VIA A VIA

Des que va entrar el primer televisor a casa fins ara, la publicitat sempre hi ha tingut una presència clara. És igual que le tele fos franquista o aperturista, és igual que fos en blanc i negre o en color, és igual que fos pública que privada. Cada ics minuts de programació de totes les cadenes sempre han aparegut els anuncis per recordar-nos què cal comprar per necessitat o per ser més feliços.

Hi ha anuncis que han passat a formar part d’allò que se’n diu “memòria col·lectiva”. Alguns no desmereixerien de la secció “Anuncis que em posen nerviós”, mentre que altres em desperten una mena de nostàlgia. Faig un repàs dels que em vénen al cap una xafogosa tarda de dijous:

* El d’una marca de cafè, potser Marcilla. Els grans de cafè adoptaven forma humana fins que els ordenaven ¡Vamos chicos, al tostadeiro! i tots queien en una mena de parola per a ser torrats, empaquetats i comercialitzats. Aquella escena em feia patir molt. Pobres granets de cafè.

* També em feia patir el dels pinsos Sanders. Era una mena de triangle, el logotip de la marca, a través del qual passaven gràcilment tota mena d’animals de granja, fins que arribava el torn d’un porc que, de tan gros, hi quedava immobilitzat. La frase que deixava anar el pobre animal ha passat a la història: “yo también prefiero Sanders…”

* N’hi havia de més o menys còmics. Un que recordo era el d’una màquina d’afaitar. A un tal Baldomero li preguntaven “Eres guapo, joven y con dinero… ¿qué más quieres, Baldomero?” Naturalment, el què volia era la maquineta publicitada. Era Philips?

* Un altre que feia gràcia a nens com jo era el protagonitzat per la Gracita Morales, coneguda per la seva veu de pito i pels papers de chacha, que ens torturava les oïdes amb aquell “Tomate frito Sooooolís. Si no, no tiene gracia.”

* Per acabar, un que em feia tronxar. Era de cotilleria i apareixia una senyora gran que li confiava a una amiga: “La faja me está matando…“. Els problemes de la dona s’arrenjaven de seguida amb el producte anunciat, de no sé quina marca (Playtex? o potser era el famós Cruzado Mágico?).

(continuarà)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!