De Tarragona a Martorell en deu hores (i 2)

* El tren commemoratiu Tarragona-Martorell arriba al Vendrell, “parada i fonda” del viatge, ja que aquí tindrà lloc el dinar popular. Però abans caldrà pagar novament el peatge de la música, la placa i els discursos a càrrec de les autoritats, que formen com un sol home. A la capital del Baix Penedès no hi falta ningú (imatge), ni tan sols s’ha volgut perdre l’esdeveniment el senador Josep Maldonado, que recorda als assistents que ell és fill de ferroviari i que va néixer a Sant Vicenç de Calders. Com queda dit, hi ha un dinar multitudinari al Pavelló Àngel Guimerà, compost de l’inevitable xató (l’origen del qual el Vendrell es disputa amb altres poblacions) i una denominada “olla ferroviària”, exquisit guisat de vedella que antigament elaboraven els nostres cheminots aprofitant com a combustible el carbó de les calderes.

150 el Vendrell

* A la tarda es reprèn la marxa. La primera parada és l’Arboç, que sorprèn als viatgers amb una andana plena de senyores amb polisson i umbrel·les i senyors amb copalta: és la Festa Modernista que cada any celebra aquella vila i que, feliçment, coincideix amb l’arribada d’un tren teòricament del segle XIX. Els figurants vestits “d’època” (imatge) donen el to a una celebració també “d’època”. No és ben bé la mateixa, però cola. Arrodoneixen la celebració els gegants, els castellers i fins i tot uns mossos d’esquadra amb espardenyes. També a la següent estació, els Monjos, ens esperen gegants i un drac amb l’estelada.

150 Arboç

* A Vilafranca del Penedès la quota festiva l’aporten els Falcons (imatge), però l’anècdota de l’acte corre a càrrec de l’alcalde. En el seu discurs recorda que el tren que commemorem va començar a circular a la mateixa època de la Guerra de Secessió americana i l’abolició de l’esclavitud; mentrestant passa per darrere seu un noi negre (un viatger que acaba de baixar d’un altre tren) que somriu irònicament al sentir les paraules de l’alcalde. Llàstima de no fer foto.

150 Vilafranca

* El discurs de l’alcalde del següent poble, la Granada, no és possible sentir-lo: el xivarri de la multitud, que comença a acusar el cansament de tot un dia de pujar i baixar vagons, impedeix oir les previsiblement tòpiques paraules de l’autoritat. Segueix després Lavern-Subirats (imatge), estació nascuda als anys quaranta en circumstàncies ben especials: fou producte d’una promesa arrel del casament de la filla d’un marquès.

150 Lavern

* Tranquils que aviat acabarem. El tren arriba a l’estació de Sant Sadurní d’Anoia, situada al costat d’unes molts conegudes caves. L’alcaldessa no s’està de recordar a la concurrència que els seus conciutadans triguen 50 minuts per arribar en tren a Barcelona, quan fa cinquanta anys necessitaven una hora. Tot un progrés, oi?

* La penúltima parada és Gelida, connectada amb la població pel funicular, i la darrera Martorell. Ja és de nit i en aquesta població, en puritat, no caldria commemorar res perquè fa 150 anys el tren ja feia temps que anava a Barcelona (una placa ho recorda), però és igual, també hi ha descobriment d’una altra placa, discursos i una banda musical amenitzant una ja decaiguda concurrència. Una de les peces executades és “La Santa Espina”. Vam començar el viatge amb l'”espina dorsal” i acabem amb una altra espina. Són quarts de deu de la nit i fa deu hores que respirem ambient ferroviari. Encara en queda una per tornar a casa després d’un dia ben intens.

150 tren

[Imatges: fotos de l’autor]

De Tarragona a Martorell en deu hores (1)

Aquí teniu una petita notícia del tren commemoratiu del 150è aniversari del ferrocarril de Tarragona a Martorell, que aplegà el diumenge una bona colla d’amics d’aquest mitjà de transport. Encara que sigui amb mancances i molt subjectiva, aquesta crònica sempre serà més complerta que la notícia que oferí ahir dilluns l’inefable Diari de Tarragona, on qualsevol semblança amb la informació és pura casualitat.

