Recordant Blai Bonet
Mentre, Medea i ell veuen que l’home
és infinit, impalpable,
potser just palpable però no llegible
perquè és escrit en un llenguatge inconegut
que, sense aturall,
com la taca de móra negra
que amb móra verda se’n va,
diu: vine, tu, vine que no t’estimi.
Just visc. Creo el que faig, i la reflexió
després arriba i és l’agraïment que em signa.
Blai Bonet
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ahir anares a una lloriguera que tenies enterrada a la memòria.
Has tornat dèbil, has renunciat a un criteri
Has obert la tomba dels teus cadàvers.
JA NO ETS VERGE NI
Ahir anares a una lloriguera que tenies enterrada a la memòria.
Has tornat dèbil, has renunciat a un criteri
Has obert la tomba dels teus cadàvers.
JA NO ETS VERGE NI