El visitant de Rio, si aquests dies s’afarta de rècords i medalles, té altres atractius molt més interessants per passar el temps en aquella ciutat brasilera. Per exemple, pujar al Pâo d’Açúcar, la característica muntanya que presideix l’entrada a la badia de Guanabara. Sembla que el seu curiós nom prové del conreu de la canya de sucre al Brasil, on els blocs de sucre eren apilats, abans de destinar-los a l’exportació, en forma de cons denominats “pans de sucre”.
El pic fa només 396 metres d’altura, però la seva presència i situació fan que sembli molt més alt. Això no impedeix que sigui un observatori privilegiat per gaudir d’un panorama impressionant. I per arribar-hi, res millor que fer servir el bondinho, el telefèric que salva el desnivell en dos trams. Fou inaugurat el 1912 i és el més antic de l’abans denominat “tercer món”. El nom prové de bonde (tramvia) pel fet de que les primitives cabines del telefèric (a la dreta) tenien una certa semblança amb les carcasses dels tramvies antics de Rio (avui en circulació). Les actuals cabines, més àmplies, són del 1972, any en què la instal·lació fou sotmesa a una profunda renovació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!