Estem passant el pont a Pardines i aprofitem que fa un temps magnífic, gairebé estiuenc, per fer excursions i caminades pels voltants. Ahir vam anar fins als Bufadors de Beví, prop de Santa Maria de Besora, amb dues famílies més i vam dinar a l'aire lliure, en pla pic-nic. Avui, dissabte, el meu germà Jordi i jo hem fet una excursió preciosa, caminant des de l'altra banda de la vall del Segadell, prop de la masia de la Falgosa, fins al poble de Bruguera, tot vorejant la falda del Taga. Es passa per prats encatifats de flors grogues, com la de la foto, sempre amb els cims de la vall de Núria al fons (el Puigmal, els dos Torreneules... ja amb poqueta neu), i de tant en tant, s'entra dins del bosc i llavors s'agraeix la humitat i la fresqueta. Pardines està ple i l'ambient és molt engrescador, tant per a nosaltres, els grans, com per als menuts i els joves, que retroben els amics i amigues que no veuen gaire durant l'any. No mirem gairebé la tele per a res, i el diari, només el fullegem per no quedar-nos fora de joc del tot, però durant aquests quatre dies estem desconnectant realment. Fins i tot, per escriure aquest post, he hagut d'anar fins al Punt de Connexió de Pardines, que està obert només de 6 a 8 del vespre.  |  |
Tastets de sobirania i vivència personal
|
|
Des del Ripollès Estem passant el pont a Pardines i aprofitem que fa un temps magnífic, gairebé estiuenc, per fer excursions i caminades pels voltants. Ahir vam anar fins als Bufadors de Beví, prop de Santa Maria de Besora, amb dues famílies més i vam dinar a l'aire lliure, en pla pic-nic. Avui, dissabte, el meu germà Jordi i jo hem fet una excursió preciosa, caminant des de l'altra banda de la vall del Segadell, prop de la masia de la Falgosa, fins al poble de Bruguera, tot vorejant la falda del Taga. Es passa per prats encatifats de flors grogues, com la de la foto, sempre amb els cims de la vall de Núria al fons (el Puigmal, els dos Torreneules... ja amb poqueta neu), i de tant en tant, s'entra dins del bosc i llavors s'agraeix la humitat i la fresqueta. Pardines està ple i l'ambient és molt engrescador, tant per a nosaltres, els grans, com per als menuts i els joves, que retroben els amics i amigues que no veuen gaire durant l'any. No mirem gairebé la tele per a res, i el diari, només el fullegem per no quedar-nos fora de joc del tot, però durant aquests quatre dies estem desconnectant realment. Fins i tot, per escriure aquest post, he hagut d'anar fins al Punt de Connexió de Pardines, que està obert només de 6 a 8 del vespre. Aquest dissabte vam anar d'excursió des de Pardines. Amb l'excel·lent companyia de la família Mestres-Carmona (és a dir, la Montse i l'Ernest i les seves dues simpàtiques filles, la Marta i l'Anna), vam enfilar la pista forestal que des de Ribesaltes puja per la falda del Puig Cornador per vorejar tot seguit el cim del Puig Cerverís, passar per sota mateix del cim del Balandrau i baixar després cap a Tregurà, ja a la vall de Camprodon. L'excursió destaca sobretot per les vistes magnífiques que hi ha en tot moment de la vall del Segadell, amb el Taga -ja sense neu- i la serra Cavallera al davant, i més lluny les serralades que s'endinsen cap al centre del Ripollès i cap a la Garrotxa.(N'hi ha més)  Avui hem aprofitat el dia asolellat que ens ha fet a Pardines per estrenar el nou cotxe per una pista forestal. Hi hem convidat la Montse i l'Ernest i tots quatre, amb l'Elena i jo, hem enfilat el camí de la cabana de l'Orri, sota una serra Cavallera i un Taga prou nevats. Ha estat una estrena dura, segurament hem estat una mica agosarats, perquè la pista estava força enfangada i hem deixat el cotxe fet un fàstic. Però tenia ganes de provar-lo i, malgrat algun petit sotrac i alguna que altra calada, per culpa d'intentar agafar els sots ben a poc a poc, hem arribat fins a la cruïlla amb el camí que puja del bosc del Puig Llingort. Allí l'hem aparcat, ens hem fet la foto, i hem continuat caminant amunt fins a la cabana. La vista sobre tota la vall era magnífica: la zona de Núria emboirada, els núvols treient el nas per la banda d'Ogassa, el Taga ben blanc, possiblement més que ho ha estat en tot l'hivern, l'aire fred impactant a la cara... Tot i que ja porto tres anys anant regularment a Pardines, aquest cap de setmana he assistit per primer cop a la festa de les Pasqüetes. L'any passat va ploure i no es van fer les principals activitats. Enguany, el temps s'ha portat bé. Dissabte al matí vam pujar al Tost, un tossal situat sobre mateix del poble, a fer un esmorzar popular, organitzat pel Centre Alpí Vall del Segadell, i a renovar la senyera que presideix el lloc tot l'any. Feia un matí fantàstic i una cinquantena de persones ens vam animar a fer la caminadeta d'uns tres quarts d'hora. Un cop a dalt, a part de contemplar el paisatge grandiós que s'hi veu, vam fer una graellada de butifarra amb pà amb tomàquet i vam gaudir de l'estona tots junts, xerrant i fent broma (vegeu arxius adjunts).