El metro estressat

Ja falta poc perquè s’inauguri el tram de la línia 9 del metro fins a l’aeroport de Barcelona. Abans de posar en marxa un servei d’aquestes característiques cal fer un munt de proves per comprovar que tot estigui en ordre, trens, instal·lacions, equipament informàtic, pantalles, escales mecàniques… què sé jo. Proves de caire tècnic sobretot, però n’hi ha una que és un mica especial perquè és una prova “humana”. Es va fer ahir i hi participa una multitud de persones que, a la manera de figurants d’una pel·lícula de masses, reprodueixen els moviments que faran els viatgers quan el metro funcioni normalment, per detectar-hi punts a millorar: aglomeracions a certes estacions, si els rètols són prou orientatius, si hi ha cap problema amb la cancel·lació de bitllets, etc.

D’aquesta prova en diuen “d’estrès”. Què més estressant per a un metro que la gent? Ho dic també per l’episodi que va ser notícia unes hores abans. Una mena de botellón entre Jaume I i Passeig de Gràcia: centenars d’elements, organitzats no se sap ben bé com ni per qui, van entrar en massa al tren per fer la seva particular festa amb drinks & drugs & xumba-xumba. Durant una hora, i davant la sorpresa de viatgers i treballadors de la companyia, la gernació es va dedicar, a més, a deixar les instal·lacions fetes una pena. Això sí que va ser una autèntica prova d’estrès!

Ens diuen que va ser un fet aïllat i que els mals tampoc van ser tants (els costos econòmics no arriben ni a mil euros), però també hem sabut que en altres latituds aquesta moda està proliferant. Doncs si aquí això també va en augment, anem bé per anar a Sants (mai millor dit: tres línies diferents).

 

[Imatge: www.btv.cat]

 

El tren a la via

El primer acte públic del flamant president Puigdemont ha estat la presentació dels nous combois de la línia ferroviària entre Lleida i la Pobla de Segur. Ha estat una feliç notícia per aquest bloc, assedegat com està de novetats positives en el terreny del transport públic, i aquesta n’és una. Aviat en tindrem una altra, la posada en marxa, finalment, del metro fins l’aeroport de Barcelona. És d’esperar que el nou govern donarà un impuls més decidit a tot el que té a veure amb les infraestructures ferroviàries, ara que amb la fase definitiva del procés sobiranista s’albira la resolució de les dificultats polítiques i financeres que ho impedien.

Parlant del procés, el president Puigcercós va fer servir ahir un símil molt ben trobat que em va agradar. El reprodueixo: “posem trens a la via no perquè xoquin, sinó perquè vagin lluny, perquè portin persones”.

[Imatge: foto Lidia Sabaté, www.lamanyana.cat]