El ferrocarril a Tarragona celebra 150 anys

Ha arribat el moment de celebrar els 150 anys de l’arribada del ferrocarril a Tarragona. El 12 de març de 1865 es posava en servei la línia fins a València (amb un tram servit encara per diligències entre Amposta i Ulldecona durant dos anys). I el 15 d’abril següent començava a circular el ferrocarril des de Tarragona a Martorell i Barcelona. Significativament, Tarragona quedà unida a les dues principals capitals dels Països Catalans en el curt període d’un mes: una dada que no ha transcendit, cosa que d’altra banda no sorprèn massa, però aquí queda.

150fmt-logo

Per commemorar l’esdeveniment es va constituir fa dos anys una comissió, de la qual ens vam fer ressò en el seu moment, que ha estat la responsable de la logística del viatge popular commemoratiu previst per al proper 19 d’abril. Amb un modern automotor de la sèrie 449 (hagués estat molt més adequat un ferrocarril de vapor de l’època, però tot no es pot tenir en aquesta vida), els viatgers podran anar fins a Martorell amb parades al Vendrell (on hi haurà un dinar popular) i a la resta d’estacions, com Altafulla-Tamarit, Vilafranca del Penedès o Gelida. Cal inscripció prèvia: http://150ftm.cat/. També estan previstes conferències, exposicions i projeccions de pel·lícules. De tot en seguirem parlant.

gelida

No podia faltar el marxandatge. Per fer uns quants calerons, els organitzadors han posat a la venda el llibre 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell, 1865-2015 (28 €), un pòster amb totes les estacions de la línia (5 €) i una placa de xampany (allò que molts diuen cava, 2 €).

Passatgers al tren!

[Imatges: estació d’Altafulla-Tamarit, logotip de la commemoració i estació de Gelida; ww.150ftm.cat]

 

Les quatre estacions de Taragona

S’acosten les eleccions municipals i arriben puntuals, metòdiques, exactes, les promeses polítiques per part de les diverses administracions públiques, amb la secreta esperança de que la ciutadania sabrà agrair-ho amb el vot a la respectiva formació que hi ha rere cada administració. Esperança que no amaga un punt de candidesa, si creuen que l’esmentada ciutadania continua mamant-se el dit després d’experimentar tantes frustracions, però en fi…

Un d’aquests compromisos electorals, polítics perdó, va venir de la ministra de Foment, untitled (12)Ana Pastor, en forma de paquet de mesures urgents en matèria del seu ram, carreteres i ferrocarrils. Entre els te lo juro s’incloïa la remodelació de l’estació de Tarragona. L’estació de trens de la meva ciutat d’adopció presenta un aspecte tercermundista, com es diu vulgarment. No respon ni a les necessitats dels usuaris en ple segle XXI, ni ofereix els serveis i prestacions que se suposa que ha de reunir una infraestructura d’aquestes característiques en una ciutat de 135.000 habitants amb ínfules de gran capital (capitanejades, per cert, pel partit que fa temps que hauria d’haver posat remei a l’assumpte).

Potser la deficiència més punyent de l’estació és l’accessibilitat, aquell aspecte que, fins que no es viu en carn pròpia, no es valora prou: per arribar a les andanes dels trens amb direcció nord, la gent gran o amb cotxets de criatura ho té difícil; les persones amb cadira de rodes, impossible. Unes escales és l’únic mitjà d’accés a unes andanes tant estretes com perilloses. Ara, la senyora Pastor, per boca del conseller Vila, ens ha promès pressupost i calendari per arranjar-ho. Aquesta vegada va de debò? O se’ns aixeca de nou la camisa? S’admeten apostes.

Abans he parlat de l’estació de Tarragona, com si només n’hi hagués una. En realitat, forçant molt els termes i fent una mica de trampes al solitari, a mi me’n surten quatre, La-estacion-de-trenes-de-Tarra_54356089474_51351706917_600_226d’estacions. De la primera ja n’hem parlat: per cert, per l’abril es commemora el 150è aniversari de l’arribada del tren a la ciutat i, per tant, de l’estació. En parlarem. La segona era el baixador de la Canonja. Durant uns anys aquesta població formava part del municipi de Tarragona i disposava d’un baixador avui suprimit, tant el servei com l’edifici físic, com he tingut ocasió de comprovar personalment aquest matí sobre el terreny. untitled (11)

La tercera sí que està en servei, és la d’Altafulla-Tamarit, situada a cavall entre els termes municipals de Tarragona i Altafulla. El nucli de Tamarit també havia estat un municipi independent fins que el 1952 es va fusionar amb el de Tarragona.

Pel que fa a la quarta, es tracta de l’estació del TAV Camp de Tarragona que, encara que situada als termes de Perafort i la Secuita, serveix (o hauria de servir) a la capital. L’aeroport del Prat està a Barcelona? Pregunto. Per cert, la línia d’alta velocitat és la “culpable” de que cada vegada passin menys trens per l’estació de Tarragona pròpiament dita, situació que propicia una disminució d’usuaris, que a la seva vegada dóna l’excusa perfecta per no fer-hi reformes de cap tipus. És el peix que es mossega la cua.

L’anunci de millores a l’estació no és aliè a la pressió prèvia exercida per entitats de tot ordre integrants de la denominada societat civil, que l’actual alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha sabut aprofitat per vehicular tota una panòplia d’iniciatives (manifestos, actes conjunts, anunci de manifestacions…). Ho he dit només començar aquest apunt: s’acosten les eleccions municipals.

[Imatges: aspecte actual de l’estació (www.tarragona21.com), aspecte de l’andana abans de les últimes reformes (www.lavanguardia.com) i baixador de la Canonja (www.fotolog.com).