L’escena. Se’ns presenta una família nombrosa: molts fills, moltes despeses… Per estalviar no han trobat res millor que el rentavaixelles de l’anunci. El missatge. Es tracta d’un rentavaixelles molt concentrat (con una gota me basta) i per tant surt més econòmic a la llarga. Per què em posa nerviós? Està recomanat per una associació de famílies
Avui he dinat a un restaurant xinès. Amb el menú de 7,95 euros (amanida, arròs tres delícies i gambes banyades en una salsa enganxifosa) m’esperava una sorpresa: un calendari per al 2012 d’obsequi. Es tracta d’un cartell no sabria dir fet de què, que es pot enrotllar i que es penja de la paret com si
Aquest és el títol de l’exposició que aquests dies es pot veure a Tarragona. Es tracta d’una selecció d’imatges de la Costa Daurada durant els anys 50 i 60 captades i transformades en postals per Raimon Miserachs, un fotògraf manresà establert a Tarragona i fundador de la casa Foto Raymond. La postal era, sense cap mena de
No sé si és perquè la televisió era analògica i menys evolucionada que ara, però juraria que abans els aparells s’espatllaven amb més facilitat. Parlo d’un seguit de símptomes ben habituals als anys seixanta i setanta, tant en la imatge (ratlles, neu, el que a casa en dèiem puces) com en el so (de sobte
He de rectificar el meu apunt sobre la nominació de Tarragona per als Jocs Mediterranis del 2017. Hi deia que Reus no seria sub-seu, fet que em permetia treure a col·lació la poca col·laboració entre poblacions del Camp de Tarragona, conseqüència de la innegable rivalitat provinciana entre elles. Bé, doncs estava ben equivocat. Havia extret
Dia històric per Tarragona. Ha estat escollida la ciutat organitzadora dels Jocs Mediterranis del 2017, guanyant per un estret marge la rival Alexandria. Potser més històric encara ha estat el fet que l’elecció ha merescut honors de primera notícia al Telenotícies de TV3 d’aquest migdia. Que jo recordi, això només havia passat amb dos esdeveniments,
L’escena. Un adolescent s’avorreix a la seva habitació quan, inesperadament, li entra un individu vestit de lluitador mexicà (sí, home, aquells que semblen Batman, amb antifaç i capa daurada) que li commina a menjar unes natilles amb trossets de xocolata. El missatge. Són unes postres que serveixen per trencar la rutina de la gent. En el
El maldestre agent Johnny English torna amb una nova aventura que el porta a Hong Kong i a Suïssa: en aquesta ocasió haurà d’evitar un magnicidi polític. Inevitable seqüela de Johnny English, paròdia de James Bond (personatge que, en realitat, també és una paròdia), la pel·lícula no em va acabar de fer el pes, oimés comaparada amb
D’acord, nosaltres som els utòpics, idealistes, ingenus que no fan més que somiar. Però estem farts de creuar-nos de braços mentre la terra s’afona sota els nostres peus. D’acord, sabem que no som perfectes, tenim els nostres punts febles, però aprenem dels errors. Almenys vivim amb la consciència tranquil·la, perquè hem fet tot el possible
Fins ara he rememorat programes vistos als televisors que he tingut a casa al llarg de la meva vida, però també tinc alguns records inesborrables de televisors d’altres cases. Començo amb un oncle meu que, quan la caixa tonta era en blanc i negre, no se li va ocórrer altra cosa que comprar-se una mena de filtre amb el
Tres històries diferents però relacionades entre si: un violador que surt al carrer després de cumplir condemna, un immigrat negre que troba una feina ben peculiar i un executiu que és acusat de l’homicidi d’un lladre que entra a casa seva. La pel·lícula (que m’apresuro a dir que em va agradar molt) parla de l’actitud contra
Ja fa casi un mes que vaig suspendre amb un “continuarà” el meu personal repàs a la història de la televisió. Donant-hi voltes (el magí no para mai de treballar, en un sentit o un altre), m’adono que vaig deixar moltes coses al tinter. Sèries dels anys seixanta, per exemple. Sèries que, com passa amb