VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

14 de juliol de 2018
0 comentaris

Patrimoni mundial

Ahir [10 de març de 2017] es va decidir quina serà la candidata, en representació de l’estat espanyol, per figurar al Patrimoni Mundial de la UNESCO, i l’elegida fou el Risco Caído i els espais sagrats de muntanya de Gran Cànaria (el nostre Priorat, que també hi opta, haurà d’esperar uns mesos).

Descobert el 1996, el Risco Caído, situat a la Caldera de Tejeda de Gran Canària, és un almogaren (“temple” o “lloc de reunió” en la llengua dels guanxes) i constitueix un singular i excepcional complex arqueològic de caràcter religiós i astronòmic dels aborígens canaris. Risco Caído forma part del denominat espai sagrat de les muntanyes de Gran Canària (1), que alberga un conjunt de manifestacions i obres de caràcter arqueològic d’una cultura que evolucionà, en total aïllament fins l’arribada dels primers mariners del sud d’Europa els segles XIII i XIV. Hi destaquen, a més del Risco Caído, el complex arqueològic de la Sierra de Bentayga, la Mesa de Acusa i el Santuario de Risco Chapín.

Els assentaments troglodites de la Caldera de Tejeda constitueixen una mostra irrepetible d’hàbitats humans en cultures insulars, il·lustrant un nivell d’organització de l’espai i de gestió adaptativa dels recursos. La fusió dels escenaris naturals amb els assentaments de les coves rupestres crea un autèntic “paisatge cultural” que manté les seves connotacions simbòliques i cosmològiques.

Hem esmentat el caràcter astronòmic o cosmològic d’aquest paratge, i és que al Risco Caído es dona un fenomen ben curiós (esquerra), que ens recorda Stonehenge o Montsegur i, a casa nostra, el campanar de la Prioral de Reus o el rosetó de la catedral de Palma: durant el solstici d’estiu, la llum del sol penetra a l’interior per una escletxa i recorre les parets decorades amb triangles tallats a la pedra. Hom ha especulat que això tingui una significació relacionada amb la fertilitat (en aquest sentit, els triangles i el raig de llum són poderosament simbòlics).

Si Risco Caído i els espais sagrats de muntanya de Gran Canària assoleixen ser inclosos (el juliol del 2018) a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, s’afegiran a altres béns culturals o naturals canaris que ja ho han aconseguit en anys anteriors: el parc nacional de Garajonay (a la dreta), a la Gomera (1986), San Cristóbal de La Laguna (1999), el parc nacional del Teide (2007) i el silbo gomero (2009), aquest en qualitat de patrimoni immaterial de la Humanitat.

[Apunt publicat originalment el 10 de març de 2017; a la 42a sessió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, celebrat a Bahrain el juny-juliol de 2018, el Risco Caído i els espais sagrats de muntanya de Gran Canària no han estat inclosos a la llista del patrimoni, malauradament; informació extreta de riscocaido.grancanaria.com; imatges: riscocaido.grancanaria.com, laprovincia.es, gobiernodecanarias.org] 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!