* L’acte s’inicia a la mateixa estació de Tarragona (la de les andanes estretes i de la manca d’ascensors per minusvàlids, igual que el 1865), amb una descoberta de placa i parlaments a càrrec de representants municipals i de l’organització (imatge). El regidor tarragoní Zapater treu el tema del corredor mediterrani, que serà l’autèntica “espina dorsal” de la futura mobilitat. Ja ho és ara, una “espina”: la megafonia que interromp les paraules de Zapater anuncia un retard del regional de Tortosa…

150 Tarragona

* A cada estació del recorregut es reproduirà el mateix esquema: parlaments de regidors (mai a la meva vida havia vist tants alcaldes en un sol dia: s’acosten eleccions), descoberta de placa i interpretació musical d’un fragment d’una peça composta per a l’ocasió per Carles Sans. Per cert, la placa és bilingüe i segueix l’ordre castellà-català per imposició d’ADIF, segons m’asseguren. “Quins collons!” deixa anar un quan se n’assabenta.

* A Altafulla (imatge), l’alcalde formula la mateixa queixa que tots els seus col·legues institucionals: no pot ser que no es pugui anar de Tarragona a Vilafranca sense fer transbord, cosa que sí es podia fer 150 anys enrere. Saludo l’amic i regidor Jordi Molinera, que m’ensenya, orgullós, una foto del seu avi davant una preciosa locomotora de vapor. Per cert, el comboi que ens porta avui no és de vapor com molta gent il·lusionava: raons tècniques o econòmiques (escolliu l’opció que preferiu) hi obliguen.

150 Altafulla

* Torredembarra rep la comitiva ferroviària amb una sorollosa batucada (imatge). Tot i ser, si no ens han enganyat, la tercera estació de la província en nombre de bitllets venuts, l’edifici presenta un aspecte penós, a l’espera d’unes obres d’arranjament que aviat començaran… però que mai no comencen.

150 Torredembarra

* L’estació de Sant Vicenç de Calders és posterior a l’any de la inauguració de la línia. Per això no té dret a placa, però sí a peça musical, executada no per un conjunt musical sinó per un sol intèrpret amb un peremptori teclat elèctric. Un estudiós local explica a la concurrència (imatge) les vicissituds del lloc: degut al seu interès estratègic com a enllaç ferroviari, va patir intensos bombardejos duran la guerra d’Espanya. Se’n conserven restes d’un búnquer i d’uns passadissos soterranis de possible museïtzació.

150 Sant Vicenç

(continuarà)

[Imatges: fotos de l’autor]

 

 

Agenda 150 anys ferrocarril Tarragona-Martorell

Dimecres, 15 d’ abril del 2015, 19 hores:

Acte acadèmic commemoratiu dels 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell. Conferència del professor Pere Pascual Domènech i presentació de l’edició del llibre commemoratiu. Al Centre Cívic de l’Estació, el Vendrell.

Dijous 16 d’abril de 2015, 19,30 hores:

Presentació de l’edició del llibre commemoratiu. Premi de Recerca Històrica del Consell Comarcal de l’Alt Penedès 2014. Al Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Vilafranca del Penedès.

Divendres, 17 d’abril de 2015, 19 hores:

Inauguració de l’Exposició Commemorativa i presentació de l’edició del llibre commemoratiu. Al Tinglado nº1 del Port de Tarragona. L’exposició restarà oberta fins el dia 19 de juliol de 2015. Hi haurà visites comentades i activitats didàctiques escolars.

Dissabte, 18 d’abril de 2015, 19 hores:

Inauguració de l’Exposició Commemorativa. Exposició filatèlica sobre el tema del ferrocarril. A la capella de Sant Joan, Vilafranca del Penedès. L’exposició restarà oberta fins el dia 10 de maig de 2015. Hi haurà visites comentades i activitats didàctiques escolars.

Diumenge, 19 d’abril de 2015, 10 hores:

Inici dels actes commemoratius i sortida del tren commemoratiu. A l’estació del ferrocarril de Tarragona. Àpat de celebració al Vendrell. Arribada a les 8 del vespre a Martorell.

(Més actes el mes de maig)

[Imatge: www.ftm.cat]