Hola, metro (i adéu, Albiol)

Ja ni recordàvem com es feia, això d’inaugurar línies de metro. No hi ha hagut tisores ni cintes quadribarrades, però sí els representants de l’autoritat, contents i estarrufats, brandant el bitllet que els ha permès accedir al nou tram de la línia 9 fins a l’Aeroport de Barcelona. No n’hi havia per menys, ateses les magnituds de l’obra (en quilòmetres, en nombre d’estacions, en municipis i barris beneficiats i, ai las, en milions i milions que ens ha costat i ens seguirà costant).

Una infraestructura d’aquesta envergadura origina, inevitablement, derivades polítiques i avui no han faltat. De caràcter protocol·lari (la ministra s’ha sentit ofesa per no poder assistir-hi), de caràcter reivindicatiu (el president Puigdemont no s’ha estat de criticar el Ministeri de la ministra ofesa la incontestable discriminació que pateix Catalunya en inversions estatals) i de caràcter estrictament partidista (tant per part de Ciudadanos com de l’inefable García Albiol, que ha abandonat ostentosament l’acte, en una estratègia que comença a ser costum entre els unionistes). Doncs adéu.

Però més enllà d’aquestes nimietats i d’algunes crítiques a la concepció de la línia i al seu recorregut (jo també tinc alguna cosa a dir al respecte), avui és un dia d’alegria per a tothom, especialment per a barcelonins, hospitalencs i pratencs. Que l’ús intensiu i extensiu que es faci de la llarga línia inaugurada avui justifiqui plenament el seu laboriós naixement i doni noves raons per estendre les xarxes de transport públic allí on faci falta. Mai n’hi ha prou.

[Imatge: foto Cèlia Atset, www.ara.cat]

 

‘Olha que coisa mais linda’

Aquest és el cap de setmana dels carnavals. Falten sis mesos perquè comencin els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Avui és molt oportú parlar del transport de la ciutat carioca, doncs. Hi ha molta teca en aquella ciutat (el tramvia o bonde, el telefèric del Pâo d’Açucar, el Tren do Corcovado…), però avui ens fixarem en el metro.

El metro de Rio va ser inaugurat el 1974. El seu exigu recorregut comptava cinc estacions. L’horari també era escadusser, pensat per a oficinistes i funcionaris: de 9 a 15 hores. Avui obre de 5 a 24 hores, i quan arriba el carnestoltes brasiler, o sigui ara, es posa en marxa l'”Operació Carnaval” i el servei funciona ininterrompudament les vint-i-quatre hores.

La xarxa actual suma dues línies (verda i taronja) i 36 estacions, Estacaouruguaila darrera en obrir-se, Uruguai (a la imatge). Una tercera línia, la groga, que enllaçarà Ipanema amb Jardim Oceânico, té prevista la seva inauguració el primer semestre d’enguany i forma part dels compromisos de les autoritats carioques amb el Comitè Olímpic Internacional. Veurem si compleixen.

Ja que parlem de l’estació Ipanema (Ipanema-General Osório, per ser exactes), aquesta s’havia de dir Tom Jobin, però a la població no li feia el pes i s’acabà imposant la primera denominació. Tom Jobin, mort el 1994, és conegut per ser el compositor de “Garota de Ipanema” (la lletra és de Vinícius de Moraes). Es quedà sense estació de metro però, en canvi, dóna nom a un dels aeroports de la ciutat. I no només això: les mascotes dels Jocs Olímpics i Paralímpics (a la imatge) han estat batejats, respectivament, amb els noms dels autors de “Garota…”: Vinicius i Tom.

Banner_650_480

Una particuliaritat del metro de Rio, compartida amb altres suburbans llatinoamericans, és que disposa de vagons reservats per a dones. A les hores punta, les garotas (d’Ipanema o no) tenen l’oportunitat de viatjar sense estar pendents dels pops i altres animals de companyia. Ah, els vagons són de color rosa (a la imatge).

Peluqueria-en-el-metro-480x322