VIA A VIA

L’aparatosa cacera als dos sospitosos de l’atemptat de Boston ha trasbalsat la vida quotidiana dels habitants de la capital de Massachusetts. Per exemple, tancant el servei de metro de la ciutat, una decisió més de cara a la galeria que realment eficaç. Però aquest no és el tema d’avui. La fugaç emergència a l’actualitat del metro de Boston m’ha fet recordar la cançó de gènere folk titulada MTA que aquí va popularitzar el grup Nuestro Pequeño Mundo. MTA són les sigles de Metropolitan Transit Authority, l’ens explotador del transport públic de l’area metropolitana de Boston, creat el 1947, i antecessor de l’actual ens, el Massachusetts Bay Transportation Authority (MBTA). I d’aquestes sigles va sorgir el títol de la peça musical que és, curiosament, una cançó composta per a una campanya electoral.

Fou a les eleccions municipals de 1949 quan un dels candidats, Walter O’Bryan, del Partit Progressista, abanderà la protesta contra un impopular augment de tarifes del metro de Boston. Les autoritats del moment havien implantat un suplement de cinc centaus als viatgers que baixessin a determinades estacions de la xarxa i contra això va sorgir la cançó que avui comentem.

Parla d’un home que es diu Charlie que, després de pagar religiosament el preu del bitllet (10 centaus), no pot abonar els 5 centaus extres quan acaba el seu recorregut i es veu condemnat a viatjar sense poder sortir de les instal·lacions. “Alguna vegada va tornar? No, ell mai va tornar” fa la lletra. La darrera estrofa de la cançó electoral és de to reivindicatiu i té una sorprenent actualitat:

Ciutadà de Boston, no creus que és un escàndol
que el poble hagi de pagar i pagar?
Uneix-te a Walter O’Bryen i combat l’augment de tarifa:
treu el pobre Charlie del MTA!

Cal dir que a Walter O’Bryen no li van anar bé les coses. Va quedar en cinquè lloc a les eleccions i ben aviat va estar en el punt de mira del Comitè d’Activitats Antiamericanes de McCarthy. La cançó, al seu torn, va quedar “contaminada” per aquest fet i per tal de poder seguir fent-ne difusió (i que esdevingués un clàssic de la música folk), van modificar-ne lleugerament la lletra: van canviar “Walter” per “George” i llestos.

Avui el problema de Charlie no es podria repetir perquè, com a la resta de ciutats, els usuaris viatgen amb una targeta de prepagament, vàlida per determinats trajectes o dies. En honor seu, la targeta es diu “Charliecard”.

[Imatge: www.boston.com]