VIA A VIA

Després d’unes vacances massa llargues, reprenc una nova etapa de Propera parada…, i ho faig parlant d’una estació de tren ben significativa: La Plana-Picamoixons. Hi vaig estar ahir després de dècades de no fer-ho. Hi havia passat de jove quan, per anar a algun campament escola, preníem aquells característics trens automotor que per dins semblaven un autocar i que feien la ruta entre Tarragona i Lleida.

En una ocasió no només hi vaig passar: vaig haver-hi de romandre una bona estona (hores, potser) esperant fer l’enllaç entre un tren i un altre. Perquè la Plana-Picamoixons, més que servir aquests dos petits nuclis de població de l’Alt Camp és una estació d’enllaç: allí hi conflueixen els trens que vénen de Barcelona i Sant Vicenç de Calders amb els que vénen de Tarragona i Reus per dirigir-se a Lleida. La imatge il·lustra la confluència d’ambdues vies. Una confluència que, a més, és ben significativa. Documentant-me una mica sobre la qüestió, resulta que les dues línies que s’uneixen a l’estació pertanyien respectivament a les dues grans companyies predecessores de la RENFE: la famosa MZA (Madrid-Saragossa-Alacant) i la dels Ferrocarrils del Nord.

Malauradament, com passa a la majoria d’estacions del país, la Plana-Picamoixons és avui, malgrat seguir sent parada dels trens, un edifici mig abandonat, sense guixetes, ni personal, ni servei de cap mena, ni vigilància, però profusament “decorat”. La placa que recorda el centenari de l’arribada del ferrocarril no s’ha salvat dels “artistes”:

Contrapunt del tot significatiu a aquest abandonament és la línia d’alta velocitat que discorre a poca distància i que, amb trens ben equipats, pulcres i veloços, transporta els viatgers a la capital del reino. Una capital responsable en ben bona mesura de que els nostres trens i estacions estiguin com estiguin. Un bon argument, l’enèssim, per dir-los adéu.

[Imatges: fotos de l’autor]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!