VIA A VIA

S’ha iniciat avui al CaixaFòrum de Tarragona un cicle de conferències, dictades per Joan B. Culla, sobre les biografies de cinc personatges del segle XX (Nicolau II, Mussolini, Roosevelt, Gandhi i Adenauer), que representen cinc característics processos històrics (respectivament, la Gran Guerra, l’ascens del feixisme, la depressió econòmica, la descolonització i la construcció de l’Europa unida).

El professor Culla, amb el seu estil professoral, rigorós però molt amè, ha començat el cicle parlant de qui fou el darrer tsar de totes les Rússies, del seus vessants humà (personatge casolà, familiar, tímid, a qui causava aversió l’exercici del poder) i públic (el context de la Rússia de l’època, l’inici de la industrialització, el creixent descontentament popular, la catastròfica guerra amb el Japó, l’aixecament del 1905, l’esclat de la Guerra Europea i, finalment, de la Revolució Russa que el va fer abdicar primer, empresonar després i assassinar el 1918.

Com era inevitable, l’actualitat més immediata ha fet acte de presència tant a la intervenció de Culla com al col·loqui posterior, quan s’ha esmentat l’ex (i futur) president Putin, que ha rescatat bona part de la simbologia tsarista, des de l’escut fins als uniformes vuitcentistes, per tal d’aparèixer als ulls del poble com un nou tsar, autoritari i temut, però també eficient i idolatrat.

Nicolau II no va voler o no va poder escometre les grans reformes socials i democràtiques que el seu anquilosat règim demandava, i així li va anar. Déu no va salvar al tsar. Casualment avui, una néta del seu cosí, Elisabet II, compleix seixanta anys en el tron. Déu sí salva la reina. Potser hi té a veure, en part, que la monarquia britànica sí que ha sabut en cada moment de la seva història fer a temps els canvis necessaris.

[Cicle Crisis i figures del segle XX, tots els dilluns al CaixaFòrum Tarragona. Propera conferència, 13 de febrer, a les 19 h.: “Mussolini i el feixisme italià”]