VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

12 de maig de 2013
0 comentaris

Metro per a tothom, ja no ve d’aquí

El setmanari del Camp de Tarragona i del Penedès NotíciesTGN publica un article del geògraf Jaume Casañas proposant un “Metro del Penedès”. No em resisteixo a comenatar-lo i aquesta és la resposta que he enviat a la publicació:

 

Metro Penedès: per què no? Perquè no ho és.

 

 

 

Voldria comentar l’article de Jaume Casañas aparegut al darrer NotíciesTGN. Casañas es pregunta retòricament perquè no un metro al Penedès i jo li he de respondre que no, perquè no ho seria. Les ganes de ser el que no s’és fa que s’emprin paraules que no es corresponen amb la realitat. La paraula metro o metropolità ha designat tradicionalment aquell ferrocarril que circula a un nivell diferent al del carrer (diferenciant-lo, per tant, dels tramvies) i que serveix bàsicament els habitants d’una gran ciutat.

 

 

 

Potser el prestigi que comporta tenir metro, és a dir, de ser una gran ciutat, és el que ha portat a estendre’n la denominació a realitats diferents. A casa nostra, tot va començar quan als responsables de Ferrocarrils de la Generalitat se’ls va ocórrer crear el “Metro del Vallès” i el “Metro del Llobregat”, amb el pretext de l’increment de freqüències de pas dels trens en aquelles dues línies. Ignoro si es mantenen les freqüències: l’equívoca denominació del ferrocarril, sí. Ara veig que algú proposa una cosa similar amb un tram de rodalies entre Barcelona i Sant Vicenç de Calders. Basat en l’existència d’una conurbació entre Sitges i el Vendrell (afirmació que trobo un pèl exagerada, però que no discutiré) es proposa la implementació d’un “Metro del Penedès”. Tot plegat recorda una mica el “cafè per a tothom” autonòmic, substituint aquí l’estimulant beguda per una modalitat concreta de transport.

 

 

 

Dit això, estic plenament d’acord en el fons de l’article de Casañas, en el sentit d’estudiar una freqüència de pas de 15 minuts (o menor, si pot ser) en aquell trajecte, que ajudi a la compactació del territori, que millori la mobilitat dels seus ciutadans i, com proposa Casañas, fins i tot reforci l’oferta turística de la zona.

 

 

 

[A continuació, l’article de Jaume Casañas a què fa referència l’apunt; imatge: l’estació de Vilanova i la Geltrú, www.vilanova.cat]

 

Jaume Casañas
Geògraf 

Que la franja marítima de l’Àmbit Funcional de Planificació del Penedès funciona com una única conurbació podria ser una bona hipòtesis per començar una investigació.

En els últims anys, la morfologia urbana dels municipis que hi ha entre Sitges i el Vendrell ha anat creixent, fins que algunes parts d’aquests municipis  s’han ajuntat formant un continu urbà. El passeig marítim n’és un molt bon exemple.

Resulta que les vies de comunicació entre aquests municipis són la C-31, la C-32 i les Rodalies de Barcelona, un servei operat per Renfe.

Els últims mesos alguna cosa s’està movent per tal d’afavorir la mobilitat entre tots aquests municipis: recollida de firmes per part d’una coordinadora ciutadana, reclamacions de polítics fetes pels dos consells comarcals, el del Baix Penedès i el del Garraf…i, de moment, sembla que està donant uns primers fruits…

El que proposem amb aquest escrit és una opció que podria afavorir la mobilitat interna entre aquests municipis, que permetria la compactació territorial del conjunt de la conurbació i ajudaria, i molt, a la recerca de la complementarietat entre tots aquests municipis. Es tracta d’elaborar un projecte per tal de definir un Metro del Penedès.

Es tractaria de cercar una possibilitat que consistiria a tenir un servei de metro, combinat amb el Rodalies de Renfe, ja existent, per tal de donar una freqüència de pas entre Sant Vicenç de Calders i Sitges d’un tren cada 15 minuts.

No podem canviar el territori que tenim, i que segurament és un dels més castigats per la crisi, de tot Catalunya, però el que no hem de defugir mai és d’intentar trobar solucions per fer-lo més competitiu en l’àmbit econòmic i també en l’àmbit social.

No parlem només de mobilitat, aquest projecte del Metro del Penedès pot tenir un seguit d’aplicacions en d’altres camps com, per exemple, el turístic. Per exemple, poder combinar l’entrada als museus del Vendrell, Calafell, Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Sitges amb el tiquet d’aquest hipotètic Metro del Penedès, oferint així tot un ventall de possibilitats al visitant i fent l’oferta turística de cada municipi més atractiva gràcies a aquesta complementarietat.

I per no oblidar la visió de conjunt que s’ha de tenir de l’Àmbit Funcional de Planificació del Penedès, aquesta proposta es podria allargar fins a Gelida, passant per Sant Vicenç de Calders.

En breu, i gràcies a les gestions del Consell Comarcal del Baix Penedès, el servei de Rodalies de Renfe de Tarragona i de Barcelona es trobarà a Sant Vicenç de Calders, un exemple més que si una cosa té bona el Penedès és la seva localització. Aprofitem-ho internament per fer del nostre territori un territori competitiu i atractiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!