Albert Vilalta (1933-2013)

Ha mort qui fou primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat, el reusenc Albert Vilalta. La seva relació amb el món dels ferrocarrils és important. Ocupà la direcció general de Transports en l’època del president Tarradellas, quan es van traspassar les competències en ferrocarrils i es creà la primera empresa pública de la Generalitat, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, companyia que Vilalta presidiria entre 1983 i 1991 i en la qual transformaria el mitjà de transport, a punt de ser clausurat, en un dels millors valorats pels usuaris. La seva gestió també va tenir el seu cantó fosc, tot s’ha de dir, quan anys després se’l va declarar culpable de malversació de fons, tot i que el delicte es va considerar prescrit.

Després de la seva etapa a Medi Ambient passa a ser secretari d’estat d’Infraestructures on intentà que l’AVE arribés al centre de les ciutats (particularment el seu Reus natal i Tarragona), sense èxit. De tornada a casa, va ser un dels impulsors de la reintroducció del tramvia a Barcelona i presidí Tramvia Metropolità, SA. 

[Imatge: rac1.org]

Reprenem el servei

Després d’unes generoses vacances de dos mesos, reprenc el bloc amb apressats comentaris sobre algunes notícies que han aparegut en premsa en aquest període i que tenen totes a veure amb el mitjà de transport urbà per excel·lència: el metro.

* Durant una visita a les obres de la línia 5 del metro de Caracas, el president veneçolà Nicolás Maduro va mostrar la foto d’un túnel on, amb molta imaginació, s’hi veien els trets facials del seu antecessor, Hugo Chávez. “Es la mirada de la patria que está en todos lados; se me paran los pelos nada más de contarlo”, va afirmar el mandatari. Se’m dirà que tinc mania als polítics d’aquell país, però entre les intervencions en xandall a la tele, el pajarito i ara això, aquella gent dóna molt de si. Sembla ser que aquesta peculiar cara de Bélmez ja ha desaparegut i en tot cas no serà obstacle per a la bona finalització de les obres.

* El metro de Barcelona ha decidit permetre l’entrada de gossos al suburbà, amb algunes condicions: només en determinats dies i hores i sempre que vagin lligats i amb morrió. Sóc un notori canòfob i, per tant, no puc estar d’acord de cap de les maneres amb aquesta decisió. Els gossos no fan més que crear problemes de tot tipus, i les andanes i vagons no en seran una excepció: restes fisiològiques com al carrer, olors, molèsties, baralles entre animals… La casuística és extensa i no entenc aquesta francesilla als propietaris de mascotes, principals beneficiaris de la mesura. Per cert, els gossos no hauran de pagar bitllet i per tant és d’esperar que tampoc ocupin un seient, talment com els nens al Camp Nou.

* Amb tota la pompa i circumstància que mereixia l’ocasió, el passat 29 d’octubre es va inaugurar a Istanbul el projecte Marmaray. Es tracta d’un túnel subaquàtic, a 62 metres sota el Bòsfor, que uneix Europa amb Àsia i pel qual hi transitarà des d’ara una mena de metro per on viatjaran cada dia un milió i mig de passatgers. El trajecte entre els dos continents es recorrerà en quatre minuts escassos, una distància temporal molt menor de la que els separa ideològicament i cultural, però aquesta no és la notícia: toca saludar la posada en marxa d’un nou projecte ferroviari ideat fa segle i mig pel soldà Abdülmecit I, que ni en somnis podia imaginar que un dia uns llampants combois creuarien veloçment el seu califat, avui república.

[Imatge: algú hi distingeix Chávez? Nicolás Maduro sí. En psicologia, d’això se’n diu pareidolia; www.telecinco.es]