L’Ada passa de l’Ana

Dimecres passat van quedar oficialment inaugurades les obres del tren-llançadora que ha d’unir el centre de Barcelona amb l’aeroport del Prat. A l’històric esdeveniment (bé, no tant: una excavadora amunt i avall, el cartell de consuetud i quatre discursets) hi van assistir el conseller Santi Vila i la ministra Ana Pastor, però no l’alcaldessa Ada Colau.

L’Ada va passar de l’Ana. La causa? La batllessa es va assabentar per la premsa que s’iniciaven les obres d’una infraestructura que afecta directament la seva ciutat. Bé, aquesta és l’explicació que es va donar per justificar el “plantón”. Extraoficialment, no costa gaire de suposar que sí que estava perfectament informada, però que tant l’acte com la concepció de l’obra a presentar haguessin incomodat en certa manera els nous mandataris de l’ajuntament barceloní. I tenen part de raó, ja que hi ha altres infraestructures en matèria de transport ferroviari que encara són més prioritàries. Colau les va recordar (l’accés al port, les millores de rodalies, o l’estació de la Sagrera) quan va demanar una urgent reunió amb la ministra, però en un despatx, no a peu dret al mig del camp.

La llançadora (quin nom més equívoc, per cert) de l’aeroport és, sobre el paper, necessària i inajornable: el de Barcelona és l’últim dels grans aeroports europeus que no té resolta satisfactòriament la mobilitat amb la ciutat de referència. El problema, com ha recordat l’Associació per al Transport Públic, és que es tracta d’una obra molt costosa que es lliurarà a la gestió privada (ja hi som: públiques inversions, guanys privats) i que duplicarà itinerari amb la línia 9 del metro, pendent d’inaugurar (aviat, aviat…).

L’inici de les obres de la llançadora, fet a correcuita i abans d’unes eleccions, és la primera realitat palpable d’una promesa de fa anys, i s’uneix a l’inacabable dossier de greuges que Catalunya té amb el Ministeri anomenat de Fomento, que l’únic que fomenta és ganes de perdre’l de vista. Si el 27-S passa el que ha de passar, potser les coses canviïn ben de pressa i Ada Colau serà puntualment informada de l’agenda del flamant ministre Vila, que amb molt de gust la rebrà i a qui podrà reclamar la tirallonga de necessitats per a la ciutat comtal.

[Imatge: www.naciodigital.cat]

 

Accessos (de Móra la Nova al Vendrell)

Es cregui o no, aquesta setmana he viscut dues vegades seguides la mateixa situació: algú al carrer m’ha preguntat com havia de fer per arribar a l’estació de Tarragona. Les dues persones que en dies diferents precisaven aquesta informació eren ambdós orientals, curiosament (residents o turistes, aquí ja no arribo). No m’estranya excessivament aquest fet: l’estació de tren de la nostra ciutat es troba situada d’una manera que costa trobar-la: no està en una gran plaça al final d’una gran i cèntrica avinguda, per entendre’ns. És a dir, l’accés no és del tot clar.

Que trobar una estació de tren sigui dificultós és perfectament coherent amb la realitat del nostre transport públic ferroviari. Tots els elements semblen confabular-se, amb voluntat o sense, perquè l’usuari l’acabi avorrint: retards, aglomeracions, tarifes elevades, serveis insuficients… Res de nou. L’accés al tren, sigui a una estació o a un vagó pròpiament dit, està d’actualitat. Al respecte, la mateixa setmana que m’ha tocat adreçar gent a l’estació de Tarragona ens ofereix dues notícies, una de dolenta i una de bona.

images (18)

La dolenta és que a l’estació de Móra la Nova, seguint una ja arrelada tradició per part de RENFE (aquestes tradicions sí que es respecten, ves), s’ha eliminat la taquilla de venda de bitllets. De fet ja no era la taquilla, sinó el bar de l’estació que fins ara feia tots els papers de l’auca, però que no renovarà la concessió que tenia. Per bé que s’instal·larà una màquina expenedora (per la pressió de la Plataforma Trens Dignes de les Terres de l’Ebre), la solució no deixa de ser un pedaç com la mateixa plataforma denuncia i mostra el progressiu abandonament a que és sotmès l’usuari qualunque.

La notícia bona és que Cristian González, un jove del Vendrell imagesK6KHQWSAamb problemes de mobilitat i que el setembre que ve ha d’iniciar estudis universitaris a Barcelona, ha aconseguit que RENFE assigni a la línia entre la capital del Baix Penedès i la del país un tren adaptat a persones que es desplacen en cadira de rodes (doncs no, no n’hi havia fins ara!). La decisió de l’operadora no ha vingut per inspiració divina: ha calgut la iniciativa del propi interessat i 350.000 signatures de suport a les xarxes socials per aconseguir una cosa bastant òbvia: que tothom pugui accedir a un tren. Un transport que, a vegades s’oblida, és un servei públic.

[Imatges: www.elpuntavui.cat i www.diaridetarragona.com]

 

 

Terrassa, d’enhorabona

Si res no ho torça, el proper 29 de juliol entrarà en servei el perllongament dels FGC a Terrassa, després de molta espera: concretament des del 2003 quan el llavors conseller Felip Puig i el llavors alcalde Pere Navarro van no posar la primera pedra (perquè en aquest tipus d’obres les pedres es treuen, no es posen), sinó el cartell anunciant les obres.

Unes obres que han costat 401 milions d’euros i que han donat com a resultat un tram urbà subterrani de quatre quilòmetres i tres noves estacions del denominat Metro del Vallès (Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord i Terrassa Nacions Unides), amb la qual cosa la capital egarenca guanya momentàniament per cinc a dues estacions la seva peculiar competició amb la rival Sabadell. L’estació Terrassa Estació del Nord connectarà, a més, amb la xarxa de Rodalies i Regionals.

Serà cert que la crisi comença a remetre? És la primera inauguració de metro o de tren en cinc anys, si no vaig errat. La travessia del desert s’ha acabat. Ja teníem set de cinta i tisores, francament. Enhorabona, terrassencs.

[Imatge: www.racocatala.cat]