Aquest dimarts al migdia, el Grup de Periodistes Ramon Barnils fem pública la nostra darrera iniciativa, en la qual venim treballant des de fa gairebé un any: l'observatori crític dels mitjans que hem batejat amb el nom de Media.cat. Ho fem amb un acte al Centre Internacional de Premsa, en companyia del catedràtic de Comunicació de la UPF, Josep Gifreu, i en el qual també presentem el primer dels informes monogràfics que publicarem mensualment a Media.cat. Es tracta d'un interessant informe sobre els marcs referencials dels Telenotícies de TV3, que han elaborat en Roger Palà i l'Armelle Ibáñez. No puc dir-ne gaire més, perquè hem convingut d'esperar a demà al migdia per publicar els resultats d'aquest estudi, però sí que puc avançar que són prou significatius d'algunes mancances que alguns ja fa temps que denunciem en els serveis informatius de la televisió pública catalana, especialment en la poca "visió nacional catalana" que desprenen. En canvi, sí que puc explicar què pretenem amb la posada en marxa del portal Media.cat, tot i que ja n'he anat avançant alguna cosa en anteriors apunts d'aquest bloc (vegeu aquest, sobre la nova junta del GPRB, i aquest altre sobre l'acte en memòria dels periodistes oblidats, i finalment aquest, del febrer passat, sobre l'hispanocentrisme d'alguns mitjans, en el qual ja avançava que estàvem treballant en l'observatori). (N'hi ha més)
Aquest matí he agafat una bona enrabiada amb els diaris barcelonins. Sabia des d'ahir al vespre que al País Valencià hi havia inundacions, perquè vam parlar telefònicament amb el pare i el germà de la meva dona i ens van explicar que un barranc desbordat havia incomunicat la carretera principal de la vall de Càrcer. Hi havia, doncs, carreteres tallades i escoles suspeses a moltes comarques. Doncs, com és normal, aquest matí m'he disposat a llegir-ho als diaris que tinc a mà al despatx. Ja m'ha escamat que ni l'Avui, ni La Vanguardia, ni El Periódico ni el Punt ho destaquessin en portada. Però és que, després, buscant per l'interior, només he trobat una pàgina sencera a El Periódico (el millor tractament de tots, obrint la secció de Les Coses de la Vida) i un terç de plana (però inferior) i amb una sola foto) a l'Avui. A La Vanguardia, només un breu a la pàgina de previsió meteorològica (sense cap foto). Al Punt, res de res, ni tan sols un breu, ni a les pàgines de Països Catalans (on s'acumulen desenes de notícies més irrellevants que aquesta) ni a les de Fet Divers (no he mirat les de Cultura, però és que ja seria el caos periodístic absolut). No entenc, aquesta deixadesa, a informar de notícies importants del nostre àmbit geogràfic immediat; no l'entenc. Estem parlant de fets que passen a pocs centenars de quilòmetres d'on s'editen aquests diaris i que afecten milers de persones. Estem parlant de succesos greus que, a més, estaven repetidament anunciats pels homes del temps (no són coses d'última hora, que arribin amb els diaris ja a màquines). Com sempre, Vilaweb ens dóna l'exemple a seguir, amb notícies constantment actualitzades de la situació al País Valencià i a les Illes com la que obra la portada d'avui.
