jordhill |
Cosetes |
dimecres, 11 de novembre de 2009 | 23:16h
Doncs tant de bó es compleixi la dita i que a cada porc li arribi el seu Sant Martí!!
Amb el pas del temps i els anys, me’n adono que el fals benestar assolit a estat a canvi, de no ser propietaride totes les meves hores, i unes vuit diàries ni tant sols del meu cos i el seu destí , i l’haver adquirit un immens complex de fàbrica d’engreixar porcs.
Hi ha una cosa que fa que la meva feina m'agradi més, pujar als terrats dels edificis...
Balcons idèntics, finestra, serralada i vista idèntica, diferentes vides en idèntics habitatges, inèdites vides, rera finestres clivellades, els que arriben... els que s'en van... els que es voldrien quedar i els que no poden marxar, la calor, aquesta vogor que s'apodera de tots en idèntic procès de migdiada, a qui en te, a qui no en te, a qui n'hi sobra i en malgasta i el que només rep, sota el mateix procès de migdiada, en inèdit somni, neguit de llit sobtat, qui vol reviure, ho fa a partir de les tres de la tarda.
M’he llevat amb la radio, i mentre em posava la roba per anar a la feina i bevia un got d’aigua de la nevera sentia la cançó, he baixat al bar a fer un cafè, jo com molts altres al matí sense un cafè no sóc res ni ningú i per la televisió del bar altre cop la mateixa cançó, renoi quin fart, no res, agafo la bicicleta i pedals fins el taller, un cop allà, al davant de la màquina del cafè, els grans remenadors de cullera , en veu pròpia en parlaven del coi de cançó, cinc minuts mes tard, amb la fulla de la feina a fer i el material carregat, arranco i surto al carrer, poso la radio i com no podia ser diferent la mateixa cançoneta ....el estado de derecho, la unidad de espanya, las fuerzas de seguridad del estado, els partits de tradició parlamentària , lademocràcia en curs, els mossos dels kubotans a les piloteres, les mentides enquistades, els sindicats grocs, el terrorisme empresarial, centenars de milers d’aturats, el castellà a les escoles, feixistes amb massa quota radiofònica, la cobertura econòmica per tants i la precarietat per molts mes tants i més , i més de més...tot això son els acords de la banda sonora que canten els seus ulls de burgès...si tot plegat et repunteja l’estòmag, potser no som tant diferents, per tant diumenge dia set vota a qui dubta com tu, VOTA INICIATIVA INTERNACIONALISTA!!!
Dissabte 30 de maig // 19 hores // Plaça Milà i Fontanals Vilafranca del Penedès (Vegueria Penedès)
Acte de Iniciativa Internacionalista al Penedès amb Josep Garganté, candidat català i número 3 de la llista de Iniciativa Internacionalista - La solidaritat entre els pobles .
Tot seguit hi haurà un concert de música popular i tradicional i un sopar popular. Els tiquets del sopar es poden comprar a l'Ateneu Popular X i al Casal Independentista de Vilafranca El Cep, al preu de 6 euros.
En un barri tant pobre com petit i en un carrer estret d’una immensa ciutat, hi vivia una gosseta molt eixerida, compartia aquell carrer amb la seva mare i tota una bona colla d’amics, us parlo de gosseta Míldiu, una gosseta de pell bruna , amb taques blanques per arreu del cos i els ulls mes vius de tant preuat carrer.
Com cada dia de cada dia, sortia a fer un passeig amb la seva mare, desprès de fer nit sota l’escala de l’avi Jepet, dormir allà era garantia d’un cossi de menjar cada nit i una bona manta sobre les rajoles d’aquell terra tant fred per poder dormir. Bé, tornem al passeig, cada poques passes trobàvem algú que li acaronava el cap o li gratava el llom,
-com li agradava a la gosseta míldiu que li gratessin el llom- no gaires passes mes enllà s’hi veia la senyora Montserrat que parava les taules fora de la porta del cafè i així convidar als vianants a seure-hi, en veure la gosseta míldiu i la seva mare els hi va fer un seguit de manyagues i va treure un bol de llet , com cada matí, amb galetes esmicolades , que tant li agraden a la gosseta Míldiu.
Desprès de tot el mati tombant per aquí i per allà , arribaren a l’últim carrer del barri, i com sempre la mare fa mig tomb i tornem-hi. Mai de la vida la gosseta míldiu havia sortit d’aquells carrers i el cert es que se’n moria de ganes i el cas es que la mare pocs cops n’hi havia parlat del que hi havia mes enllà, però tots ells amb certa amargor, però tot això no feia esvair les ganes de la gosseta míldiu en recórrer aquells carrers.
Així va ser com una nit, la gosseta míldiu va marxar d’amagat cap aquells foscos carrers, va ser mes forta la curiositat que no pas tots els consells de la mare.
