7 de febrer de 2013
Sense categoria
2 comentaris

versos

Recordant Blai Bonet


Mentre, Medea i ell veuen que l’home

és infinit, impalpable,

potser just palpable però no llegible

perquè és escrit en un llenguatge inconegut

que, sense aturall,

com la taca de móra negra

que amb móra verda se’n va,

diu: vine, tu, vine que no t’estimi.

Blai Bonet

 

 

 

Just visc. Creo el que faig, i la reflexió

després arriba i és l’agraïment que em signa.

Blai Bonet

  1. Ahir anares a una lloriguera que tenies enterrada a la memòria.

    Has tornat dèbil, has renunciat a un criteri

    Has obert la tomba dels teus cadàvers.

    JA NO ETS VERGE NI

  2. Ahir anares a una lloriguera que tenies enterrada a la memòria.

    Has tornat dèbil, has renunciat a un criteri

    Has obert la tomba dels teus cadàvers.

    JA NO ETS VERGE NI

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!