Els botons de la meva camisa son uns herois, com els que afronten el dia,
dia a dia i la foscor nit rere nit,cordats reiteradament de dalt a baix , encaixats suaument en cada ullal amb una lleugera i curta flexibilitat, al seu lloc cada cop,
els botons de la meva camisa, essent els protagonistes del fet mes eròtic que reconec , el descordar d’una camisa.
Els botons de la meva camisa , prou sovint els de baix reneguen dels de dalt,
descordats més sovint, recosits menys sovint i llençats i trencats massa sovint.
En aquests dies , degut al naixement de la meva filla he recordat el sistema prou ben lligat de donar en actiu una vida humana, a banda de demanar-te un munt de papers i el llibre de família per tenir quelcom tan simple com assistència sanitària pública.
Alhora de revisar la paperassa el funcionari de torn em qüestiona el fet d'anomenar la meva filla com a catalana, que no cal barrejar l'ideari polític dels pares amb els fills, no es una qüestió ideològica, simplement geogràfica.
Us vull presentar l'Ona Saumell Hill, va nèixer el dia nou de febrer passats vuit minuts de les nou del vespre, a la ciutat de Barcelona ,dos quilets amb nuocents cinquanta grams de pès i quaranta-nou centimetres, avui hem aterrat a casa, la Gemma esta molt cansada però s'en refarà i el Pol n'esta molt content i orgullòs de ser un germà gran.
Vull agraïr tots els sms que vam rebre de felicitació.
Aquest proper dimecres, 7 de febrer, la Candidatura d'Unitat Popular de Vilafranca del Penedès realitzarà l'últim dels tres punts de trobada que s'han organitzat per tal de donar forma i elaborar el programa participatiu electoral de les properes eleccions municipals.
Aquest tercer punt de trobada es durà a terme a la sala de l'Escorxador de Vilafranca i començarà a les 8 del vespre. S'emmarcarà dins l'apartat de política social i es debatran de forma àmplia les dificultats amb les que ens trobem els i les vilafranquines a l'hora d'accedir a un habitatge.
jordhill |
divendres, 2 de febrer de 2007 | 22:09h
Per fi puc dir que tinc el llibre del Carles a les mans, estic content per ell per que a la fi l'hi han publicat el llibre, malgrat sigui per complir amb part del premi.
Felicitats Carles i t'ho mereixies, ara el d'En Blai.