Set dies i vuit nits mes enllà , la gosseta míldiu va tornar, amb els ulls mes tristos que mai i amb ben poques ganes de parlar.
No li va explicar a la mare tot allò que hi havia trobat, però no calia, la mare prou que ho sabia el pa que hi donen per aquells carrers, la mare va acollir la gosseta míldiu entre les seves cames i li demanar excuses: Benvinguda i perdona’m nineta meva per haver-te negat la realitat tot aquest temps, ja ho has vist oi?, tots els carrers semblen iguals i en tot i cada un d’ells s’hi veu una llibertat.
Però d’altres gossos que manen, marquen les cantonades per delimitar la nostra llibertat que ens podem moure per allà, si! però sempre sabent , que ells hi manen i que sempre son per allà, per totes i cada una de les nostres passes, que no val a badar , on la llibertat la disfressen de tot de normes que cal complir si no vols queixalada, que la pau es una disfressa que deixen nua de tanta manca de privilegi...
La gosseta míldiu assentà amb el cap i li digué a la mare, tot tornant-li la lluentor als ulls: Mare jo vull ser gran, vull llegir i estudiar, fer-me forta i valenta, per tornar a aquells carrers i plantar cara a tots aquells gossos que neguen la nostra voluntat d’existir i ens amaguen en la fictícia llibertat d’aquest carreró .Mare si us plau explica’m tot allò que tu saps, ho vull saber tot.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos.
Sota la caseta de dalt de l’arbre hi hem fet un mon en un pam i mig, tothom hi es benvingut, tothom hi es convidat, tot aquell que s’abanderi del respecte hi es ben rebut, en el nostre mon el respecte es mutu, no es, el nostre mon el delimitem quatre franges en un punt, d’aquí en fem la nostra senyera i per totes les nit patides hi posem un estel, i d’aquí l’anomenem el nostre emblema, una senyera estelada; com be us deia tothom i es ben rebut, tant ben rebut com aquella llum , aquella llum que entra pel sud, i emplenade claror tots els racons, enlluerna per igual a tots els racons, ni mes ni menys, a tots per un igual, la nostra parla com aquesta que llegiu , i amb això el nostre mon resta unit per quelcom mes que un mar , de Fraga a Maó , de Salses a Guardamar i amor a cada port, però els de dalt de l’arbre van sortir del no res i han assolit els cims mes alts de la misèria, no obstant la terra no es lliure i l’aire es brut, el mar es molt mes verd del compte i existeix la llei de l’embut, vivim fent víctima la generositat de la terra i no oblidem la cruesa del sometent , nosaltres fem i ells ho anomenen , la nostra remor els fa nosa , com de bonic seria sortir al carrer i no trobar-se amb dos indrets, Anhelem claror, una altra llum que de ben segur farà les ombres mes curtes i primes, a cops escalfarà poc, però serà una altra llum, una altra llum que assecarà la saó en irregulars esquerdes i les peculiars llàgrimes dels ceps com vitralls guarniran el camp,
en aquesta altra llum s’assenyalarà el fum, el fum d’un foc difunt, d’una brasa roja en un, un per un, aclarint el sol d’un dia fotut, un mati de malura vençuda, serà ja de nou una altra llum, cap color uniforme i com no! Cap uniforme, farà paisatge de l’horror,
de la por d’ésser, desapareixent entre foscors simultànies a tall de ferir,a tall de robar-nos la claror, aquesta altre llum que anhelem i que mica en mica anem rebent.
Indignació i perplexitat és allò que ens va quedar dimarts, a molts dels assistents en el ple de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès; indignació en veure la manca de valentia empresa per tots els grups municipals excepte la CUP, alhora de defensar un veí de la vila, alhora de dir en veu alta, que en David Sánchez ha estat en el punt de mira d’una jutgessa que es mou per motius estrictament polítics. I recordo que estàvem en un estament polític, com és el ple i l’ajuntament, que com se sap, forma part d’aquesta creuada judicial ja que va sol.licitar l’indult en el seu dia i no només això, sinó que també va rebre un cop de porta als nassos el dia que es va adreçar a Barcelona, amb l’entrevista concertada amb la jutgessa en qüestió, i per tant va poder tastar les formes d’aquesta jutgessa i la seva voluntat de diàleg. El ple de l’ajuntament coneixia sobradament els fets succeïts i com ha anat el procés en els dies posteriors a la detenció i queda ben reflectit que el procediment és ple d’irregularitats, per tant, quina és la magnitud de la ceguesa d’aquest Ajuntament? Recordo que també es va aprovar una moció en defensa dels expedientats per la UAB amb dos vots a favor i dinou abstencions, potser un fet històric. Fins a on arriba la hipocresia, de fer moviments de cara a la galeria, i que a l’hora de fer la seva feina,que aquesta no és altra que vetllar per tots el vilafranquins/es, es decideixin a no voler donar suport a una querella, que l’única cosa que demana és posar en manifest el mal fer de molts jutges entossudits en criminalitzar els moviment socials i el conjunt de l’esquerra independentista. I ens quedem en la perplexitat i la certesa, que el dia que qualsevol altre vilafranquí/a es creui en el punt de mira d’aquesta jutgessa o de qualsevol altre membre d’aquesta creuada feixista, l’Ajuntament i la resta de grups municipals (PSC, CIU, PP, ERC i IC) de la seva vila se’n rentaràles mans. i no només això, a sobre no tindran la valentia necessària per exposar-ne les raons, les raons que tots els assistents al ple reclamem, i això només té un nom, COBARDS! I que quedi clar, que el vostre silenci us en fa còmplices.
