Silenci, es reflexiona

Amb motiu de les eleccions de demà, i com a element de reflexió (ja que avui és el dia que toca fer-ho), m’he entretingut a entrar als programes electorals de les principals forces polítiques i reproduir algunes de les propostes que en fan en matèria de transport ferroviari.

Convergència i Unió: “Una Catalunya més hiperconnectada”

 

* Seguirem apostant per un model de transport públic potent al servei de la qualitat de vida de les persones, de l’economia, de la funcionalitat de les nostres ciutats i que contribueixi a l’estalvi energètic, la qualitat de l’aire i la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle.

* Prioritzarem les inversions en la millora de la xarxa de rodalies i territorials, les més utilitzades per la ciutadania.

 

PSC: “Sostenibilitat: obligacions i oportunitats econòmiques”

 

* Tornar a fer de les polítiques de transport col?lectiu una política social i de cohesió territorial i de protecció mediambiental.

* De manera especial, durem a terme una aposta progressiva i continuada pels serveis ferroviaris, desenvolupant i ampliant els acords dels traspassos de regionals i rodalies, negociant més recursos amb l’Estat i exigint-li el  compliment de les inversions compromeses (Pla de Rodalies 2008-2015, etc.).

 

PP

 

* Mejoraremos las infraestructuras viarias, ferroviarias, portuarias y energéticas, como factor esencial para el desarrollo económico y la mejora de la competitividad de las empresas catalanas.

* Impulsaremos la ejecución pendiente del metro del Vallès, tanto en Sabadell como en Terrassa; periodificaremos, de acuerdo con las circunstancias actuales, la ejecución de la línea 9 del Metro; implantaremos el servicio de Cercanías ferroviarias en Tarragona i preveremos el de Girona y Lleida, y garantizaremos y potenciaremos la conexión de Cercanías a las terminales aeroportuarias.

 

ERC: “Per una xarxa eficient i de proximitat”

 

* Vertebrar la mobilitat quotidiana amb un sistema de Rodalies global al conjunt de les arees metropolitanes de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona.

* Consolidar una xarxa de transport ferroviari de mercaderies segregada de la xarxa convencional, que es vertebri a partir del Corredor Mediterrani, amb connexions directes amb els ports de Tarragona i Barcelona.

* Planificar les inversions en la construccio de la xarxa orbital ferroviaria, el desdoblament de la xarxa del Maresme, la modernitzacio de les linies regionals dels eixos Barcelona-Manresa-Lleida, Barcelona-Igualada-Lleida, Tarragona-Tortosa-Mora-Lleida. I la construccio de la linia d’alta velocitat entre Vandellos i Valencia.

 

ICV-EUA: “Mobilitat, infraestructures de mobilitat, transport”

 

* Revisar i actualitzar, ajustant-los a la situació econòmica de crisi, els diferents Plans Directors d’Infraestructures de transport i mobilitat,tant al conjunt de Catalunya, com a la Regió Metropolitana de Barcelona i als entorns metropolitanes de Lleida, Tarragona, Manresa-Catalunya Central, Girona i Tortosa-Terres de l’Ebre, per tal de prioritzar les infraestructures ferroviàries de més fàcil execuciói menor cost, per tal de fer créixer el nombre de persones i de mercaderies transportades en sistemes ferroviaris.

* Centrar els esforços en la millora i extensió de la Xarxa Catalana de

Ferrocarrils, que integri tots els sistemes ferroviaris que transcorren per Catalunya,amb plenes competències per la Generalitat de Catalunya, així com reclamarem competències i recursos més grans de l’estat per poder planificar, executar i gestionar les infraestructures ferroviàries, estacions, etc.

* Ampliar i millorar el sistema de rodalies de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb increment de freqüències i millora de la qualitat del servei i implementació de trens semidirectes —com per exemple en trajectes tan estratègics com Vilafranca del Penedès i Manresa-Barcelona en hores puntes— a l’efecte del qual donarem prioritat a aquelles actuacions de cost econòmic més petit i màxima aportació a la millora del sistema.

* Completar amb caràcter urgent l’accés ferroviari a l’aeroport del Prat —terminal 1—i al port de Barcelona,amb ample internacional; el túnel de maniobres dels FGC a la plaça de Catalunya per millorar la freqüència i la qualitat del servei del metro-Vallès, així com completar les prolongacions de FGC a Terrassa i Sabadell.

* Crear o estendre el sistema ferroviari, a través de rodalies-Renfe, tren-trams o tramvies a totes les àrees metropolitanes de Catalunya, tant a la regió de Barcelona com als entorns metropolitans de Lleida, Tarragona, Manresa-Catalunya central, Girona i Tortosa-Terres de l’Ebre.

 

Ciutadans: “Infraestructures i transport

 

* Donarem suport a la construcció d’infraestructures de transports i comunicacions que facilitin un trasllat més econòmic i competitiu de mercaderies, això implica la construcció d’infraestructures ferroviàries amb ample de via europeu i la complexió del mapa de centres integrats de mercaderies, per tal de fer de Catalunya el centre logístic del sud d’Europa i del Mediterrani.

* A l’àrea metropolitana de Barcelona: completarem la línia 9 del metro; les obres dels FGC a Terrassa i Sabadell; i demanarem a l’Estat l’acceleració de l’execució del Pla de Rodalies, entre elles la connexió del tren amb l’aeroport del Prat.

* Promourem la construcció dels trams Trinitat Vella-Trinitat Nova de la L3, La Pau-Sagrera de la L4 i Fondo-Pompeu Fabra de la L1 del metro de Barcelona.