Pot semblar un títol llarg i fora de lloc, però una idea com aquesta va planar anit en el debat sobre les "nostres televisions" nacionals o regionals, organitzat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils a la seu barcelonina d'Òmnium Cultural. Dit d'una altra manera: podem construir un espai català de comunicació, obert i competitiu, dins tot el domini lingüístic del català, amb les eines que ens proporciona l'estat de les autonomies, que trossegen aquest espai en com a mínim tres "comunitats autònomes" (si no comptem ni la Franja, ni Andorra ni Catalunya Nord) i no morir en l'intent? (N'hi ha més)
Aquest dijous m'estreno presentant i moderant un acte públic com a president del Grup de Periodistes Ramon Barnils. És una taula rodona, que respòn al títol, certament provocatiu, de "Televisió nacional o televisions regionals?" L'hem organitzada perquè, dins del Grup, fa temps que ens plantegem moltes preguntes sobre si la situació de TV3 en relació al País Valencià i les Illes ha millorat o ha empitjorat en aquests darrers anys. No tant pel que fa als continguts, que també són importants, sinó sobretot pel que fa a la recepció per part dels ciutadans d'aquests dues parts del país que ho desitgen. Hem convidat a participar en la taula a les dues entitats cíviques que, des de la iniciativa privada i durant molts anys, han fet possible la recepció de la televisió de Catalunya al País Valencià i les Illes: Acció Cultural del País Valencià, que estarà representada pel seu coordinador, Toni Gisbert; i l'Obra Cultural Balear, que estarà representada pel seu president, Jaume Mateu (foto). Creiem que ells són els més indicats per explicar-nos quina és la situació actual d'aquest afer, que és diferent en un cas i un altre (reciprocitat entre TV3 i IB3 ja aplicada entre els governs de les Illes i Catalunya; tancaments i incompliments per part del govern valencià, malgrat un principi d'acord amb el del Principat), mentre que hem convidat també els responsables de Mitjans de Comunicació dels governs autonòmics dels tres territoris (tot i que el valencià no ha respost a la nostra invitació), en concret Gina Garcias, per part del Govern Balear, i Carles Mundó, per part de la Generalitat de Catalunya. Ells dos hauran d'explicar si la solució de la reciprocitat ajuda o si pel contrari entorpeix la possibilitat que TV3 esdevingui una televisió nacional de totes les terres de parla catalana, i també quin paper poden jugar, si n'han de jugar cap, les televisions públiques de les Illes (IB3) i del País Valencià (Canal 9). (N'hi ha més)
El conveni que Comunicàlia i l'Associació Catalana de Premsa Digital hem signat aquest migdia és inèdit i pioner. Dos mons fins ara separats i sense contacte, el de les televisions i ràdios de proximitat i el dels mitjans locals i comarcals per Internet, han iniciat així un camí de confluència i col·laboració del tot impensable ara fa uns anys. Els continguts audiovisuals són cada cop més a la xarxa i circulen lliurement; d'acord, no tenen encara la qualitat i la resolució exigibles a una televisió convencional; d'acord, no solen tenir durades tan llargues; d'acord, l'actitud del qui veu un vídeo a Internet no és la mateixa del qui veu un programa a la tele; però, malgrat tot, produir continguts per a les ones hertzianes i produir-ne per difondre'ls per Internet cada cop tenen més coses en comú. Per això, estic especialment satisfet d'obrir aquest camí d'encontre i d'anar sumant que suposa el conveni signat avui entre l'ACPG i Comunicàlia. L'Alfons Udina, president de l'ACPG, i jo mateix (a la foto, encaixant la ma després de signar l'acord), acompanyats per en Joan Bril·li, gerent de Comunicàlia, i en Josep Ritort, secretari general i alma mater de l'associació de premsa gratuïta, hem comentat que encara hi ha moltes incògnites per desvelar sobre com durem a terme a la pràctica aquest intercanvi de continguts entre una organització i l'altra, però l'important és començar a treballar per fer-ho possible en el termini d'uns mesos i començar a pensar a coproduir petits espais audiovisuals que tinguin un compromís clar per la nostra llengua i la nostra cultura.