ATUREM L’EMPRESONAMENT DEL DAVID DE LA FORNAL!
Mireu aquest video i jutge-ho vosaltres mateixos, es una mica llarg però val la pena.
A quarts de tres de la matinada del dia 6 de gener es va detenir en David de l’Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès, amb un espectacular desplegament policial quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d’Esquadra l’esperaven fora de La Fornal per detenir-lo i, sense informar-lo sobre el motiu de l’arrest, el van traslladar a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l’assistència d’un advocat. Hi passà la nit, fins que el van traslladar al jutjat de guàrdia de la vila on, finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, li van comunicar el motiu de la detenció i de l’empresonament immediat.
La detenció i l’execució d’ingrés a la presó es basa en una ordre de crida i cerca dictada el mes de maig del 2008 —que no havia estat notificada— arran d’una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.
Malgrat que la mateixa legislació estableix que no es pot ingressar a la presó amb una pena inferior a dos anys, la titular del Jutjat Penal núm. 15 de Barcehttp://davidvilafranca.blogspot.com/lona, Isabel Gallardo, ha recuperat uns antecedents per insubmissió, ja cancel·lats, per tal de poder segrestar en David de La Fornal.
Persecució política contra més de deu anys de lluita
Han passat deu anys des d’aquells fets del 12 d’octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha continuat treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca. La seva militància és àmpliament coneguda perquè és una de les persones que regenta la seu social de l’Associació Cultural La Fornal. Però l’activa militància d’en David es remunta a anys enrere, a la lluita contra el Servei Militar Obligatori. S’hi comprometé fent-se insubmís i va ser condemnat.
Aquests anys de lluita i compromís han situat en David en la lògica de la persecució política, i expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:
— Considerar com a antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.
— Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Aquests fets ja jutjats suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, són incompatibles amb la privació de llibertat. A més, les penes d’aquesta condemna van prescriure el 2005. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc; victòria parcial dels qui, com en David, continuen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.
— Enviar-lo a la presó per la ben poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després d’uns quants mesos d’estar oficialment en crida i cerca, ningú no havia notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrere la barra de La Fornal i, com un independentista més, sortir contínuament al carrer per mobilitzar-se en diferents lluites.
Avui, anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, en David arrossega una ordre de crida i cerca que implica l’ingrés immediat a la presó.
Per això, exigim que s’arxivi immediatament el cas i que, en conseqüència, es deixin sense efecte tant l’ordre de crida i cerca com la citació que obliga en David a comparèixer davant la justícia espanyola per ingressar a la presó.
jordhill |
Cosetes |
dimarts, 30 de desembre de 2008 | 16:13h
Ha estat un bon any aquest!! Com si parléssim del vi, ja ho veus , ha estat un bon any aquest!! Quins collons !! Un any que ha perpetrat i evidenciat a viva veu la precarietat de les nostres vides i la fragilitat de la nostra estabilitat, ja ho deien que el comunisme no era tot allò que deien, però davant nostre tenim l'evidencia, que el capitalisme si que ho es allò que sembla...i es, ara tothom pateix per l'any vinent, jo tambè , si no mentiria, però benvingut sigui, donem la benvinguda al ridícul, passeu, passeu , i no oblideu d'aplaudir als grans capitans regalant els nostres impostos als bancs, aquells que ens han empès on som , si home si, també han alleugerit la despesa als empresaris pels acomiadaments, massius o no, bonic mot el de ERE, ves qui ho havia de dir, potser haurien d'aplicar la seva llei anti terrorista a tots aquests terroristes empresarials, per abocar centenars de milers de famílies a la màxima precarietat, m'agradaria veure sobreviure tots aquest individus vivint amb el que l'atur dona als acomiadats, veient com tot pujarà , per què tot pujarà l'any vinent, de les autopistes que ja ho han dit, fins la llum i tot allò de primer consum.
Per que collons , si ells trenquen els plats els hem de pagar nosaltres.
.
