VIA A VIA

L’escena.

Un nombrós grup de persones, de la més variada tipologia, decideixen en assemblea les millores que volen demanar-li a la companyia telefònica: SMS gratis, tarifes horàries, etc.

El missatge.

És una companyia tan i tan democràtica que fa cas del que la gent li demana. Fantàstic.

Per què em posa nerviós?

Per què ens posa nerviosos a tots? L’estètica 15-M passada pel colador xinès de la publicitat dóna com a resultat aquests penosos anuncis. Jo, que no sóc precisament un “indignat” m’he indignat realment veient-los. O sigui, una companyia que fa i desfa, que té uns bons beneficis mentre redueix plantilles i que té el servei d’atenció al client que tots hem patit alguna vegada, es permet banalitzar unes assemblees que, per imperfectes que siguin, no deixen de ser uns processos democràtics de presa de decisió. Algú creu que, a la realitat, ferien el més mínim cas a la petició d’algú de nosaltres? No sabríem ni on adreçar el correu, d’opac que és el seu sistema d’atenció als usuaris.