Fa uns dies vaig acabar de llegir el llibre de Quim Torra i Pla que em vaig comprar per Sant Jordi (sí, ja sé que sóc una mica lent, però quan només tens uns minuts al dia per llegir, els libres s'allarguen i allarguen -si t'agraden, el plaer es dilata en el temps). És aquell que us vaig apuntar en aquest post, el que es titula "Periodisme? Permetin!" i es subtitula "La vida i els articles d'Eugeni Xammar", editat per Símbol editors, amb pròleg d'Enric Vila (que no és el meu germà, encara que compartim algunes "dèries" sobre el passat recent del nostre país). Ha estat una lectura apassionant, perquè no havia sentit parlar mai d'en Xammar, encara que sembli mentida en un periodista com jo, interessat en la professió i en la història del nostre país. La personalitat i la trajectòria professional d'aquest periodista cosmopolita, radicalment catalanista i íntegre en les seves conviccions fins a la mort, m'ha colpit profundament. La manera com ens ho explica l'autor, en Quim Torra, que no és periodista però que dóna tots els elements que ens permeten contextualitzar l'obra i la vida d'en Xammar en el tràgic devenir del país, fa que sigui fàcil entusiasmar-se amb el llibre. (N'hi ha més)
Dues visites consecutives al territori m'han servit per comprendre el contrast que sovint no apreciem entre realitats contraposades. Ahir, dimecres, vaig passar el dia a La Seu d'Urgell i Andorra, visitant una televisió local privada que lluita per sobreviure en un espai físic i humà molt complicat. Avui, dijous, he assistit a Tarragona a la posada en marxa d'una televisió pública i d'un projecte conjunt amb la URV, en el marc de la segona conurbació urbana de Catalunya. Contrast xocant. (N'hi ha més)
Des d'aquest migdia tinc l'honor de presidir el Grup Barnils, l'únic grup organitzat de periodistes (no especialitzat en un sector concret) que està actiu actualment al nostre país. L'Assemblea General Ordinària, celebrada a la seu social de l'Espai CIEMEN, a Barcelona, ha decidit per unanimitat validar la proposta de junta que ha de dirigir el Grup durant els pròxims dos anys. L'anterior president, l'Oriol Cortacans, que ho ha sigut durant sis anys seguits, passa a ser-ne vicepresident, en una clara mostra de continuïtat entre la feina feta fins ara i la que es preveu fer en el futur. De l'anterior junta, es mantenen tres persones més i la resta són incorporacions de socis que ara han optat per treballar activament des de la primera línia i no només col·laborant des del darrera. En la foto podem veure vuit dels deu membres de la nova Junta Directiva (els altres dos, Rita Marzoa i David Bassa, no han pogut venir a l'assemblea). D'esquerra a dreta, drets: Ure Comas, Laia Altarriba, Joan Esculies, Miquel Andreu i Miquel Martín. Asseguts, Oriol Cortacans, Joan Vila i Enric Rimbau. (N'hi ha més)
Acabo d'arribar de la Festa dels Premis de Comunicació Local que ha celebrat la Diputació de Barcelona a l'Auditori Melià de Sitges i a la qual han assistit unes cinc-centes persones. Faig un comentari d'urgència, perquè a aquestes hores de la nit i després d'haver-me llevat a les sis del matí per compromisos familiars, la son em venç. Foto: Xavier Renau (D. de Bcn) (N'hi ha més)
He participat aquest matí en una taula rodona sobre les audiències dels mitjans de comunicació local a Catalunya. L'hem feta al Centre Internacional de Premsa, és a dir, a la seu del Col·legi de Periodistes, però de fet qui l'organitzava era l'Observatori de la Comunicació Local, grup de recerca depenent de l'INCOM (Institut de la Comunicació) de la Universitat Autònoma. El motiu: la presentació de l'Informe 2008 de l'Observatori, un volum no gaire llarg en el qual es resumeixen els principals ítems del món comunicatiu de proximitat (premsa escrita, ràdio, televisió i Internet) durant l'any passat. El coordinador de l'Observatori, el periodista digital David Domingo, ja ens ha avisat, en començar el seu resum de l'Informe, que la situació tan canviant provocada per la crisi econòmica fa que algunes de les afirmacions que es fan en l'estudi quedin totalment desfassades. (N'hi ha més)
