Documental de Xavier Gassió sobre la figura d’Eva Perón. Comença amb les impressionants exèquies als carrers de Buenos Aires i es centra amb la gira europea que va fer el 1947, especialment en la seva intensa activitat a l’estat espanyol, convenientment registrada per les càmeres del NO-DO. Les entrevistes amb els seus biògrafs o amb persones que la van conèixer permeten saber detalls d’una dona adorada i odiada a parts iguals, del seu caràcter, de la seva determinació per guanyar una posició social, de la seva infatigable activitat en favor dels més desafavorits, del seu gust per la roba cara i les joies com una paradoxal manera de criticar les classes acomodades, etc. Perquè el peronisme era (i en part segueix sent) això: una sorprenent contradicció que només entenen els argentins. La pel·lícula acaba com havia començat: parlant del cadàver d’Evita, que va passar per una odissea que ja és una altra pel·lícula en si mateixa.