Article aparegut avui al diari Nació Digital. No, no m’estic referint a en Paco Morán i a en Joan Pera, grans actors capaços d’omplir durant mesos un teatre amb una comèdia de les de tota la vida. L’estranya parella de la política catalana són Pere Navarro i Josep Antoni Duran i Lleida. Vénen de tradicions polítiques totalment diferents, pertanyen a partits polítics enfrontats des de sempre al Parlament, no me’ls imagino anant de copes junts ni tant sols entaulant una conversa distesa. I en canvi, tots dos s’han posat d’acord a criticar la independència com a objectiu i ara diuen que es necessiten l’un a l’altre per frenar les pretensions del president Mas de plantar-se davant Madrid (concepte, no ciutat, que diria l’admirat Iu Forn) quan Mariano Rajoy li estampi el pacte fiscal als nassos. (Podeu llegir la resta de l'article aquí)
Una cinquantena de persones ens vam aplegar ahir al vespre en el bar Terra Dolça de Sant Cugat del Vallès, per homenatjar una vegada més el mestre de periodistes Ramon Barnils -santcugatenc de naixement- i per compartir una estona de debat amb un gin-tònic a la mà. Un gin-tònic que els responsables del bar han decidit batejar a partir d'ara amb el seu nom, perquè és com a ell, diuen, li agradava. L'acte era organitzat per la Comissió Ciutadana Ramon Barnils, que són els amics que té des de la seva infantesa i que no volen que el seu record es perdi. (N'hi ha més, premeu el boto de baix que diu "Vull llegir la resta de l'article)
L’estrena, abans d’ahir, de la nova sèrie de ficció dels dilluns a TV3, va aixecar una gran expectativa, entre d’altres coses perquè la mateixa televisió la va estar esbombant insistentment, com li pertoca fer. I l’audiència va respondre, amb un share del 24,3% i més de 750.000 espectadors, xifres força per damunt de les assolides per les dues sèries anteriors del mateix dia (Tornarem, històrica, de només dos capítols, i KMM, d’acció, amb una primera temporada de 13). Però, tot i tenir un alt seguiment d’audiència en aquest primer capítol, Gran Nord va perdre d’entrada la batalla de les xarxes socials, on les crítiques van ser majoritàriament negatives.
La sala d'actes del Col·legi de Periodistes plena de gom a gom, com feia molt de temps que no la veia. Aquesta és l'expectació que va aixecar entre la professió l'acte de posada de llarg del segon Anuari Mèdia.cat, que recull els principals temes silenciats durant el 2011. Quan aviat farà un any (perquè el 2011 el vam presentar a mitjans de juny) fèiem un acte semblant, res no ens induïa a pensar que en tant poc temps l'Anuari es consolidaria com una de les activitats més motivadores i aglutinadores de les que du a terme el Grup de Periodistes Ramon Barnils. (N'hi ha més, continua llegint-t'ho si et plau, prement el boto inferior on diu "Vull llegir la resta de l'article")
Desafiant la pluja, vaig manifestar-me ahir, dissabte 28 d'abril, amb milers de persones pels carrers de València, seguint l'anual convocatòria d'Acció Cultural del País Valencià pels volts del 25 d'abril, dia de record de les llibertats perdudes d'aquest tros del nostre país. Per la unitat de la llengua i al costat d'una representació dels joves valencians protagonistes de la primavera de revolta dels estudiants, covardament massacrada per la policia fa uns mesos. Hi vaig anar amb els meus cunyats Pepe i Tere, les meves nebodes Ariadna i Teresa i les meves filles Núria i Irene, novelles en això de manifestar-se en la capital de les comarques meridionals. Feia tants i tants anys que no em manifestava a València que em va fer il·lusió retrobar dos antics companys d'ACPV i col·laboradors fidels d'Eliseu, i em va agradar poder caminar una estona xerrant amb l'amic Josep Blesa i les seves sempre ponderades reflexions sobre el país i el futur. (N'hi ha més, llegiu-lo si us ve de gust)
Article publicat avui al diari Nació Digital. Ara que ja deixem enrere Sant Jordi i els comentaris eufòrics sobre la venda puntual de llibres durant aquest dia, m’agradaria tornar a parlar d’un estudi aparegut la setmana passada i al qual crec que no hem donat el ressò que es mereixia. Es tracta de l’informe elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en col·laboració amb la Cambra del Llibre de Catalunya, que analitza el consum de llibres durant el 2011. Tot i que trobo positiu que el percentatge de lectors de llibres hagi augmentat un 8% en els últims cinc anys i encara més el de lectors de llibres en català (9,5%), en canvi em sembla molt alarmant la dada que diu que els catalanoparlants fem un consum bilingüe de llibres (50% català-49% castellà) i els castellanoparlants, un consum monolingüe en castellà (9%-89%). Podeu llegir la resta de l'article aquí.
Els darrers tres anys no l'havia feta. L'anterior participació era del 18 de maig de 2008, quan hi vaig portar per primer cop les meves filles (vegeu aquest post). Enguany m'ha vingut de gust tornar-la a fer, aquest cop amb la meva dona, l'Elena. L'hem feta caminant, excepte els primers 500 metres, que hem corregut una miqueta, no gaire, no fos cas que ens cansessim massa abans d'hora. Hem arribat a la meta en 2 hores i mitja, com es pot veure al marcador electrònic de la foto. A aquest temps, cal descomptar-li 10 minuts per aconseguir passar per la línia de sortida, des que s'ha disparat el tret inicial, a les 9:30 del matí, i 10 minuts més per l'embús que es formava a l'arribada. (N'hi ha més, llegiu-ho si us ve de gust, clicant sobre el text "Vull llegir la resta de l'article")
Cada cop estic més convençut que els òrgans fonamentals de l’Estat espanyol, tots, des del Tribunal Constitucional fins al govern, passant per l’Exèrcit i els serveis d’espionatge, tenen assumit que algun dia Catalunya serà independent. I que, tant per tant, no val la pena invertir-hi ni un euro més en infrastructures, que a la llarga es quedaran en el nou estat, ni perdre-hi ni un minut més discutint un millor “encaix” ni un millor sistema de finançament. “Millor que els expoliem tot el que poguem abans no se’n vagin, sense cedir en res”, crec jo que pensen.
Hem aprofitat l'únic dia radiant d'aquestes mini-vacances per fer una visita ràpida a Rocabruna i Beget, dos veïnats pertanyents a Camprodon però situats ja en plena Alta Garrotxa. Feia ben bé 25 anys que no hi anava, després d'una època en que els solia frequentar, camí de la masia de Monars, on hi vivien uns amics que havien abandonat la ciutat per restaurar-la i lluitar contra les dures condicions de la muntanya, allà pels primers anys 80 del segle passat. N'hi ha més (llegiu-ho clicant el botó de més avall "Llegir la resta de l'article")
Tot el dia plovent, gairebé. Si més no, tota la tarda. I quan ja desistiem de veure el sol, la boira s'aixeca i una llambregada dels darrers raigs del dia il·lumina el Taga enfarinat. Paisatge preciós després de la tempesta. Capvespre gèlid de Divendres Sant. Sensació de benestar i plaer dels sentits, olor de terra humida. I les xemeneies fumejant damunt les teulades. Hi ha dues fotos més de Pardines a la mateixa hora.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
