persones, que van voler fer arribar la protesta al ple municipal.