VIA A VIA

Teníem pendent parlar dels Brugeoises, els primers trens del metro de Buenos Aires, en ocasió del seu centenari, i amb algun retard arriba aquest apunt.

Els Brugeoises es deien així pel fet d’estar fets a la fàbrica de l’empresa Brugeoise et Nicaise et Delcuve, que com el seu nom indica estava situada a la ciutat flamenca de Bruges. També se’ls coneixia per los belgas o las brujas. Els cotxes foren fabricats entre 1911 i 1919 i van estar en servei a la línia A fins l’11 de gener de 2013, ara fa un any. Van estar en servei, doncs, noranta-nou anys.

He trobat a la Wikipèdia (com no) algunes curiositats sobre aquests cotxes. En el sistema de frens, la fricció produïda per les sabates impregnades de creosota (una mena d’antisèptic) i les rodes produïa una olor molt característica, diferent de la de la resta de trens. Parlant de frens, el lloc de conducció incorporava el sistema conegut com a “home mort”, un botó que calia prémer permanentment per tal que el tren corregués; en cas d’indisposició del conductor, frenava indefectiblement. Quan he llegit això no he pogut evitar pensar en l’accident del moderníssim (aparentment) ferrocarril de Santiago, l’estiu passat.

Més coses. Els Brugeoises van estar pintats de tres colors segons les èpoques: celeste grisenc fins el 1939, moment en què alguns van passar a ser de color marfil amb una banda marró; poc després els vagons van adoptar la combinació cromàtica amb què es van jubilar: gris clar a dalt i blau fosc a baix, separat per una ratlla groga. El 1986, el govern Alfonsín va decidir reinstaurar el tramvia pels carrers de Buenos Aires i sis cotxes Brugeoises van ser repintats de color verd per prestar-hi servei: per aquest motiu eren coneguts com lagartos. No van durar gaire i tots van ser desvallestats menys un que conserva l’Associació d’Amics del Tramvia.

La foto que il·lustra l’apunt és de l’interior d’un dels trens. No té gaire anys, però conserva aquell aire demodé dels trens d’abans: bancs de fusta (havien estat entapissats), anelles per subjectar-se, els llums… Realment encisador. Comprenc perfectament que haguessin de treure’ls de circulació, però és una verdadera pena no poder fruir-ne.

[Imatge: Wikipèdia]