Al cor d’Europa

Novament el transport públic ha estat l’objectiu de l’odi i la barbàrie. Molt ens temem que no serà l’últim despropòsit que patirem en aquesta Europa que, al contrari del que deia el poeta, ja és pobra, bruta, trista i dissortada, però que, en canvi, estimem amb un desesperat dolor. Però sabrem vèncer la por, superar les dificultats i defensar els valors de llibertat i tolerància que han fet que siguem el que som.

En record i homenatge a les víctimes de l’estació Maelbeek/Maalbeek del metro de Brussel·les i de l’aeroport de Zaventem.

 

Amunt, mossèn Tronxo!

La mort de mossèn Ballarín ha tornat a l’actualitat, ni que sigui de refiló i per unes poques hores dues instal·lacions de transport per cable per accedir al santuari de Queralt, on el peculiar capellà culer dels puros va estar-hi destinat (desterrat, segons algunes llengües viperines) molts anys.

Es tracta del funicular construït l’any 1966, en ocasió de la visita de Franco al santuari. Sembla ser que la instal·lació va ser feta de pressa i corrents, perquè durant el viatge inaugural d’ascensió hi P050712317hagué alguns problemes tècnics (concretament sortiren unes espurnes de la via al pas del vagó), suficientment sospitosos perquè el dictador, molt valent ell, decidís fer el viatge de baixada a peu. El funicular (per ser més exactes, un ascensor inclinat) quedà sentenciat amb aquell viatge inaugural i aviat fou abandonat (imatge de dalt).

Molts anys després, el 1991, en ocasió del 750è aniversari del santuari (i quan mossèn Ballarín ja no el regia), s’inaugurà un nou ascensor inclinat, actualment en servei, que permet als visitants accedir al recinte des de l’aparcament. L’únic vehicle (imatge de baix) salva un desnivell de 26 metres a una velocitat d’1,2 metres/segon.

untitled (49)

[Imatges: www.elpuntavui.cat, www.trenscat.com i www.naciodigital.cat]

De la ceca a la meca…

De la ceca a la meca i la vall d’Andorra, diu la dita. Fent ordre de papers m’han aparegut avui dos retalls de diari dels anys noranta que parlen ambdós d’un projecte de metro a Andorra. El primer fa referència a l’anunci, per part del llavors cap de govern Marc Forné, de que s’estava fent un estudi de viabilitat d’un “metro lleuger” (sic) entre Sant Julià i Encamp, pensat per reduir l’intens trànsit que, sobretot el cap de setmana, pateixen les carreteres d’aquell Principat. Dos anys després, una altra notícia parla de que dotze empreses havien recollit les bases per redactar un projecte de “metro aeri de tracció per cable” (sic de nou) que hauria d’unir Sant Julià i les Escaldes-Engordany. En ambdós casos el trajecte seria per sobre del riu Valira, per tant, ni seria un metro lleuger (subterrani de gàlib reduït) ni un metro aeri (en tot cas, una mena de telefèric). Però no importa: tothom té dret al seu metro, com si fos cafè autonòmic.

I l’ha acabat tenint, disset anys després? Per molt que he mirat, no m’ha semblat detectar-lo les vegades que he estat al petit país dels Pirineus. Corro, encuriosit, a buscar dades al respecte i he trobat algunes notícies: una de Vilaweb del 2004 en què Forné declarava que el metro aeri no seria cap realitat de moment: la planificació urbanística n’era la culpable, però que la intenció era que la infraestructura s’acabés executant la legislatura següent, cosa que no succeí. La segona és que el Pla Urbanístic de 2006 d’una de les parròquies afectades, Encamp, preveia la construcció del transport que ens ocupa i especificava les nou parades que havia de tenir. Una taula rodona sobre infraestructures, celebrada el 2007 a la Cambra de Comerç d’Andorra, ja no es va referir a la qüestió, i en parlar de la mobilitat interna apostava per la construcció de diversos túnels per on fer-hi passar el molt voluminós parc automobilístic andorrà (un cotxe per habitant, una de les taxes més elevades del món!). Quan no puguin ni moure’ls potser reconsideraran els projectes de l’època Forné. Seguirem esperant notícies.

Per cert, en contra del que em pensava (i sospito que molta gent com jo), la dita “de la ceca a la meca” no fa referència ni a un lloc on es baten monedes ni a la capital espiritual dels musulmans. Són simplement dues paraules que sonen bé, i que ja apareixien al capítol 18 del Quixot, per boca de Sancho Panza: “Y lo que sería mejor y más acertado fuera el volvernos a nuestro lugar, dejándonos de andar de ceca en meca y de zoca en colodra, como dicen”. Quines coses, no?

untitled (44)