VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

26 d'octubre de 2012
0 comentaris

El tren de la besàvia

La bústia de casa em reservava ahir una sorpresa. Era un d’aquells prospectes d’agència de viatges amb ofertes de curtes excursions, destinades preferentment a la tercera edat. Fins aquí, res d’especial. El cas és que una de les sortides programades és al País Basc, Biarritz, Saint-Jean-de-Luz (o millor dit, Donibane Lohizune), etc., incloent un atractiu completement desconegut per mi: el Tren de la Rhune.

El Tren de la Rhune (en èuscar, Larruneko tren txikia) és un dels pocs ferrocarrils de cremallera que circulen per l’estat francès. Va ser inaugurat el 1924, té una longitud de 4,7 km, i uneix el Coll de Saint-Ignace, prop de Sara, amb el cim de la Rhune, a 905 metres d’altitud, a la frontera entre els estats francès i espanyol. Conserva el mateix material mòbil de la seva posada en servei, uns vagons de fusta envernissada proveïts d’uns aparatosos pantògrafs dobles que li serveixen per prendre un corrent de 3.000 V, trifàsic 50 Hz. Altres dades d’interès del tren són la seva amplada de via (1.000 metres, igual que els seus “germans” de Montserrat i Núria) i el desnivell que salva, un 270 per mil.

Atractiu turístic de primer ordre, el tren de la Rhune va estar en perill quan a alguna ment preclara se li va ocórrer proposar de construir una carretera. La població de Sara, cabalment, va rebutjar-ho en un referèndum (allí no posen trabes per fer-ne) el 1987.

Ah, que no se m’oblidi: una besàvia meva va néixer a Sara. Un altre motiu per estimar aquest entranyable trenet.

[Imatge: fr.wikipedia.org]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!