(N'hi ha més)  Aquesta tarda, quan el sol ja baixava per anar-se a amagar darrera la muntanya de la Cubil, sobre Campelles, m'he trobat l'Emilià per la carretera de Ribes. M'ha demanat que l'acompanyés pel camí de Coromines, el que va a parar a Ribes Altes, i des del qual les vistes sobre la vall del Segadell són magnífiques. Li he dit que sí i hem anat xerrant, xino-xano, fins a l'arbre que hi ha a l'esquerra de la foto. (N'hi ha més)  Vaig ser ahir dissabte al vespre a l'estació d'esquí de Masella, a la Cerdanya, veient en directe la baixada de torxes que es va organitzar per celebrar el 25è aniversari de TV3 i el 40è de Masella. Segurament molts de vosaltres ho vau poder veure per la tele, en una edició especial del programa Temps de neu. Va ser un bonic espectacle: els milers de persones que erem a peu de pistes no podiem veure la baixada dels esquiadors si no era per una pantalla gegant, que emetia les imatges de la tele. Però en canvi sí que va ser força emocionant el moment en què els esquiadors amb les torxes anàven arribant a baix i es quedaven en fileres davant de la gentada. Prop nostre vam veure en Pitxi Alonso i en Joan Majó. El castell de focs artificials també va ser força lluït. Vam completar la vetllada amb un sopar amb els Pinilla i els Carpio a l'Alp Hotel de Masella, on ells estaven passant un cap de setmana d'esquí. A la nit vam tornar a Pardines, on hem rebut avui la visita d'aquestes dues famílies. Tant dissabte com avui diumenge, el temps ha estat fantàstic, gairebé primaveral. Hi ha poca neu i la terra està eixuta. Ha de nevar al febrer i força, si no, tindrem una primavera sense gaire desglaç i això pot ser l'estocada definitiva per les migrades conques hidrogràfiques de l'interior del país. Aquests dies passats, he estat dues vegades a Vic, el dia 30 de desembre, que era diumenge, i el dia 31, que era dilluns i vigília de Cap d'Any. Vam baixar-hi des de Pardines a la recerca de llocs on comprar coses per Reis. (N'hi ha més) El pont de Cap d'Any s'ha acabat. I el 2008 ha entrat amb bon peu, amb una celebració tranquil·la i entre amics a Pardines. Aquests dies, com es pot intuir per la foto, el poble tenia una llum màgica, la llum dels dies d'hivern curts però asolellats, amb el decorat de fons del Taga i la Serra Cavallera totalment nevat, en contrast amb la grisor de les muntanyes situades a la solana. El silenci de l'hora de la posta era misteriós, irreal. Els cels estrellats de les nits, impressionants. El fred, viu, però suportable. Crec que ha estat una bona manera d'encetar l'any. Avui, però, ja tornem a ser a Barcelona i concretament jo, no pas la resta de la família, ja treballant com un dia qualsevol. Aquesta tarda marxem cap a Pardines, a passar el pont de Cap d'Any. En tinc moltes ganes. Després de la voràgine consumista de la setmana passada i dels àpats familiars i amb amics d'aquesta setmana, un petit descans, lluny de les gentades i dels grans magatzems crec que em convé. Hi farà fred, però tant se val, ens l'aguantarem. No sé si tindré ocasió d'actualitzar el bloc, allà no hi tinc línia telèfònica. Potser podré passar algun dia pel Purgatori, el local del Centre Alpí on sí que hi ha connexió a Internet. Per si no puc fer-ho, m'avanço i us desitjo una bona nit de Cap d'Any i una magnífica entrada al 2008. Passo aquest pont de la Puríssima a Pardines. Cada tarda, hem gaudit d'una posta de sol diferent: un dia el cel es tenyeix de vermell intens, l'endemà hi ha núvols i sembla que cremen darrera les muntanyes... Aquest matí, hem caminat una bona colla del Centre Alpí Vall del Segadell, guiats per en Manel, fins a la font del Pixarell, a sota el Taga. El matí era magnífic, després d'una nit de vent endimoniat. Es veia el Puigmal clapejat de poca neu, al fons. Ha estat una bonica excursió. A les tardes, he tingut temps per llegir "Nació.cat", de Saül Gordillo, que feia setmanes que havia comprat però que encara no havia tingut temps de fullejar (si vols continuar llegint, clica més avall sobre Vull llegir la resta de l'article) |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosELS MEUS AMICS
WEBS DE REFERèNCIA
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