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Aquest matí he agafat una bona enrabiada amb els diaris barcelonins. Sabia des d'ahir al vespre que al País Valencià hi havia inundacions, perquè vam parlar telefònicament amb el pare i el germà de la meva dona i ens van explicar que un barranc desbordat havia incomunicat la carretera principal de la vall de Càrcer. Hi havia, doncs, carreteres tallades i escoles suspeses a moltes comarques. Doncs, com és normal, aquest matí m'he disposat a llegir-ho als diaris que tinc a mà al despatx. Ja m'ha escamat que ni l'Avui, ni La Vanguardia, ni El Periódico ni el Punt ho destaquessin en portada. Però és que, després, buscant per l'interior, només he trobat una pàgina sencera a El Periódico (el millor tractament de tots, obrint la secció de Les Coses de la Vida) i un terç de plana (però inferior) i amb una sola foto) a l'Avui. A La Vanguardia, només un breu a la pàgina de previsió meteorològica (sense cap foto). Al Punt, res de res, ni tan sols un breu, ni a les pàgines de Països Catalans (on s'acumulen desenes de notícies més irrellevants que aquesta) ni a les de Fet Divers (no he mirat les de Cultura, però és que ja seria el caos periodístic absolut). No entenc, aquesta deixadesa, a informar de notícies importants del nostre àmbit geogràfic immediat; no l'entenc. Estem parlant de fets que passen a pocs centenars de quilòmetres d'on s'editen aquests diaris i que afecten milers de persones. Estem parlant de succesos greus que, a més, estaven repetidament anunciats pels homes del temps (no són coses d'última hora, que arribin amb els diaris ja a màquines). Com sempre, Vilaweb ens dóna l'exemple a seguir, amb notícies constantment actualitzades de la situació al País Valencià i a les Illes com 
Pot semblar un títol llarg i fora de lloc, però una idea com aquesta va planar anit en el debat sobre les "nostres televisions" nacionals o regionals, organitzat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils a la seu barcelonina d'Òmnium Cultural. Dit d'una altra manera: podem construir un espai català de comunicació, obert i competitiu, dins tot el domini lingüístic del català, amb les eines que ens proporciona l'estat de les autonomies, que trossegen aquest espai en com a mínim tres "comunitats autònomes" (si no comptem ni la Franja, ni Andorra ni Catalunya Nord) i no morir en l'intent? 
Aquest dijous m'estreno presentant i moderant un acte públic com a president del 
El conveni que Comunicàlia i l'Associació Catalana de Premsa Digital hem signat aquest migdia és inèdit i pioner. Dos mons fins ara separats i sense contacte, el de les televisions i ràdios de proximitat i el dels mitjans locals i comarcals per Internet, han iniciat així un camí de confluència i col·laboració del tot impensable ara fa uns anys. Els continguts audiovisuals són cada cop més a la xarxa i circulen lliurement; d'acord, no tenen encara la qualitat i la resolució exigibles a una televisió convencional; d'acord, no solen tenir durades tan llargues; d'acord, l'actitud del qui veu un vídeo a Internet no és la mateixa del qui veu un programa a la tele; però, malgrat tot, produir continguts per a les ones hertzianes i produir-ne per difondre'ls per Internet cada cop tenen més coses en comú. Per això, estic especialment satisfet d'obrir aquest camí d'encontre i d'anar sumant que suposa el conveni signat avui entre l'ACPG i Comunicàlia. L'Alfons Udina, president de l'ACPG, i jo mateix (a la foto, encaixant la ma després de signar l'acord), acompanyats per en Joan Bril·li, gerent de Comunicàlia, i en Josep Ritort, secretari general i alma mater de l'associació de premsa gratuïta, hem comentat que encara hi ha moltes incògnites per desvelar sobre com durem a terme a la pràctica aquest intercanvi de continguts entre una organització i l'altra, però l'important és començar a treballar per fer-ho possible en el termini d'uns mesos i començar a pensar a coproduir petits espais audiovisuals que tinguin un compromís clar per la nostra llengua i la nostra cultura.
Fa uns dies vaig acabar de llegir el llibre de Quim Torra i Pla que em vaig comprar per Sant Jordi (sí, ja sé que sóc una mica lent, però quan només tens uns minuts al dia per llegir, els libres s'allarguen i allarguen -si t'agraden, el plaer es dilata en el temps). És aquell que us vaig apuntar en 
Dues visites consecutives al territori m'han servit per comprendre el contrast que sovint no apreciem entre realitats contraposades. Ahir, dimecres, vaig passar el dia a La Seu d'Urgell i Andorra, visitant una televisió local privada que lluita per sobreviure en un espai físic i humà molt complicat. Avui, dijous, he assistit a Tarragona a la posada en marxa d'una televisió pública i d'un projecte conjunt amb la URV, en el marc de la segona conurbació urbana de Catalunya. Contrast xocant. 
Acabo d'arribar de la Festa dels Premis de Comunicació Local que ha celebrat la Diputació de Barcelona a l'Auditori Melià de Sitges i a la qual han assistit unes cinc-centes persones. Faig un comentari d'urgència, perquè a aquestes hores de la nit i després d'haver-me llevat a les sis del matí per compromisos familiars, la son em venç.
