Si funciona, no ho canvïis

El passat 1 de juny el metro de Madrid va recuperar el disseny tradicional del plànol de la seva xarxa. Inspirat, com la majoria, en el de Londres de Harry Beck, era, i torna a ser, intel·ligible i agradable a la vista.

Dic era i torna a ser perquè, entre 2007 i 2013 els soferts madrilenys han hagut de patir un disseny diferent. Contravenint la famosa màxima anglesa de “si una cosa funciona, no la canvïis”, el govern regional de l’ínclita Esperanza Aguirre va promoure aquesta absurda substitució. El resultat, un oblidable disseny de base rectilínea perpetrat per un tal Rafa Sañudo, director, oh casualitats de la vida, del video electoral del PP madrileny. Per cert, la broma va costar 95.000 euros, 5.000 euros menys de la quantitat a partir de la qual no es pot fer una adjudicació directa…

Que el sentit comú ha tornat al suburbà madrileny ho corrobora el fet de que el nou disseny, amb algunes correccions respecte a l’abolit el 2007, ha estat elaborat pels tècnics de màrqueting de la mateixa empresa del metro, que per això estan.

[Imatge: www.elpais.com]

Quedem a Taksim

Els esdeveniments turcs de les darreres setmanes, que a tots han agafat amb una certa sorpresa, han tornat a la primera plana de l’actualitat un país i una societat complicades d’entendre des del prisma occidental. Serà potser per això que les revoltes d’Istanbul, Ankara i altres ciutats siguin tan complexes de definir o d’analitzar. Indignats? Més aviat classes mitjanes occidentalitzades contra un islamisme excessivament intervencionista. Nova primavera àrab? Són situacions molt diferents: no tenen res a veure, crec jo. D’altra banda, sembla que els kurds, sempre perseguits en aquells república, tenen algun protagonisme en la revolta, una revolta presidida, però, per retrats d’Atatürk i per l’omnipresent bandera turca.

El centre neuràlgic, i doncs periodístic, de la revolta ha estat la Plaça Taksim d’Istanbul. Allí s’hi han concentrat els milers de manifestants amb els seus crits i les seves consignes. La plaça Taksim: el cor modern d’una ciutat antiga. I, entrant en la matèria d’aquest bloc, una plaça molt ben comunicada, perquè els manifestants, aquests dies, hauran pogut accedir-hi de moltes maneres. Per exemple, prenent la línia M2, una de les sis del metro istanbulès (serà aquest el gentilici?), que des de l’any 2000 dóna servei a la populosa ciutat. També podran arribar-hi a través del funicular que uneix Taksim amb Kabatas, prop del sumptuós palau de Dolmabahçe. I, finalment, podran arribar al rovell de l’ou del nou Istanbul mitjançant l’entranyable tramvia històric (a la imatge), una mena de Tramvia Blau que transita pel carrer Istiqlal.

I més lluny, el ciutadà istanbulès, el visitant o el turista té encara més opcions de transport públic, fins a dir prou: dues línies de tren suburbà dels Ferrocarrils Turcs, dues línies de metro lleuger, altres dues línies de tramvia modern, l’anomenat Metrobús i, finalment, el Tünel, un funicular subterrani considerat per alguns com el segon Metro del món (és del 1875) que uneix Karaköy i Beyoglu, inici del tramvia d’Istiqlal.

Un complet sistema de mobilitat urbana per arribar en poc temps a la plaça Taqsim. A protestar-hi, a passejar, a prendre el te, o per al que sigui.

[Imatge: www.estambul.es]

El tren de Sarrià està d’aniversari

El que la nostra generació coneix com a “Tren de Sarrià” celebra enguany els 150 anys d’existència. Com s’han encarregat de recordar els organitzadors, l’aniversari coincideix amb altres commemoracions ferroviàries: els 150 anys del metro de Londres, els 100 de Grand Central Station de Nova York i els 100 del metro de Buenos Aires. Dels dos primers ja n’hem fet ressò en aquest bloc; per al tercer caldrà esperar-se al desembre… 

El programa d’actes, aquest cap de setmana, incloïa un viatge en un tren de la sèrie 400 (conegut popularment com “granota” pel color verd), una petita exposició a l’Espai de la Llum (antiga Avinguda de la Llum) i l’estacionament de dos automotors a l’estació de Les Planes, els Brill 18 i 301. I jo que no m’ho he volgut perdre.

L’estació de Plaça Catalunya (que, per cert, fins fa poc lluïa també uns rètols amb la paraula “Barcelona”, herència de quan Sarrià i Gràcia eren municipis diferents) ha estat el punt de partida dels viatges commemoratius, amb freqüència de sortida de dues hores. Molt abans d’iniciar el viatge, una munió de curiosos tafanegen el tren, n’entren i en surten i, sobretot, li fan moltes fotos amb mòbils, tauletes i càmares més tradicionals. Pares expliquen als seus fills el significat de les classes (el tren de Sarrià tenia seients de “segona”, de vellut, i de “tercera”, de fusta, però no de “primera”). Gent de més edat s’intercanvien records sobre aquest mitjà de transport. A l’hora exacta, el tren inicia el seu camí. Realment, es troba en perfecte estat, millor que alguna andròmina que circula per altres llocs. Ben bé podria prestar encara servei.

Baixo a Sarrià perquè la següent destinació és Les Planes, on ens esperen els predecessors dels “granota”: dos preciosos exemplars de Brill, el 18, pintat de verd fosc, i el 301, pintat de marró. El seu interior és evocador d’èpoques passades: cartells prohibint escopir (abans la gent era encara més marrana que ara) o reproduint normatives dels anys vint, mecanismes completament superats per l’actual tecnologia… Els Brill, construïts a Filadèlfia entre els anys 1913 i 1920, poden semblar prehistòrics però van ser retirats de la circul·lació el 1971. Quatre dies, com qui diu.

[Imatge: el Brill 18, a l’estació de les Planes; foto de l’autor]

Notícia de Panamà

El passat 21 de maig van sortir del port de Tarragona els primers trens del metro de Panamà. Construïts a la fàbrica Alstom, de Santa Perpètua de Mogoda, formen el primer lot dels 19 trens model Metròpolis destinats a la mobilitat (com es diu ara) dels panamenys. Consten de tres vagons cada un, amb una longitud total de 52 metres i una capacitat de 250 persones.

El metro de Panamà comptarà amb 12 estacions i 13,7 quilòmetres de llargada, la meitat en túnel. Està prevista la seva inauguració a principis de 2014. En aquests moments la part més feixuga de l’obra (túnels, viaductes i estacions) ja està enllestida i els treballs estan orientats cap als acabats en els sòls i les parets i en les instal·lacions electromecàniques. Per fer dentetes als aficionats, heus aquí un video de presentació de la magna obra.

Les unitats van arribar al port de Manzanillo el 25. Van ser rebuts, com si dels Reis d’Orient es tractessin, pel ministre d’Afers del Canal (al Panamà tot gira al voltant del canal) i secretari executiu del Metro de Panamà, Roberto Roy, que no perdre l’ocasió de fer un discurs per destacar que l’obra “canviarà la vida dels panamenys” i que “oferirà una mobilitat expedita en trens segurs”. No tinc cap dubte que així serà.

[Imatge: www.tvn-2.com]