 

Solidaritat Catalana per la Independencia: “Transport i mobilitat”

 

* Prioritzarem la millora del nucli de rodalies de Barcelona, i la creació dels nuclis de rodalies de Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa, que faciliten el dia a 2700 dia de gran part de la societat, eviten emissions contaminants i el col·lapse de la xarxa de carreteres. També caldrà apostar per una millora dels trens regionals per garantir la mobilitat arreu del territori, especialment en aquelles línies amb una menor freqüència o que han patit retallades de servei.

* Prioritzarem la finalització de l’execució de determinats trams de la L9/L10 del Metro de Barcelona, relacionats amb la Zona Franca i l’Aeroport, la L4 fins a La Sagrera així com la L3 fins a Trinitat Vella

* Prioritzarem la finalització de l’execució de determinats trams de la L9/L10 del Metro de Barcelona, relacionats amb la Zona Franca i l’Aeroport, la L4 fins a La Sagrera així com la L3 fins a Trinitat Vella.

* Promourem la conversió total de les vies ferroviàries d’ample ibèric a ample 2710 internacional des del primer moment que es pugui intervenir sobre la xarxa ferroviària actualment titularitat d’Adif. La conversió progressiva començarà pels trams que permetin millor benefici (enllaços, empreses, grans línies) i contemplarà també el desdoblament dels trams de via d’ample mètric (Súria-Martorell-Castellbisbal-Port) que ho puguin necesitar.

[Imatge: www10.gencat.cat]

De la biblioteca (1): funiculars

Carles Salmerón i Bosch: Enciclopèdia dels transports d’Europa. Vol. 1: Els funiculars i els telefèrics. Terminus. Barcelona, 1994 (2a. edició).

Carles Salmerón (Barcelona, 1956) és historiador especialitzat en ferrocarrils. Porta publicades més de trenta obres sobre el metropolità de Barcelona, els tramvies de l’estat espanyol i d’Europa i sobre diversos carrilets del nostre país. L’obra que ens ocupa forma part d’una inacabada col·lecció, patrocinada per la Generalitat de Catalunya, sobre el transport europeu.

En aquest primer volum, Salmerón fa un repàs exhaustiu de tots els mitjans de transport per cable del nostre continent, és a dir, funiculars, telefèrics, telecabines, ascensors inclinats i tramvies per cable. No inclou, en canvi, els telecadires i altres sistemes de transport de les estacions d’esquí. De cada línia, a la qual assigna un codi propi, en detalla la situació, el tipus, el constructor, la data d’inauguració, la longitud, la inclinació i moltes més dades. El text va acompanyat de nombroses fotografies, la majoria de les quals realitzades pel mateix autor. Es tracta, com es pot deduir, d’una veritable obra de referència sobre el tema.

Algunes curiositats. Al llarg del segle XX han existit a Europa 1.652 instal·lacions de transport per cable, de les quals continuen en servei (i que durin!) 1.248. La primera notícia que en tenim és del 1405, a l’obra Bellifortis, de Kyesers von Eichstädt, i es tracta d’un telefèric per construir fortificacions militars. El primer funicular del món va ser el de Rue Terme – Croix Rousse, a Lió. Pel que fa als Països Catalans, l’obra registra línies, en servei o no, als Angles, Barcelona, Berga, Cabrils, Encamp, Font Romeu, Gelida, la Molina, Montserrat, Moralets, Núria, Torre Cabdella i Tossa de Mar.
 
[Imatge: www.llibreriacatalonia.cat]

Tancat per huracà; disculpin les molèsties

La notícia de la setmana ha estat el pas de l’huracà Sandy per la costa est dels Estats Units, afectant de ple Nova York. L’arribada del fenomen meteorològic va ser pronosticada amb una certa anticipació (i amb gran exactitud pels sempre qüestionats meteoròlegs) i això va permetre prendre les mesures de precaució per evitar mals majors. Una d’aquestes va ser el tancament del transport públic de la ciutat dels gratacels.

El metro de Nova York és l’únic del món que funciona les vint-i-quatre hores del dia i, ves per on, ha deixat de circular durant algunes jornades. En lloc de trens i persones, els túnels i les estacions es van inundar d’aigua, element gens adequat, per cert, per a unes instal·lacions més que centenàries (el 1904 va començar a rodar el primer tren) necessitades de perpetu manteniment. I és que el metro novaiorquès és rude o, com diuen allà, rough (rudimentari, poc atractiu, sense ornamentacions…). Tot i així, té el seu encant. Serà potser que ens és familiar després d’haver-lo vist en tantes pel·lícules i sèries de televisió, o serà potser perquè tot allò que té a veure amb Nova York tendim a sobrevalorar-ho de manera acrítica. El cas és que, sense haver-hi estat mai, ens fascinen aquelles estacions de terres bruts i bigues rovellades, i aquells llargs passadissos amb músics, rodamóns i personatges de mil procedències.

A mi també m’agrada, i això que sóc més de metros europeus, nets, polits i de megafonia intel·ligible. Serà potser pel seu enrevessat sistema de línies, amb números i lletres, expressos, shuttle… que fa que el plànol de la xarxa novaiorquesa, més que un ordenat esquema per orientar l’usuari sigui una mena de divertit plat d’espaguetis multicolor. Els espaguetis: serà aquesta l’aportació europea?

[Imatge: portada del llibre Metros i metròpolis, de Xavier Febrés, Xavier Miserachs i Mercè Sala, editat per TMB; del capítol dedicat a Nova York he extret algunes notes per redactar l’apunt]