Dies enrera vaig saber d'una noia vinguda de Lleida i que ara resideix a Vilafranca, resulta que té la curiosa afició de fer tatuatges la Maria, jo que sóc poruc de mena no gosava fer-me'n cap però ara m'havia engrescat i aquest de mati ho he fet, m'he tatuat el nomdels meus fills a la pell, mes aviat me'l a fet ella, la Maria, ha estat dolorós, però val dir que menys del que jo em pensava i el fet es que ha quedat molt bé i més que una afició curiosa la Maria te a les seves mans un futur de tatuadora.
Si algú s'anima a la Fornal us donaran el telèfon per contactar-hi .
Sempre he volgut viure en un carreró, aquí enmig de la fredor que amara un carrer empedrat, amb una justa pendent, (n’estic enamorat del sorolletdels rierols que hi fa la pluja) el meu i ombrívol carreró, que de mig tomb hi fa una cantonada i un estol de llençols entre balconades, i les plantes? Les plantes llueixen entre balcons , floreixen i juguen amb les del veí, i germinen entre prohibides, una veïna tant bonica com despreocupada , irreverent i poc meticulosa , desdibuixada enmig d’un terrat llaurat de roba estesa, el meu i ombrívol carreró , on res m’agrada tant com jeure al replà, i mirar la gent com passa i com em miren els que passen, el circuit del bar del racó, a la botiga com tanca, fa grinyolar la reixa deixant a dins un calaix eixut, passejant fins al replà una bata de butxaques plenes, el meu i ombrívol carreró, amb les cadires al replà esperant el vespre i així la fresca, una conversa animada de gent que ressona i omple la solitud d’aquests pisos, com música de colors mesclades amb el soroll de fregit que ressona en el cel obert i m’omple la nevera d’olors, i tot de nens que hi juguen i fan tard a sopar, que la mare crida , que la verdura ja es al plat i tota una suma de sorolls que frenen la curiositat de molts en visitar el nostre i ombrívol carreró.
Joan Boada promet, un any més, 9 setmanes intenses, recorrent Vilafranca en busca de les imatges que cada dissabte penjarà a Internet.
La sisena edició del concurs Vilafrancadigital proposa als participants identificar, setmana a setmana, 4 o 5 imatges de detalls arquitectònics de la Vila, que generalment passen desapercebuts quan caminem.
Com a novetat, enguany hi ha dues categories de participació: la sènior, per als que han guanyat el concurs en altres edicions o han fet bones puntuacions, i la júnior, com explica Joan Boada.
Cada categoria tindrà 5 premis que consisteixen en una fotografia panoràmica de la Fira del Gall del 2006.
La participació es fa a través de la pàgina web www.xtec.cat/vilafrancadigital on trobareu les bases i on, cada dissabte a la tarda, Joan Boada penjarà les noves imatges. Les respostes s’han d’enviar a través d’un correu electrònic.
En una entrevista al magazín La Plaça, Boada ha donat una pista sobre la imatge més difícil d’ aquesta primera setmana. És una torre de principis del segle XX que surt a la fotografia panoràmica de Vilafranca que hi ha a l’exposició del vestíbul del Casal.
La durada del concurs Vilafrancadigital és de 9 setmanes, al final de les quals es farà l’entrega de premis en un acte a l’Arxiu Històric de Vilafranca.
A partir del dissabte, dia en que surten les noves imatges, es disposa d’una setmana per enviar el correu amb la resposta, excepte la darrera setmana en la qual compta la rapidesa. La sisena edició de Vilafrancadigital arrenca aquest dissabte a les 8 del vespre.
Lleparia cada una de les gotes que ara t´envolten, em lligaria a la teva trena i em follaria cada un dels teus trenta anys, fins esgotar l´aigua de totes les aixetes.
Vaig seguir l'eclipse fins allà on vaig poder , la meva càmera de fotos i jo.
