La Fornícula

Entenc perfectament que hi hagi a qui no agradi el President Mas, i fins qui li tingui ràbia (que és una emoció humana natural). Però, per més raons que els alguns militants o alguns votants de les CUP puguin tenir per preferir que Mas no sigui el proper president de la Generalitat, és imperatiu recordar que Junts pel Sí té 1.290.920 raons democràtiques de diferència sobre les CUP sobre quin ha de ser el proper president. #RaonsRealmentDemocràtiques, per tant.

Les CUP va dir-nos reiteradament que la independència no era cosa de noms, que els noms eren el de menys. I, com a eslògan, em sembla fantàstic. Compro! Però resulta que no és cert: el nom “Mas” està vetat, no val, prohibit, proscrit, bandejat. No era cosa de noms, però sí que és cosa d’un nom (de què no pugui figurar-hi, concretament). #IncoherènciaiEstafa, doncs.

Tanmateix, en aquest punt on ens trobem, si jo em trobés en el lloc de President Mas, fart dels atacs constants, em sembla que reaccionaria amb violència (política), i trinxant l’estratègia dels qui el volen afusellat (políticament, en principi). [Compte, que exposo el que potser faria jo, no pas el que jo vull que passi!] Jo proposaria fer president el més esquerranós de tots. Potser a Junqueras (que, de passada, segur que seria un bon president), o si trobés a algú encara més proper a les CUP, encara millor. (Ah, i fent fer un pas enrere a Baños i a Gabriel, quid pro quo). Un moviment simbòlic sense precedents, negociant un govern proper amb ell al peu del canó, i cap al següent pas, les ganes de començar a fer el país nou ens fa semblar ja massa llarga la partida. Fer-los sortir el #tretperlaculata, si voleu dir-ho així. Esclar que això seria fallar als propis votants…