VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

21 d'octubre de 2011
0 comentaris

Històries de la caixa tonta (9)

No sé si és perquè la televisió era analògica i menys evolucionada que ara, però juraria que abans els aparells s’espatllaven amb més facilitat. Parlo d’un seguit de símptomes ben habituals als anys seixanta i setanta, tant en la imatge (ratlles, neu, el que a casa en dèiem puces) com en el so (de sobte emmudia). Quan més distret estaves mirant Ironside o Superagente 86, patapam!, la tecnologia et feia la guitza.

“És d’ells” era el comentari habitual quan la culpa era de l’emissió o de l’antena. Ells era Televisión Española, o sigui Prado del Rey i el repetidor del Tibidabo, a Barcelona. Després d’uns moments d’incertesa, podia ser que aparegués un rètol que deia “Rogamos disculpen la interrupción de nuestro programa. Permanezcan atentos a la pantalla. Gracias“. Si puc transcriure tan fidelment la frase és perquè, efectivament, ens quedàvem absorts mirant la pantalla, llegint i rellegint el missatge fins a memoritzar-lo, amb l’esperança que tornés la normalitat, però aquesta a vegades es feia esperar.

Si, per contra, l’origen de l’avaria no era “d’ells” sinó de “nosaltres”, llavors al pare li tocava fer de mecànic aficionat. Li agradava fer-se amb un tornavís i revisar fusibles i transistors, però era només això, un aficionat, i no sempre podia solucionar la pana. Qui més en sabia era un oncle meu que s’hi dedicava professionalment. Quan venia a casa, jo sempre pensava el mateix: “si ara s’espatlla la tele, el tiet ens l’arreglarà de seguida”.

Aquest oncle vivia a l’estranger i, per tant, no venia gaire sovint a casa. Quan vam ser nosaltres que el vam anar a visitar, ens va mostrar el seu taller de reparació de ràdios i televisors. Em va sorprendre la quantitat d’aparells que tenia: la gent els hi deixava per reparar però després ningú no es molestava en recollir-los. Ens va comentar: “us podeu endur tots els que vulgueu”.

Avui la gent encara té menys miraments: deixa el televisor avariat al contenidor de les deixalles i se’n compra un de nou. “Se m’ha espatllat la tele? Doncs en compro una de nova al Media Markt. Jo no sóc tonto!”

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!